Publicació bimensual d'AQU Catalunya

39

Novembre 2008

L'avaluació de la docència és i ha estat sempre una qüestió controvertida, que ha de ser sensible a les necessitats de desenvolupament del professorat i alhora ha de garantir a la universitat que els seus alumnes són destinataris d'una docència i unes situacions d'aprenentatge de qualitat.

L'assegurament de la qualitat pot ser considerat com una imposició a l'autonomia del personal acadèmic, però també com a una eina molt útil per garantir la coherència, la igualtat, la paritat i l'autonomia en el desenvolupament d'uns estudis acadèmics innovadors, que mirin cap al futur i centrats en l'alumne.

Establir el context

És important establir el context en el qual s'avalua la qualitat de la docència a Anglaterra:

• Perfils de professorat
• Iniciatives recents del govern han introduït canvis en l'àmbit de la docència i l'aprenentatge
• Estàndards professionals d'àmbit nacional
• Titulació del professorat
• Desenvolupament professional continu
• Supervisió del rendiment

Perfils de professorat

A Anglaterra, hi ha una barreja de perfils per a la contractació de personal docent a les universitats. Inclou: contractes acadèmics, contractes exclusius de docència, contractes exclusius de recerca i assistents titulats.

El contracte acadèmic és el tipus de contracte més habitual, i obliga el professorat a desenvolupar activitats en els camps següents:

• Recerca
• Docència
• Administració

Cadascun d'aquests elements pot tenir un pes diferent en funció de l'antiguitat del càrrec.

El contracte exclusiu de docència s'aplica de diferents maneres. En tot cas, però, cada cop es fa servir més en universitats amb una intensa activitat de recerca, com a mitjà per alliberar els principals investigadors de la càrrega docent. Al personal amb contracte exclusiu de docència només se l'avalua per la qualitat de la seva docència. La qüestió, però, és que moltes universitats han de crear itineraris professionals específics per al personal exclusivament docent, ja que els criteris de promoció estàndards es basen en el fet que el personal docent ha de dur a terme tasques tant de docència com de recerca i administració.

El contracte exclusiu de recerca normalment s'aplica al personal associat al finançament de la recerca i, com a tal, en lloc de ser permanent, sol fixar-se per a un període establert. En general, el personal amb contracte exclusiu de recerca no ha de dur a terme cap mena d'activitat docent.

És important tenir en compte que a Anglaterra el personal acadèmic té llibertat per canviar d'institució i de triar on vol optar a un lloc de treball. Les universitats són institucions autònomes que poden publicar lliurement els càrrecs acadèmics que ofereixen i escollir la persona que millor els sembli que pot cobrir les necessitats del lloc dins la institució. El personal acadèmic no té la condició de funcionari; signa el seu contracte particular amb la universitat i el pot negociar dins d'uns paràmetres establerts.

Iniciatives recents del govern han introduït canvis en l'àmbit de la docència i l'aprenentatge

Darrerament el govern ha impulsat iniciatives en l'estructura descrita per tal de canviar i millorar la qualitat dels recursos d'aprenentatge que es proporcionen als alumnes de l'educació superior. Aquest procés va començar amb l'Informe Dearing, que ha esdevingut molt influent. Com a conseqüència d'aquest informe, totes les universitats van haver de produir estratègies institucionals de docència i aprenentatge. Un cop elaborades aquestes estratègies de manera adequada, les universitats rebien finançament nacional per millorar la qualitat de la docència i l'aprenentatge sobre la base de les esmentades estratègies i els seus objectius. Un element clau d'aquestes estratègies fou la introducció de la professionalització de la docència, fet que va donar pas a una varietat de models de desenvolupament acadèmic que reflectien la diversitat de les universitats.

Estàndards professionals nacionals

La Higher Education Academy (HEA), que té com a missió contribuir a la millora del desenvolupament acadèmic i l'experiència de l'alumnat, es va fundar per assistir les universitats en el procés de professionalització de la docència. Al llarg d'un període de cinc anys, l'HEA ha elaborat un marc d'estàndards professionals per a la docència i el suport a l'aprenentatge d'àmbit nacional. Aquest marc és flexible i parteix d'un plantejament per als estàndards professionals basat en tres descriptors estàndard, cadascun aplicable a un seguit de càrrecs i a les diferents fases professionals de totes aquelles persones actives en l'àmbit de la docència i el suport a l'aprenentatge. Aquests descriptors estàndard es fonamenten en les àrees d'activitat professional, el corpus de coneixements bàsics i els valors professionals. El marc proporciona un punt de referència tant per a institucions com per a particulars, a més de donar suport al desenvolupament continuat dins de cada estàndard.

Supervisió del rendiment

Arran de la introducció dels estàndards professionals i de la creixent professionalització de la docència, s'han incorporat una varietat de mètodes per avaluar el rendiment del personal acadèmic, com també el rendiment general de les universitats. Aquests mètodes inclouen:

• Observació de la docència
• Enquestes d'avaluació als estudiants, tant internes com externes, com ara el National Student Survey (NSS), que es demana que omplin tots els estudiants d'últim curs. Els resultats es fan públics i es recopilen en taules de classificació nacionals.
• Informes d'examinadors externs
• Índexs d'èxit entre els estudiants
• Índexs de compleció dels estudis
• Auditoria institucional per part de la Quality Assurance Agency (QAA)

Més recentment s'ha demanat a les universitats que implementin sistemes de gestió per avaluar i valorar el rendiment del personal acadèmic.

Tot i que s'han escrit moltes coses sobre la QAA i la metodologia excessivament complicada que a servir per garantir la qualitat a Anglaterra, canvis recents en l'auditoria institucional s'han convertit en el vehicle per al canvi real i la millora en les universitats. La lliçó que se'n desprèn és que cal implicar-se en el procés des del començament per poder influir en el que se'n derivarà, en lloc de negar el que podria arribar a ser inevitable: un sistema imposat sense cap mena de contribució per part de la comunitat acadèmica. La implicació intel·lectual i l'argument acadèmic poden conduir a un plantejament de l'assegurament de la qualitat més basat en el desenvolupament i, al seu torn, crear un sistema més dinàmic i autònom per a la innovació dins l'educació superior.

Així doncs, quins són els interrogants per al futur? Sens dubte, a Anglaterra el debat continua obert, estimulat per preguntes com les següents:

• Com podem garantir la millora contínua de la docència a les universitats?
• Com podem vincular la qualitat de la docència a l'experiència de l'estudiant?
• Com es pot recompensar la bona docència?

Aquestes qüestions no s'exclouen mútuament, ni tampoc són exhaustives, però sí que se centren en els temes clau que demanen un debat constant amb —i juntament amb— les agències d'assegurament de la qualitat, ja que sens dubte amb el temps s'acabaran introduint mecanismes que avaluaran l'índex d'èxit de les institucions a l'hora de produir una docència i un aprenentatge innovadors, centrats en l'alumne i d'alta qualitat per a les futures generacions d'estudiants.