Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

Accés al contingut (Alt + 1)

Accés al menú de la secció (Alt + 2)

22.7.2020

Publiquem l'opinió del col·lectiu ocupador sobre la formació de les persones titulades en Psicologia i les propostes de millora

Imatge decorativa

AQU Catalunya ha analitzat l'opinió del col·lectiu ocupador sobre la formació de les persones titulades en Psicologia, dins el marc del projecte L'opinió dels ocupadors sobre la formació universitària. I ha publicat l'informe L'opinió del col·lectiu ocupador sobre la formació de les persones titulades en Psicologia.

Conclusions

Les conclusions principals de l'estudi, que s'han presentat als degans i deganes de les Facultats en Psicologia de les universitats catalanes, han estat les següents:

  • Pel que fa a la titulació, es constata que els graus en Psicologia tenen una demanda elevada, estan feminitzats, i gairebé 1 de cada 4 persones abandona al primer curs. L'alumnat està relativament satisfet amb la formació rebuda (6,9 en una escala de 0 a 10) i consideren útil el treball final de grau, però no tant les pràctiques externes. La formació en Psicologia és escassament professionalitzadora. El nivell de formació teòrica, resolució de problemes i presa de decisions és més baix que a la mitjana del conjunt de titulacions de l'àmbit de Salut i del conjunt del Sistema Universitari Català (SUC). I tant la inserció laboral com l'adequació de les funcions a la feina són significativament inferiors a la mitjana de titulacions del SUC, cosa que té un impacte important en els ingressos mensuals que perceben. Amb tot, 3 de cada 4 tornarien a cursar els mateixos estudis.
  • Pel que fa a la contractació de persones titulades en Psicologia: Les organitzacions valoren el fet de tenir la titulació específica per exercir de psicòleg/òloga. A més, el 68% de les organitzacions valoren també que les persones candidates tinguin un màster, percentatge que és divers segons l'àmbit de la psicologia considerat. Les competències personals, cognitives i socials són els factors més valorats en la contractació, com ja passa en altres sectors. I més de la meitat de les organitzacions declaren haver tingut dificultats en la contractació perquè les persones candidates no tenien les competències necessàries per al lloc de treball.
  • Respecte de la formació universitària: Pel que fa a les competències transversals, la resolució de problemes i presa de decisions i la formació pràctica són les dues competències amb una necessitat més gran de millora. En relació amb les competències específiques dels estudis de Psicologia, el 65% de les organitzacions consideren que hi ha un dèficit de formació en habilitats comunicatives i/o interpersonals. Amb menys intensitat, 1 de cada 3 identifica una necessitat de millora de les competències de pensament autocrític, intervenció amb les persones en diferents àrees, i integració dels avenços de la psicologia a la pràctica professional i actualització. Tot i les necessitats de millora, el col·lectiu ocupador està satisfet amb el nivell de competències del personal titulat recentment en Psicologia.

Les organitzacions consideren que la formació específica (l'especialització) serà el factor clau els propers anys en el sector de la psicologia. Les organitzacions també fan referència al treball en equip, la resolució de conflictes, les competències relacionades amb els recursos humans i el compromís. Les especialitats amb més futur: Psicologia clínica i els recursos humans.

Propostes de millora

Tenint en compte aquests resultats, amb els degans i deganes de les facultats de Psicologia s'han elaborat un seguit de propostes de millora per a aquesta titulació que són:

  1. Incentivar els plans tutorials entre iguals, per tal d'identificar els estudiants que podrien abandonar potencialment a primer curs, determinar els seus interessos i ajudar al llarg del grau a crear la seva identitat.
  2. Millorar el coneixement dels estudiants en relació amb les seves sortides professionals més enllà de l'àmbit clínic:
  • Visualitzar millor, durant els estudis, quins són els altres àmbits professionals dels psicòlegs i les psicòlogues. Això es pot fer mitjançant el pla d'acció tutorial, assignatures optatives orientades a les diferents especialitzacions, visites al Col·legi Professional de Psicologia, estades curtes a empreses des de primer curs (per exemple, fent pràctiques de 25 hores en feines reals a llocs de treball de psicologia), etc.
  • Dissenyar una oferta d'assignatures optatives més professionalitzadora, tot incrementant la participació del col·lectiu ocupador en les optatives.
  • Tenir un cert catàleg comú de màsters ajudaria a consolidar la idea que el col·lectiu de psicòlegs té altres camps propis d'especialització. L'àmbit sanitari ja és fort i no hi ha màsters de referència en els altres àmbits.
  1. Fer seminaris on es treballin determinades competències transversals, com ara les habilitats comunicatives o bé l'autoreflexió i l'autocrítica, amb un grup reduït d'estudiants.
  2. Incentivar l'emprenedoria i la formació en competències transversals, per tal de millorar el posicionament de les persones titulades en Psicologia en el món laboral més enllà de l'àmbit clínic. La formació transversal, per exemple en el camp tecnològic (big data, programació en R/SPSS, etc.), podria contribuir a millorar l'ocupabilitat de les persones que no arriben a inserir-se en camps professionals propis de la psicologia (que, a priori, no necessitarien aquesta formació més tecnològica).