Publicació bimensual d'AQU Catalunya

45

Novembre 2009

Els passats 28 i 29 de setembre de 2009 AQU Catalunya va acollir l'Assemblea General de l'ENQA. Aquesta trobada a Barcelona gairebé tanca un cicle d'estratègia europea en matèria de garantia de la qualitat pel que fa a les agències, que es va iniciar, curiosament, també a Catalunya. L'any 2003, a Sitges, les agències europees van establir les bases sobre com avaluar els sistemes que garanteixen la qualitat de les mateixes agències, per tal de crear confiança en la seva feina i alhora en el sistema universitari.

Avui, just a les darreries del programa d'avaluació externa que ha dut a terme l'ENQA des de 2005 per tal de garantir el bon funcionament de les agències, es pot constatar la bondat de les decisions preses a Sitges. Exceptuant algunes organitzacions pendents de l'avaluació externa, Europa té una xarxa d'agències que estan constituïdes i treballen seguint els estàndards i les directrius per a la garantia de la qualitat en l'ensenyament superior. És important subratllar que els processos d'avaluació externa de les agències no tan sols han consolidat la confiança mútua entre les agències, sinó que avui hi ha molta més informació sobre els diferents mètodes de treball amb els quals operen aquestes agències.

Garantida la posició i forma de treball de les agències, s'obren nous reptes a escala europea. Dels diversos temes tractats a l'Assemblea General, en voldria destacar dos: les agències com a impulsores d'informació pública sobre la qualitat de l'oferta acadèmica i les agències com a desenvolupadores de nous sistemes d'avaluació en l'entorn de l'anomenat procés de Bolonya. Entenc que tots dos aspectes estan connectats, i acaben confluint en diverses funcions rellevants, una de les quals no és altra que la de fomentar la millora de la informació sobre la qualitat de l'oferta acadèmica en l'àmbit europeu. Aquesta funció de promoure la transparència contribueix de manera positiva a la presa de decisions dels diferents grups d'interès, siguin estudiants, responsables universitaris, governs, ocupadors, etc. Davant de la pressió de diversos sectors per tal de disposar de rànquings sobre la qualitat de l'oferta acadèmica, l'ENQA i les agències que en són membres hauran de presentar respostes intel·ligents, que satisfacin les expectatives dels usuaris i evitin els possibles efectes negatius que es desprenen de l'ús dels rànquings en el sector de l'ensenyament superior.

Els treballs que es duen a terme a Catalunya entre les universitats i AQU Catalunya, per tal que es millori significativament la informació pública sobre les titulacions que s'ofereixen, i els resultats que se'n deriven constitueixen, al meu entendre, un primer pas en aquesta direcció. En tot cas, aquests treballs formen part d'un procés més ambiciós que estarà facilitat per la implementació de processos d'ensenyament i aprenentatge basats en la definició d'objectius formatius, que hauran de ser avaluables durant i a la fi dels estudis. Però també per una disposició més gran dels diferents grups d'interès que participen activament en matèria de garantia de la qualitat dels ensenyaments. En altres paraules, que aquests agents siguin exigents amb la qualitat de la informació que reben de les universitats i que, així mateix, siguin inquiets en la formulació de propostes de millora que puguin ser considerades per les universitats.

D'altra banda, l'aparició de nous models formatius derivats de noves demandes de formació superior genera la necessitat de nous desenvolupaments metodològics en el camp de la garantia de la qualitat. La consolidació d'una oferta de formació que s'estén al llarg de la vida o l'aparició de nous programes de formació de caire transnacional generen nous horitzons de treball per a les agències. Quina ha de ser l'estratègia avaluadora en aquests dos casos? L'Assemblea de l'ENQA representa el punt de partida per tal que les agències europees cooperin en aquests dos camps. Evidentment, en el camp dels ensenyaments transnacionals caldrà fer propostes tècnicament robustes, factibles i coherents des del punt de vista de l'ús eficient de recursos.

Així mateix, voldria esmentar el cas dels ensenyaments virtuals. La transformació que experimenten les tecnologies de la informació i la comunicació està impactant de forma considerable en les nostres societats. Òbviament, també en el camp de l'ensenyament universitari, en què l'accés al coneixement i l'oportunitat de creació de noves comunitats d'ensenyament i aprenentatge han millorat ostensiblement els darrers anys. Lògicament, la transformació accelerada de les tecnologies i el canvi previsible en les maneres d'ensenyar i d'aprendre comporten nous conceptes de qualitat, que, a més, no són estàtics en el temps, sinó altament dinàmics.

A banda d'això, l'Assemblea General de l'ENQA posa de manifest la necessitat de continuar avançant en la implementació i la interpretació dels estàndards europeus. Amb tot, ara ja es té una llarga experiència en l'ús dels estàndards per avaluar les agències, cosa que es deriva de disposar d'una correspondència entre estàndards i exemples reals. Això es pot veure en el cas de les estructures directives de les agències i el concepte d'independència. D'aquesta interpretació i de la necessitat de continuar millorant el funcionament de les agències, se'n derivaran les formes d'avaluar les agències a partir del 2010.

Finalment, les agències de l'ENQA hauran de continuar impulsant la implementació dels estàndards i la seva interpretació quan corresponguin a les institucions d'ensenyament superior. Els treballs d'AQU Catalunya pel que fa a l'impuls dels sistemes de garantia de la qualitat a les universitats permetran avançar en aquesta direcció. Actualment, l'agència catalana ja incorpora aquests estàndards en totes les noves metodologies que es creen i s'apliquen en l'avaluació de programes i institucions.