40

Gener 2009

  • Enviar
  • Subscriu-te

ARTICLES

Primer estudi d'inserció laboral dels doctors de les universitats catalanes

Redacció - AQU Catalunya

Els estudis d'inserció laboral de les universitats catalanes, coordinats per AQU Catalunya, són fruit de la col·laboració de l'Agència amb els consells socials per obtenir dades i referents sobre la qualitat de la inserció dels estudiants. L'any 2008, coincidint amb la tercera edició d'aquest informe, s'ha analitzat, per primera vegada, la inserció laboral dels doctors de les universitats públiques catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV) corresponents a les cohorts dels anys 2003 i 2004. D'una població de 1.661 doctors,1 se n'han enquestat 934, xifra que representa una mostra del 58%, amb un marge d'error del 2%.

A l'hora d'interpretar els resultats i, sobretot, comparar-los amb els obtinguts en l'anàlisi de la inserció laboral dels graduats, cal tenir en compte algunes de les característiques dels estudiants de doctorat a Catalunya. En primer lloc, la distribució per gènere entre la població de doctors i la de graduats de primer i segon cicle: les dones són majoria en tots els nivells educatius postobligatoris, a excepció del tercer cicle d'educació superior. Així, mentre que el 60% de persones graduades el curs 2003-2004 són dones, el percentatge baixa al 44% per al mateix curs en formació de doctorat.

En segon lloc, els estudiants de doctorat són els més adults del sistema universitari: finalitzen els estudis als trenta-cinc anys, de mitjana, després de trigar-ne, globalment, de sis a set a obtenir el títol. Aquestes dues circumstàncies fan que, a diferència dels graduats, gairebé tots els doctorands ja es trobin en alguna situació d'inserció laboral2 mentre realitzen els seus estudis.

Finalment, tres quartes parts dels doctors han fet el doctorat a la mateixa universitat on van obtenir el títol d'accés. La mobilitat és, per tant, reduïda, fet que es pot atribuir a la satisfacció dels estudiants amb la universitat on han cursat els estudis previs, però també podria indicar una manca de competitivitat a l'hora de captar estudiants de tercer cicle.

El 97% de doctors treballen tres anys després d'obtenir el títol

Aquest percentatge oscil·la entre el 99% de Ciències Socials i l'Àrea Tècnica i el 95% de Ciències Experimentals, i és lleugerament més elevat que el percentatge de graduats ocupats el mateix any (93,5%).

El 93% d'ocupats treballen a temps complet (entre el 96% de l'Àrea Tècnica i el 86% d'Humanitats). Aquest indicador també és més positiu que l'obtingut en l'enquesta feta als graduats (el 88% treballava a temps complet). Aquests dos indicadors (taxa d'ocupació i jornada laboral a temps complet) sembla que assenyalen una inserció laboral més sòlida entre els doctors, que no necessàriament està vinculada a la titulació més elevada, sinó al fet que són persones que tenen una trajectòria professional més llarga.

La contractació en el sector públic és majoritària i el 70% de doctors treballen en aquest àmbit. L'explicació es troba en el nombre elevat de doctors que treballen a la universitat (38%) o en centres de recerca (19%). Així, el 91% de doctors que treballen a la universitat ho fan a la pública, el 80% dels que treballen en centres de recerca ho fan en centres o instituts públics, mentre que només el 45% dels que treballen en empreses o altres institucions estan en l'àmbit públic. Les dades corroboren que la recerca a Catalunya es dóna bàsicament en l'àmbit públic, ja sigui dins les universitats o en centres de recerca.

Pel que fa a l'estabilitat laboral, el 61% de doctors que treballen són fixos (en el cas dels graduats, treballen de forma fixa el 60%). L'estabilitat contractual no va necessàriament associada a una inserció laboral de qualitat. Així, Ciències Experimentals és l'àmbit amb més temporalitat, però també on hi ha un percentatge més elevat de doctors exercint funcions pròpies del seu títol; inversament, a Ciències Socials l'estabilitat és elevada, però té el percentatge més baix de doctors que desenvolupen funcions pròpies del seu títol.

El 78% de doctors guanyen més de 24.000 € anuals

Només el 4% guanya menys de 15.000 €. Els guanys bruts anuals s'han calculat a partir del col·lectiu que treballa a temps complet (el 93% de la mostra, és a dir, 784 doctors).

Si es comparen aquestes dades amb les dades resultants de l'estudi d'inserció dels graduats, a totes les àrees la situació dels doctors és més favorable.

Al 32% d'ocupats se'ls ha exigit el doctorat per accedir al seu lloc de treball

Aquest percentatge oscil·la entre el 52% de Ciències Experimentals i el 22% de Ciències Socials. Ara bé, el 96,7% desenvolupa funcions universitàries, percentatge més elevat que el dels titulats de primer i segon cicle (85%).

El lloc de treball també és determinant en el grau d'adequació de les funcions que s'acaben realitzant. Així, el percentatge de persones a les quals se'ls ha exigit el títol de doctor i fan funcions de doctor oscil·la entre el 55% de les que treballen en un centre o institut de recerca i el 10% de les que treballen en empreses o altres institucions.

Els doctors consideren que fer un doctorat contribueix lleugerament a una millora professional (rep una valoració de 6,1 en una escala de 0 a 10), poc a accedir a noves feines (5,2) i menys a un reconeixement professional més gran (4,8).

Finalment, els doctors valoren amb un notable alt la satisfacció amb el contingut de la feina (8,1 en una escala de 0 a 10) i amb la feina en general, mentre que valoren amb un bé alt la utilitat dels coneixements del doctorat i amb un bé les perspectives de millora i la satisfacció amb la retribució.

El 84% de doctors tornarien a fer el doctorat

Aquest percentatge és 10 punts superior a la intenció de repetir la carrera entre els graduats. El percentatge oscil·la entre el 86% de Ciències de la Salut i Ciències Experimentals i el 80% de Ciències Socials.

En relació amb els aspectes concrets de la formació rebuda, els doctors valoren amb un notable alt la qualitat del procés de supervisió de la tesi, és a dir, l'eficàcia de la seva relació amb els directors de tesi. Els doctors també es mostren satisfets amb la qualitat dels recursos i la seva disponibilitat (bibliografia, però també laboratoris, etc.). Pel que fa a les classes i els seminaris, el que valoren més és la relació amb el professorat del doctorat, però es mostren més crítics amb la valoració de la rellevància de les classes i els seminaris, que amb prou feines arriba al suficient.

Informació relacionada:

1 Si bé la població total d'estudiants que van obtenir el títol de doctor els anys 2003 i 2004 a les universitats catalanes és de 2.213, l'estudi només ha tingut en compte els 1.661 doctors nacionals. Cal destacar que els doctors estrangers, que representen el 22% del total, provenen majoritàriament (70%) del continent americà, dels quals el 99% de l'Amèrica del Sud i Central.

2 S'han previst cinc situacions possibles: ser becari, treballar a la universitat com a docent, treballar a temps complet en una feina relacionada amb els estudis previs de doctorat, treballar en una feina no relacionada i no tenir feina. Només l'1,5% de persones enquestades es troben en aquesta última situació.

ENQA EQAR ISO

Generalitat de Catalunya

Via Laietana, 28, 5a planta 08003 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50

© 2009 AQU Catalunya – Dipňsit legal B-5.686-2008