elButlletí

35

Març 2008

  • Enviar
  • Subscriu-te

EDITORIAL

Avaluació institucional i avaluació de programes

Javier Bará Temes- Director d'AQU Catalunya

Si tenim en compte que, en el marc de referència de l'Espai europeu d'educació superior (EEES), un dels principis bàsics de l'assegurament de la qualitat és "l'interès dels estudiants, dels ocupadors i de la societat en general en una educació superior de bona qualitat" i que l'educació és el resultat directe dels programes o plans d'estudis, sembla que la missió principal d'una agència de qualitat universitària hauria de ser l'avaluació i l'acreditació d'aquests programes. Si la formació és bona, tot va bé: all's well that ends well. I, en efecte, quan observem processos d'acreditació solvents i amb una llarga experiència (en aquest exemple, de 75 anys), com ara els que desenvolupa ABET als EUA, ens trobem amb el fet que la seva missió és l'acreditació de programes d'enginyeria. Però, quan examinem els detalls d'aquesta acreditació, trobem que entre els nou criteris bàsics (objectius educatius, resultats de la formació, estructura del currículum...) també figuren el professorat, les instal·lacions i la gestió directiva, elements que formarien part així mateix del que entenem per una avaluació institucional. El mateix succeeix, ja més a prop, amb el procés de verificació de les titulacions universitàries oficials (RD 1393/2007); també s'hi inclouen el personal acadèmic, els recursos materials i serveis i el sistema de garantia de qualitat.

La mateixa LOU diu que "les universitats sotmetran a avaluació i seguiment el desenvolupament efectiu dels ensenyaments oficials, i també el procediment per acreditar-los", però no fa referència en cap moment a l'avaluació o les avaluacions institucionals; potser perquè el legislador confia que la tradicional regulació prèvia detallada (per exemple, de selecció del professorat funcionari) garanteix la qualitat institucional. Hipòtesi difícil de casar amb el concepte d’acreditació!

D'altra banda, no seria imaginable una avaluació d'un centre (escola o facultat) que ignorés els seus programes formatius. De manera que totes dues avaluacions (institucionals i de programes) no tan sols s'encavalquen, sinó que qualsevol d'elles adequadament realitzada fa innecessària l'altra.

Però les coses no són tan simples. Tornant al punt de partida, un altre dels principis bàsics de l'assegurament de la qualitat en l'EEES és "la importància central de l'autonomia universitària i de les grans responsabilitats que comporta" juntament amb el reconeixement que "la responsabilitat primària de l'assegurament de la qualitat en l'educació superior recau en les mateixes institucions, i això és la base de l'exigibilitat real del sistema acadèmic en el marc de la qualitat". Si passem per alt el detall que en les nostres circumstàncies la tan pregonada autonomia universitària està sufocada pel marc regulador, aquest principi hauria de posar en primer pla l'avaluació institucional.

De moment, en l'àmbit normatiu de l'Estat espanyol, tant pel que fa a lleis del Govern central com dels autonòmics, estem en plena febre de l'avaluació de programes i, més concretament, en l'etapa de l'avaluació ex ante o verificació de titulacions oficials prèvia a la seva autorització, una qüestió d'una importància capital tant per a l'Administració que els finança com per a les universitats que els despleguen; però, realment, d'una importància relativa pel que fa a la qualitat real de l'ensenyament, que s'hauria de contrastar en els procediments de seguiment i d'acreditació posteriors. Al cap i a la fi, una proposta és una promesa, i fins i tot les promeses més sinceres amb freqüència naufraguen en els esculls de la vida quotidiana.

AQU Catalunya té una llarga experiència tant pel que fa a avaluació institucional com de programes. En el moment present pensem que la verificació de programes conduents a titulacions oficials suposarà, una vegada superat algun "detall" que concerneix la Conferència General de Política Universitària i/o el Govern de l'Estat, una activitat principal dins el nostre pla d'activitats per a l'any 2008. Però, alhora, les conclusions del procés d'avaluació externa de l'Agència dut a terme l'estiu passat ens recomanen reforçar les avaluacions institucionals cícliques, activitat que s'hauria de recollir adequadament en el pla estratègic que, en col·laboració amb l'Administració i les universitats, començarem a redactar de manera immediata. Llàstima que no se'ns hagi permès de participar en les avaluacions institucionals que les universitats han fet (o estan fent) sota la coordinació de l'EUA!

ENQA EQAR ISO

Generalitat de Catalunya