43

Juliol 2009

  • Enviar
  • Subscriu-te

ARTICLES

El reconeixement a l'excel·lčncia en l'activitat docent a la Universitat de Lleida

Joan Prat Corominas - Vicerector de Qualitat i Planificació de la Universitat de Lleida

Un dels elements que fonamenten l'actual cultura universitària espanyola i catalana és la creença que l'activitat, la repercussió o la qualitat del treball investigador es mesura amb gran objectivitat i precisió mitjançant els índexs bibliomètrics que E. Garfield, director de l'Institute for Scientific Information (ISI), va difondre durant els anys vuitanta per mitjà de la seva publicació Current Contents.

Molts investigadors i gestors universitaris estan convençuts, partint de les assumpcions, que l'única missió de la recerca consisteix a contribuir a l'avenç del coneixement científic universal mitjançant la publicació de resultats en anglès, i que la revisió per parells proporciona una garantia de qualitat gairebé total a les publicacions.

Com a conseqüència d'aquesta creença, la gestió de la recerca (dotacions pressupostàries, carrera professional, categorització de centres, grups i investigadors, etc.) basada en aquests indicadors ha esdevingut incontestable (en detriment d'altres resultats de l'activitat científica com poden ser les patents, la transferència al sistema productiu del país, etc.). S'ha escrit molt sobre aquest fenomen, que he volgut introduir aquí únicament com a exemple dels enormes efectes dels indicadors emprats en la mesura de la qualitat sobre els resultats de les inversions públiques i els esforços personals.

Un segon element de la cultura universitària actual, no menys difós que l'anterior, és la dificultat, sinó impossibilitat, de mesurar els resultats de l'activitat docent i la seva qualitat.

Aquesta creença es fonamenta en fets tan reals com ara la fragmentació de l'avaluació dels processos formatius en assignatures, cosa que impedeix una avaluació dels aprenentatges sobre la base de referents, o una mala definició del perfil de formació del titulat. Tampoc no hi ajuden una insuficient avaluació del desenvolupament professional inicial, o fins i tot de la inserció com a mesura indirecta d'aquesta avaluació. Cal reconèixer que algunes d'aquestes realitats poden perdre vigència amb l'aplicació de molts dels principis de l'Espai europeu d'educació superior.

La coincidència d'aquestes dues creences ha provocat la devaluació progressiva de l'activitat docent del professorat i la pèrdua d'interès d'aquest professorat per la millora i l'actualització metodològica.

La introducció per part d'AQU Catalunya de criteris per a l'avaluació indirecta de la qualitat de l'activitat docent a escala individual, i també el desenvolupament posterior per part de les universitats catalanes de catàlegs d'indicadors per mesurar objectivament aquests criteris en manuals d'avaluació de l'activitat docent del professorat, suposa un contrapunt important a aquesta creença.

No es pot afirmar, a hores d'ara, que l'aplicació d'aquests criteris hagi comportat ja un canvi cultural profund en la consideració i la valoració de la docència per part del professorat universitari. La capacitat crítica, sobre la base de consideracions en valor absolut, dels processos lligats a la gestió és, en el professorat universitari, molt elevada. Però cal reconèixer que els processos d'avaluació s'estan duent a terme amb una acceptació considerable, malgrat que els indicadors emprats generin discussions habituals, i fins i tot els criteris són objecte freqüent d'animats debats. L'anàlisi de l'evolució dels nostres resultats comparables en les diferents edicions ens indica que s'estan produint canvis en el comportament del professorat, en el sentit de l'adaptació als criteris d'avaluació.

En aquest context, a la Universitat de Lleida (com a les altres universitats catalanes) estem duent a terme aquest procediment d'ençà de l'any 2003. De la primera avaluació fins a la present, tant el manual com els indicadors i els procediments informàtics han variat any rere any, en allò que entenem com una millora constant en cinc eixos: qualitat en les fonts de informació de base dels indicadors, explicació i objectivitat en la informació sol·licitada als participants en valoracions (degans, caps de departament, ICE), adequació de la distribució en rangs dels resultats obtinguts en els diferents indicadors, facilitats d'utilització dels aplicatius emprats pel professorat i millora en la informació sobre el procés.

Darrerament estem incidint també en l'oferta de recursos de millora per al professorat amb problemes en algun dels indicadors. Aquests canvis s'han basat en les innovacions aportades per AQU Catalunya al procediment (per exemple, concentració de criteris), en la valoració rebuda com a conseqüència del procediment d'acreditació, però sobretot en l'anàlisi realitzada any rere any dels resultats del procediment.

La millora en el procediment ens va permetre, l'any 2008, l'aplicació d'un criteri d'excel·lència com a base d'un premi individual a la qualitat docent. Aquesta acció havia estat llargament suggerida pel Consell Social de la Universitat, i durant anys postergada per la manca de convenciment general en la precisió del mètode d'avaluació. El premi consisteix en una menció, materialitzada en un diploma, que es lliura públicament als professors guardonats en la cerimònia d'obertura de curs.

El criteri consisteix en l'acord de la Comissió d'Avaluació de la Universitat (CAU) sobre els mèrits globals del docent que assoleix els màxims resultats en tots els criteris recollits en el Manual d'avaluació de l'activitat docent del professorat. En les dues edicions que han tingut lloc fins ara, tots els docents (dos i tres, respectivament) que han obtingut aquests resultats han estat refermats per l'acord de la CAU, fet que interpretem com un criteri de sensibilitat i d'especificitat del procediment envers la valoració del concepte de qualitat de la docència. Altres indicadors en què basem la bona aproximació de la valoració al concepte són l'opinió majoritàriament positiva de la comunitat universitària envers els mèrits dels docents guardonats i la normalització de la distribució dels resultats finals, que indica la capacitat discriminativa del procediment.

És encara d'hora per fer una valoració dels efectes reals d'aquesta menció, però no hi ha dubte que, d'entrada, la bona acceptació que ha tingut ha de ser interpretada com un acord sobre l'adequació del procediment general de mesura de la qualitat docent per part dels membres de la comunitat universitària. Caldrà veure quin n'és l'efecte motivador en el professorat més interessat a demostrar (demostrar-se) l'excel·lència de la seva activitat docent, i també les conseqüències i possibles aplicacions de l'existència d'una població clarament delimitada de professors amb una menció pública de docència de la màxima qualitat. L'aspiració que una valoració amb criteris clars i assumits de la qualitat docent generi unes conseqüències envers la docència similars a les que els índexs bibliomètrics han produït sobre la recerca és potser una mica més justificada.

ENQA EQAR ISO

Generalitat de Catalunya

Via Laietana, 28, 5a planta 08003 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50

© 2008 AQU Catalunya – Dipňsit legal B-5.686-2008