elButlletí

35

Març 2008

• 
• 

Context: l'evolució del marc legal per a un millor guiatge i un reforçament de l'avaluació de l'ensenyament superior i de la recerca

Els últims dos anys, les relacions entre l'Estat francès i els centres d'ensenyament superior i de recerca han experimentat una evolució destacada, que s'ha traduït en dues lleis aprovades recentment. En primer lloc, la llei marc per a la recerca de 18 d'abril de 2006 reforça el guiatge de la recerca a escala nacional i crea nous dispositius per definir les prioritats estratègiques i per finançar els projectes. En segon lloc, la llei de 7 d'agost de 2007, relativa a les llibertats i responsabilitats de les universitats, augmenta els marges d'autonomia dels centres i en millora la capacitat de direcció i gestió. Aquesta última llei reafirma la posició destacada dels contractes plurianuals¹ en el finançament dels centres i el reforçament de l'avaluació.

Tot i que l'AERES (Agència d'Avaluació de la Recerca i l'Ensenyament Superior), fundada el març de 2007, va ser creada per la llei de 18 d'abril de 2006, la seva acció és la contrapartida indissociable de l'ampliació de l'autonomia dels centres.

L'avaluació institucional o l'avaluació de l'exercici de l'autonomia
L'objectiu de l'avaluació institucional, tal com la concep l'AERES, és emetre un judici sobre la capacitat d'una institució de governar-se i, per tant, de fixar-se objectius, d'aconseguir els mitjans per assolir-los i de mesurar-ne els resultats. També es tracta d'observar de quina manera la institució organitza la presa de decisions en un sistema complex i més o menys descentralitzat (en facultats o unitats de formació i recerca [UFR], departaments, escoles o instituts interns...). Es tracta principalment d'examinar com la universitat se serveix dels seus marges d'autonomia per definir i posar en pràctica les seves estratègies en matèria de govern, d'oferta formativa, de recerca, de valoració de la recerca, de relacions exteriors i internacionals, de la vida estudiantil i de la gestió.

El valor afegit de l'AERES en l'avaluació de la qualitat i la coherència del sistema consisteix a integrar en una mateixa agència els diversos camps d'avaluació, abans confiats a diferents estructures.² L'AERES s'encarrega d'avaluar els centres d'ensenyament superior i els organismes de recerca. També té competències per avaluar les activitats de recerca i els programes (llicenciatures, màsters universitaris, doctorats) i per validar els procediments d'avaluació del cos docent que es duen a terme en els centres. Aquesta organització hauria de permetre basar l'avaluació institucional en anàlisis detallades de l'oferta formativa i de les activitats de recerca.

Enguany, aquest objectiu només s'ha pogut assolir parcialment, ja que l'avaluació de les trenta universitats del període contractual 2008-2011 s'ha hagut de dur a terme abans que la dels programes i les unitats de recerca. L'objectiu s'haurà de complir el 2009, quan les fases de les diferents avaluacions s'hauran harmonitzat i l'avaluació de les unitats de recerca i dels programes precedirà l'avaluació del centre.

Aleshores hauria de ser possible oferir a la societat una imatge global i alhora precisa de la qualitat de l'ensenyament superior i de la recerca.

La programació de les avaluacions i el seu impacte
El ritme de les avaluacions, cada quatre anys, i l'elecció dels centres avaluats s'ajusten a la política contractual de l'Estat. Per tal de reforçar l'impacte de les recomanacions, els resultats de les avaluacions efectuades per l'AERES es fan públics abans que comenci el diàleg de gestió entre els centres i l'Estat. L'agència avalua amb independència absoluta, no acredita ni pren decisions (en relació amb el finançament o bé amb les possibles modificacions estructurals de les universitats, per exemple). Aquestes decisions corresponen als centres i al Ministeri de l'Ensenyament Superior, els quals disposen dels resultats de les avaluacions per orientar les seves accions.

La metodologia
La metodologia d'avaluació es basa en els estàndards i les directrius per a l'assegurament de la qualitat en l'Espai europeu d'educació superior (ESG). Es desenvolupa en tres fases:

• L'autoavaluació del centre: aquest any de transició, s'ha sol·licitat a les universitats que presentin el balanç del contracte quadriennal amb l'Estat. Aquest balanç conté gran quantitat d'indicadors de resultats quantitatius i qualitatius. Més endavant, l'elaboració d'un document d'autoavaluació constituirà el pas previ a l'avaluació externa.
• L'avaluació externa in situ per part de grups d'experts (francesos i estrangers), inclòs un estudiant. Des de l'arribada dels avaluadors externs, el centre ha d'estar en condicions de mostrar la seva capacitat per identificar les estratègies de què disposa, situar-les en el context i projectar-se de cara al futur.
• La publicació dels resultats: el procediment és contradictori; els rectors de les universitats avaluades redacten una resposta que es publica al final de l'informe.

Els informes d'avaluació estan disponibles íntegrament al web de l'agència.

Processos en curs
A banda de l'avaluació de les universitats, el 2008 l'AERES avaluarà dos organismes de recerca: l'INSERM (Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica) i CEMAGREF (Institut de Recerca per a l'Enginyeria Agrícola i Mediambiental), a partir d'una metodologia adaptada.

Veure original en francès


¹ Limitada en principi al camp de la recerca, el 1989 la noció de contracte en l'àmbit de l'ensenyament superior es va estendre a tots els àmbits de la vida del centre, i es va generalitzar en el conjunt dels centres d'ensenyament superior. Aquests centres es divideixen en quatre períodes contractuals. El tràmit contractual és l'ocasió perquè els centres i l'Estat es reafirmin en les seves eleccions estratègiques i operacionals. En l'àmbit financer, les dotacions assignades a títol de contractes de centres representen aproximadament una tercera part de les subvencions concedides als centres d'ensenyament superior.

² CNE (Consell Nacional de l'Avaluació), CNER (Comitè Nacional d'Avaluació de la Recerca), MSTP (Missió Científica, Tècnica i Pedagògica del Ministeri de l'Educació Nacional, l'Ensenyament Superior i la Recerca).