Publicació bimensual d'AQU Catalunya

36

Maig 2008

El Projecte AlmaLaurea, que va néixer en un petit soterrani de la Universitat de Bolonya, s'ha fet un nom per dret propi al llarg dels seus primers catorze anys de funcionament i ha esdevingut un element altament qualificat del sistema universitari italià. El seu objectiu és controlar la qualitat del procés educatiu dels llicenciats, com també les seves condicions ocupacionals, i alhora facilitar l'adequació de l'oferta i la demanda pel que fa als llocs de treball qualificats. La seva institucionalització com a consorci interuniversitari i el nombre creixent d'associats procedents d'una quantitat encara més substancial d'universitats (51 universitats amb 1.000 currículums emmagatzemats en un banc de dades a maig de 2008) han convertit AlmaLaurea en una referència gairebé indispensable per als organismes rectors de les universitats, analistes, alumnes, professors i empreses que busquen personal qualificat. La singularitat d'AlmaLaurea consisteix a haver creat un sistema integrat capaç de garantir una documentació completa (s'accepta l'ingrés de les universitats al consorci a condició que permetin l'accés a la informació de tot el seu cos de llicenciats), periòdica (es fan estudis a intervals regulars), oportuna en el temps (any rere any, es pot obtenir una "instantània" del funcionament intern i extern de les universitats) i actualitzable (el banc de dades es manté "viu", ja que són els mateixos llicenciats els que actualitzen els seus currículums i per tant els adeqüen als seus objectius professionals). 

De quina manera obté tradicionalment AlmaLaurea les seves dades sobre llicenciats?

La base de dades d'AlmaLaurea
Tots els factors esmentats anteriorment són factibles gràcies a l'ampli ús de les tecnologies de la informació, tant per gestionar el banc de dades de llicenciats com per difondre els seus serveis a través d'Internet. La base de dades recull informació detallada sobre cada llicenciat directament de les universitats. El llicenciat o llicenciada s'enregistra al web d'AlmaLaurea, emplena el qüestionari en format electrònic que, juntament amb les dades certificades transmeses per la universitat, forma el currículum al qual poden accedir les empreses. D'altra banda, en el mateix moment, es faciliten altres dades amb finalitats estadístiques, fet que permet dur a terme una anàlisi profunda i detallada del perfil dels llicenciats. La base de dades s'incrementa posteriorment amb informació sobre altres experiències formatives i laborals obtingudes després de la llicenciatura, les quals es gestionen a través de tecnologies CAWI/CATI (web assistit per ordinador/entrevista telefònica). Els estudis es duen a terme al cap d'1, 3 i 5 anys després d'haver obtingut el títol, amb un índex de resposta del 76% al 88%.

El perfil dels llicenciats
Cada any es du a terme un estudi, anomenat "Perfil dels llicenciats", que analitza les principals característiques dels llicenciats que han obtingut el títol al llarg d'aquell any natural. L'estudi més recent va examinar un total de 190.000 llicenciats que havien acabat la carrera el 2007 en 46 universitats i que havien estat membres del consorci AlmaLaurea per un període inferior a un any. Gairebé uns 100.000 havien obtingut un títol de primer grau postreforma (3 anys de diplomatura), mentre que 38.000 havien cursat un programa de segon grau (2 anys de màster). L'estudi es presentarà públicament a Mòdena el 29 de maig de 2008.

Les dades recopilades i processades són una font d'informació útil per als organismes de gestió i avaluació que controlen els processos¹ de formació i pretenen millorar el seu nivell de qualitat.

El subministrament d'informació rellevant sobre llicenciats és cada cop més important a la vista de l'actual entorn educatiu italià, on arran de la reforma universitària (DM 509/99), implementada en la majoria d'universitats italianes durant el curs acadèmic 2001-2002, s'ha iniciat un procés de transició per passar d'un sistema educatiu d'un únic nivell —amb una única titulació al final d'una carrera que durava 4, 5 o 6 anys— a una estructura de múltiples nivells que comprèn títols de primer grau (cursos de tres anys) i títols de segon grau (més especialitzats i obtinguts després d'un programa addicional de dos cursos), amb el propòsit d'ampliar l'oferta de màsters universitaris i cursos de doctorat.

Les dades obtingudes de fonts administratives contenen la informació personal dels estudiants (com ara, sexe, edat en el moment d'obtenir el títol de llicenciatura, adreça, etc.), el seu expedient acadèmic a la universitat (notes d'examen, obtenció del títol, durada del programa, etc.) i informació sobre l'ensenyament secundari (tipus d'escola secundària, notes finals, etc.).

Tots els altres elements es deriven dels qüestionaris que responen els estudiants que estan a punt de llicenciar-se i tenen a veure amb el context social, les experiències educatives —incloent-hi estudis a l'estranger— i l'experiència laboral, l'avaluació de la institució i la carrera universitària, el coneixement d'idiomes i de les tecnologies de la informació, els plans per continuar estudiant i les perspectives de trobar feina.

Posteriorment, totes les estadístiques es processen en la base de dades ja comprovada i corregida i, majoritàriament, es presenten en format de taula per a l'informe anual. Part de la publicació apareix en forma impresa i el document sencer es pot consultar en línia al web del consorci AlmaLaurea.

Les característiques ocupacionals dels llicenciats
L'estudi AlmaLaurea sobre les característiques ocupacionals dels llicenciats, que va començar de forma experimental a la Universitat de Bolonya el 1995 i es va ampliar el 1997 per tal d'abastar un major nombre d'universitats italianes, fou dissenyat per estudiar i fer el seguiment de l'experiència educativa i laboral dels llicenciats després d'obtenir el títol universitari.

L'estudi es basa en la creença que el fet d'analitzar l'eficàcia del sistema universitari significa necessàriament avaluar l'"èxit" d'una titulació en termes de participació dels seus llicenciats en el mercat laboral.

Per tal d'assolir un major grau de precisió a l'hora d'investigar els múltiples aspectes vinculats al procés d'entrada en el mercat de treball, els responsables de l'estudi es posen en contacte amb els llicenciats en diverses ocasions: al cap d'un any, al cap de tres anys i al cap de cinc anys de la data en què s'han llicenciat. Per tant, és possible reconstruir de manera ràpida i fiable l'historial laboral dels llicenciats durant els primers cinc anys després de la seva graduació. Per aprofitar al màxim aquesta oportunitat, s'han dut a terme diversos estudis longitudinals (per valorar, per exemple, les condicions ocupacionals i la seguretat laboral dels llicenciats, com també l'eficàcia de la seva titulació), delimitant els llicenciats que han estat entrevistats en cada un dels tres períodes examinats.

En l'estudi més recent, que es va portar a terme entre el setembre i el novembre de 2007, es van entrevistar els 45.000 llicenciats del període d'estiu de 2006 (de 45 universitats italianes), els 28.000 llicenciats del període d'estiu de 2004 (de 34 universitats) i els 21.000 llicenciats del període d'estiu de 2002 (de 25 universitats).

Les dades recopilades sobre les activitats laborals i formatives que havien dut a terme els llicenciats després d'acabar la carrera es van obtenir a partir de qüestionaris gestionats a través del mètode CATI. Es tracta d'un procediment establert que permet a l'ordinador tractar directament els qüestionaris i els filtres relacionats, i en què els entrevistadors fan les preguntes que apareixen en pantalla i les respostes queden enregistrades directament en l'ordinador. A més, les preguntes i la seva coherència són verificades per l'ordinador en el moment de l'enregistrament, la qual cosa estalvia temps en les fases posteriors de control de qualitat. L'oportunitat d'utilitzar la tecnologia CATI també ha permès formular un qüestionari molt estructurat amb una gran quantitat de preguntes filtre i preguntes condicionades.

L'alt grau de resposta a l'estudi demostra, alhora, el gran interès que ha suscitat entre llicenciats i la cura amb què s'ha dut a terme. L'índex de resposta ha estat del 88% entre els llicenciats que feia un any que havien acabat la carrera, del 84% entre els que feia tres anys i del 76% entre els que en feia cinc. La informació detallada es pot trobar en línia al web del consorci AlmaLaurea.

Els serveis de selecció
AlmaLaurea ofereix serveis específics a empreses italianes i estrangeres per facilitar-los la selecció i contractació de llicenciats. Utilitzant les eines disponibles a la pàgina web (base de dades, ofertes de treball, avisos laborals, etc.), les empreses contractants poden buscar candidats que s'adeqüin al perfil exigit i obtenir un nombre delimitat de llicenciats. Aquesta preselecció la poden efectuar en línia les mateixes empreses interessades, o bé es pot dur a terme amb l'ajut dels assessors d'AlmaLaurea especialitzats en contractació, avaluació i selecció directa.

El sistema de selecció se sustenta en una base de dades que conté un milió de currículums. Tots els usuaris (llicenciats, empreses, universitats) tenen accés a diverses funcions per mitjà d'un sistema en línia controlat pel centre informàtic interuniversitari de CINECA. La base de dades es consulta a través d'un procediment avançat que fa possible combinar més de 110 variables de selecció diferents. Comparada amb altres solucions de selecció de candidats per via electrònica, la base de dades d'AlmaLaurea té l'avantatge d'organitzar els currículums en registres molt estructurats. Aquesta característica és possible perquè la base de dades no està dissenyada per contenir currículums genèrics, sinó especialitzats i orientats a cada titulació universitària. La informació sobre la titulació és estandarditzada, estructurada i, sobretot, avalada per la universitat que ha emès el títol.

A més a més, les empreses que utilitzen els serveis d'AlmaLaurea tenen la seva àrea personal al web (anomenada AlmaScelta), la qual cosa els permet: gestionar/editar el seu perfil d'usuari; guardar/editar els requisits del perfil dels candidats; guardar els currículums que s'han descarregat de la base de dades d'AlmaLaurea i accedir a la versió més actualitzada en qualsevol moment; guardar, editar i tornar a publicar les ofertes de treball en línia, i guardar, analitzar i avaluar els currículums rebuts després de la publicació d'una oferta de treball en línia.

Idees clau al voltant de l'antic projecte EAL-NET
Per tal d'oferir als joves altres oportunitats laborals i promoure una millor adjudicació dels recursos humans, el consorci interuniversitari AlmaLaurea ha promogut el projecte EuroAlmaLaurea-Net amb l'objectiu d'ampliar la implantació del reconegut i consolidat sistema italià. La primera fase pilot d'aquest projecte —finançada per la Comissió Europea— es va iniciar el juliol de 2005 i va concloure les seves activitats el març de 2007. La nova base de dades europea ha estat desenvolupada per permetre l'accés d'empreses i organitzacions europees i internacionals en sis diferents llengües: les dels 5 països participants, més l'anglès.

La informació sobre la formació dels llicenciats i les seves primeres experiències laborals és subministrada directament pels llicenciats, que emplenen un qüestionari en línia que genera un currículum vitae avalat —pel que fa als aspectes de formació universitària— per la universitat que ha concedit el títol. Han participat en el projecte, coordinat pel consorci d'AlmaLaurea, les universitats de Varsòvia (Polònia), Maastricht (Països Baixos), Marne-la-Vallée/Paris Est (França) i Budapest-ELTE (Hongria).

L'objectiu principal del projecte ha estat desenvolupar el prototipus "operatiu" d'una base de dades de llicenciats europeus que inclou el currículum vitae de llicenciats de les universitats franceses, holandeses, poloneses, hongareses i italianes que formen part del consorci d'AlmaLaurea. Les activitats planificades inclouen una valoració de la viabilitat econòmica del sistema, com també la seva difusió i ampliació a altres universitats que tinguin interès a participar-hi. A més a més, la intenció d'EAL-NET era que fos un projecte flexible i fàcilment adaptable a diferents contextos universitaris, per tal de permetre la participació de noves universitats de països que ja formen part del projecte, i també d'universitats d'altres països, incloent-hi els no europeus. L'orientació flexible i l'estructura del sistema constitueixen avui el nucli del nou sistema AlmaLaurea.net, que s'ha desenvolupat a partir del prototipus d'EAL-NET i estarà disponible en línia el proper juny de 2008.

¹ Com ara el Departament d'Educació, els organismes de recerca científica i, en l'àmbit universitari, el claustre, la junta rectora, les juntes de les diferents facultats i els comitès d'educació.