Publicació bimensual d'AQU Catalunya

39

Novembre 2008

Recentment AQU Catalunya ha publicat l'informe Avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris,¹ en el qual es fan públics els resultats del procés d'avaluació dels Serveis Bibliotecaris (SB) d'universitats catalanes.² El procés, que es va dur a terme entre el 2006 i el 2007, és ja el segon que realitza l'Agència amb els SB, i hi van participar les set universitats públiques (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL i URV), dues de privades (UVic i UAO) i la universitat a distància (UOC), és a dir, gairebé tots els SB del sistema universitari.

Un projecte consolidat

L'informe Avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris conclou una etapa d'un projecte que és de llarg recorregut, ja que els convenis per al primer procés d'avaluació transversal es van signar ara fa deu anys. Després d'una dècada i de dues avaluacions, ens trobem amb un projecte consolidat, caracteritzat per aplicar d'una manera cíclica la metodologia d'avaluació per a la millora als SB de les universitats catalanes. Això ens permet obtenir una visió sistèmica de la qualitat dels SB, i a la vegada observar-ne l'evolució.

Els canvis que han afectat el sector durant aquest període de deu anys han estat profunds, i els SB han adoptat la cultura de la qualitat com un principi indispensable per avançar en la consecució dels nous reptes, derivats bàsicament del procés de convergència europea i de la generalització de les TIC en els serveis. Així, molts SB s'han involucrat en diferents processos conduents a l'obtenció de certificacions o a les anomenades "marques de qualitat".

Al costat d'aquests processos, l'avaluació transversal afegeix els valors de la millora contínua, la comparació d'un SB, a escala qualitativa i quantitativa, amb la resta de SB i amb el mateix servei al llarg dels anys, i l'adaptabilitat de les metodologies a les necessitats de cada moment. Així, per exemple, aquesta darrera avaluació va posar l'accent en la contribució dels SB a l'aprenentatge autònom i a la recerca.

Resultats de l'avaluació

De la mateixa manera que els resultats del primer procés d'avaluació van ser globalment positius, l'informe Avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris també destaca la qualitat dels SB de les universitats catalanes. Textualment, diu que "s'ha realitzat l'avaluació d'un servei que es pot qualificar d'excel·lent en molts aspectes, especialment en els que depenen exclusivament del mateix SB". Això confirma l'adopció per part de l'estament bibliotecari d'una cultura de la qualitat, basada en la gestió per processos, la cooperació i la cerca del màxim nivell en la prestació del servei a l'usuari. En aquest sentit, és especialment remarcable l'alt grau de satisfacció que mostren els usuaris dels SB.

Al mateix temps, però, es valora fins a quin punt ha millorat la contribució dels SB a l'aprenentatge autònom i a la recerca. I en aquest aspecte l'avaluació evidencia que l'evolució de molts dels SB cap a Centres de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) no ha significat, almenys en prou mesura, l'assoliment dels objectius de transformació plantejats per l'EEES. La plena consecució d'aquests objectius ha de passar, entre d'altres, per donar als SB o CRAI el protagonisme en el nou model d'aprenentatge, per integrar serveis i recursos de suport a la docència, per jugar un paper destacat en el desenvolupament de competències (alfabetització informacional) i per participar en la gestió de la recerca.

Tot això ho ha de fer possible la col·laboració entre el personal bibliotecari i el personal docent i investigador. Aquesta col·laboració ha de ser estreta i continuada, no tan sols en l'establiment de la bibliografia bàsica d'una matèria, sinó en l'elaboració d'estratègies d'aprenentatge i avaluació dels estudiants, en la participació en projectes d'innovació i en la planificació de la política docent i investigadora de la institució.

L'informe fa una relació d'altres àrees de millora detectades en l'avaluació. Recomana reforçar els mecanismes d'assegurament intern de la qualitat i incentivar la participació del professorat i l'alumnat en les comissions d'usuaris. Pel que fa a aspectes de personal, cal establir polítiques que comportin l'actualització de les plantilles a partir de les noves necessitats de perfils professionals derivats de l'adaptació a l'EEES. En el camp de la innovació, s'anima a participar en pràctiques cooperatives amb altres institucions i, sobretot, amb altres SB d'universitats europees.

Finalment, en aquesta segona avaluació transversal ha ressorgit el debat sobre la qualitat de la informació quantitativa que des dels SB es recull regularment i que la Guia d'avaluació dels Serveis Bibliotecaris i de la seva contribució a la qualitat de l'aprenentatge i de la recerca³ ha emprat com a referents. Efectivament, les dades i els indicadors posats a la disposició dels comitès d'avaluació estaven mancats de la robustesa i la fiabilitat necessàries per esdevenir evidències sòlides i útils per a l'avaluació.

Reptes de la qualitat

Arribats a aquest moment, són diversos els reptes que cal afrontar els propers anys relacionats amb la qualitat dels SB. És necessari continuar la transformació dels SB, en la direcció de situar-los com una porta d'accés imprescindible a la informació i al coneixement a la disposició tant dels estudiants com del professorat. En el context actual, on l'accés a la informació es caracteritza per una transformació tecnològica constant, es fa insostenible un ensenyament tradicional basat exclusivament en apunts i manuals d'assignatura. Per això, com ja s'ha comentat, caldrà la màxima implicació del personal docent i dels responsables acadèmics de la institució en aquest trajecte.

Altres reptes que cal afrontar els propers anys estan relacionats amb el projecte d'avaluació dels SB, i han d'ajudar en bona mesura a assegurar la qualitat i l'adequació de la transformació iniciada.

En primer lloc, cal tancar el cercle de la qualitat iniciat amb aquesta segona avaluació. En aquest sentit, la Guia d'avaluació dels Serveis Bibliotecaris i de la seva contribució a la qualitat de l'aprenentatge i de la recerca estableix com a darreres fases del procés l'establiment d'un pla de millores i el seguiment i avaluació posteriors d'aquest pla. Així s'acompleixen els estàndards europeus,⁴ que ens indiquen que "els processos d'assegurament de la qualitat que continguin recomanacions d'actuació [...] han de disposar d'un pla de seguiment preestablert, que serà implementat conseqüentment". Malgrat que l'estructura d'una avaluació de seguiment sol constar d'una fase interna i una d'externa, aquesta no ha d'implicar submergir la unitat avaluada en una altra avaluació com les anteriors, sinó que caldrà explorar estratègies que simplifiquin el procés de revisió dels plans de millora.

La feblesa del sistema de dades i indicadors és l'altre repte important que cal afrontar. La millora de la qualitat de la informació quantitativa és una reclamació compartida per les mateixes institucions avaluades i pels comitès externs d'avaluació, ja des de la primera avaluació transversal. Cal, per tant, que els SB treballin per disposar d'un sistema consensuat i potent, que en mesuri el rendiment i els sigui útil tant per a la seva gestió com per a processos d'avaluació futurs. Lògicament, qualsevol iniciativa que sorgeixi amb l'objectiu de superar aquesta feblesa tindrà el suport i la col·laboració d'AQU Catalunya.

Els reptes de la qualitat en l'àmbit dels SB per als propers mesos són, per tant, transcendents, ja que estan en joc la solidesa de tot el projecte i el compliment dels estàndards europeus d'assegurament de la qualitat. Com ja s'ha dit, el projecte d'avaluació transversal tindrà valor sempre que, de manera cíclica, prengui el pols als nostres SB, i, a la vegada, sigui capaç d'aplicar a les seves metodologies nous enfocaments que permetin valorar de quina manera els SB estan donant resposta a les necessitats canviants de l'entorn en què ens trobem situats.

¹ AQU Catalunya. Avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris. Barcelona: AQU Catalunya, 2008. http://www.aqu.cat/doc/doc_53829836_1.pdf

² Esteve Arboix. "L'avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris a Catalunya". A: elButlletí. AQU Catalunya, 2006, núm. 28, pàg. 4-5. http://www.aqu.cat/doc/doc_10744253_1.pdf

³ AQU Catalunya. Guia d'avaluació dels Serveis Bibliotecaris i de la seva contribució a la qualitat de l'aprenentatge i de la recerca. Barcelona: AQU Catalunya, 2005. http://www.aqu.cat/doc/doc_22922137_1.pdf

⁴ ENQA. Standards and Guidelines for Quality Assurance in the European Higher Education Area. Hèlsinki: ENQA, 2005. http://www.enqa.eu/files/ESG%20in%20Catalan.pdf