Publicació bimensual d'AQU Catalunya

40

Gener 2009

A elButlletí de setembre del 2006 es presentaven els resultats de les enquestes fetes a estudiants dins el programa MIRROR, projecte dut a terme conjuntament a Catalunya, Suècia, Finlàndia i Irlanda. Una mica més de dos anys després, se'ns presenten els resultats de l'enquesta realitzada a Catalunya als doctors de les cohorts 2003 i 2004, i que, a grans trets i com no podia ser d'una altra manera, són coincidents en alguns aspectes.

El primer element coincident entre els resultats de totes dues enquestes és l'elevat grau de satisfacció amb l'activitat de tercer cicle que es desenvolupa a les nostres universitats, i especialment amb el nostre professorat en l'activitat de direcció i supervisió. En contrapartida, en tots dos estudis destaca com un dels aspectes més febles les assignatures i la seva rellevància per a la recerca.

Un altre dels aspectes coincidents és la durada excessiva dels estudis de doctorat, aspecte amb repercussions posteriors directes en la carrera acadèmica i en la precarietat laboral pel que fa a estabilització i rendiment. Aquest fet ens porta a plantejar-nos, com a primera reflexió, si el procés d'aprenentatge en el tercer cicle hauria de tenir una limitació temporal, independentment del grau d'originalitat de la recerca que porta associada i de la durada i les exigències dels projectes de recerca en què el doctorand està col·laborant.

Els resultats també indiquen l'excessiva dependència de la recerca al nostre país del sistema públic; això queda lluny, doncs, de l'objectiu tantes vegades assenyalat de repartiment dels fons i l'esforç de la recerca entre sectors de dos terços i un terç. Probablement falta encara temps per veure reflectits en les enquestes els resultats de les polítiques que, en alguns programes de recerca, s'han impulsat els darrers anys per acostar la recerca al món empresarial, però de moment els resultats semblen mostrar un llarg camí per recórrer. La lectura és clara: fer estudis orientats a la recerca al nostre país no representa una oportunitat de millora o de reconeixement professional, a excepció del sector de l'educació superior, en què representa una exigència i, per tant, difícilment podem parlar d'aquest cicle formatiu en termes de competitivitat en la captació d'estudiants i recursos.

Pel que fa a la competitivitat del nostre sistema respecte d'altres a l'hora de captar estudiants de tercer cicle, no es poden extreure gaires conclusions dels resultats de les enquestes. Tanmateix, els darrers anys, la indefinició de les Administracions competents, pel que fa a model, no ha ajudat gaire a tenir un sistema altament competitiu, si es compara amb altres països europeus on l'adaptació de la formació universitària a l'EEES ha estat més ràpida i, per tant, s'ha començat abans a repensar el model d'aprenentatge i els recursos destinats als estudis de doctorat.

Tots aquests aspectes ens haurien d'ajudar a reflexionar sobre el model formatiu i organitzatiu dels estudis de doctorat. Podríem afirmar, pels resultats de les enquestes, que el personal investigador en formació majoritàriament té la sensació que els continguts formatius que es poden adquirir en un model tradicional d'aprenentatge s'han adquirit ja en cicles formatius previs, tret possiblement de certes habilitats i metodologies de recerca molt específiques. En contrapartida, aquest col·lectiu té l'expectativa que en el doctorat disposarà de l'oportunitat de passar el temps suficient explorant de manera tutoritzada, no excessivament dirigida, de forma integrada en grups de recerca actius i amb oportunitats de participar en actes acadèmics que li permetrà un intercanvi constant de coneixement. I, finalment, i no menys important, espera que els esforços esmerçats tinguin una contrapartida pel que fa a oportunitats de desenvolupament de carrera professional.

Això requereix, no cal dir, un sistema adequat d'assignació de recursos a la recerca, basat en la confiança en les nostres institucions, i especialment en les persones i els grups que les integren. També requereix, però, un nou model organitzatiu a les universitats pel que fa al doctorat, que ajudi a construir, impulsar i visualitzar el model de doctorat de manera conjunta i que afavoreixi la internacionalització i la captació de talent, la captació de recursos per a beques i l'impuls d'actuacions dirigides a millorar la taxa d'eficiència dels estudis, l'adequada inserció dels doctors i l'organització d'activitats acadèmiques innovadores diferents del model tradicional.

Finalment, cal agrair la iniciativa fruit de la col·laboració entre AQU Catalunya i els consells socials de les universitats. Podríem lamentar que aquesta iniciativa, en el cas dels estudis de doctorat, no hagués arribat abans. Tanmateix, el que sí que estem a temps de demanar és, d'una banda, que aquesta enquesta no es quedi en un exercici puntual en el temps, sinó que se'n faci un seguiment periòdic que ens permeti a les universitats anar introduint la cultura de la millora contínua, també en aquest nivell d'estudis; i, de l'altra, que en properes edicions se'n pugui fer un afinament amb preguntes més orientades a les particularitats d'aquest col·lectiu, també en relació amb la seva inserció en el mercat laboral, que és i ha de ser diferent en termes d'estabilitat, sectors, llindars de salaris, aplicabilitat dels seus coneixements i, en definitiva, reconeixement social.