Publicació bimensual d'AQU Catalunya

45

Novembre 2009

Després de tres anys com a director d'AQU Catalunya, penso que la seva característica més significativa és la dimensió internacional, una afirmació que potser des de l'activitat diària percebuda des de les universitats, governada principalment per decisions del Ministeri, la Conselleria o el Consell Interuniversitari de Catalunya, pot sorprendre. I quan dic la dimensió internacional penso, sobretot, en la seva pertinença a l'Associació Europea d'Agències de Qualitat (ENQA). En una primera instància, aquesta pertinença és un reconeixement de la solvència de les seves activitats, o, més concretament, del seu ajust als estàndards de qualitat assumits en l'Espai europeu d'educació superior des de l'any 2005; reconeixement que, des que es va crear l'any 2008, s'està desplaçant progressivament cap al Registre Europeu d'Agències de Qualitat (EQAR), en què AQU Catalunya també està inscrita. Però realment ENQA és molt més que una llista d'agències solvents: és una organització en què els seus membres (no solament els directius, sinó, el que és més important, els seus tècnics) col·laboren activament, intercanvien experiències, pràctiques i resultats mitjançant freqüents trobades i actuacions conjuntes, i això ens permet mantenir una visió directa de l'estat de la garantia de la qualitat externa en l'àmbit al qual pertanyen les universitats catalanes, el marc europeu, per mitjà dels seus agents principals.

El que he pogut observar en aquests tres anys de contacte intens és que les pràctiques avaluadores d'AQU Catalunya són comparables a les de les millors agències de qualitat europees, i que els defectes o mancances que amb freqüència identifiquem i intentem corregir (deficient informació pública de les avaluacions, processos de gestió i formació dels avaluadors, cicles d'activitat pertorbats per normes administratives, incorporació de l'anàlisi dels resultats de l'aprenentatge dels estudiants en les avaluacions…) són compartits, en més o menys grau, per totes les agències europees membres d'ENQA.

En aquest moment convé fer una excepció pel que fa a les agències del Regne Unit, no tant per les agències mateixes, sinó per l'important grau d'autonomia de què tradicionalment gaudeixen les seves universitats, juntament amb l'alt grau de rendició de comptes i de transparència informativa. Per mitjà d'aquest butlletí m'haureu sentit afirmar repetides vegades que els processos de garantia de qualitat funcionen millor com més gran és l'autonomia de les universitats, i que no encaixen bé amb els excessos reguladors que condicionen autoritzacions administratives a priori amb resultats d'avaluacions. A totes les agències ens agradaria, sens dubte, ser agències d'acreditació; és a dir, agències que avaluen les activitats acadèmiques d'acord amb un marc de referència prefixat i conegut, i que es pronuncien de manera pública sobre el seu grau de compliment, sense que necessàriament el resultat estigui lligat a efectes administratius.

És interessant que aquest escenari de col·laboració europea també s'hagi estès a l'àmbit de les agències de l'Estat. Una de les primeres actuacions quan em vaig incorporar a la direcció d'AQU Catalunya va tenir a veure amb la feina conjunta de totes les agències autonòmiques i l'agència estatal, ANECA, fins i tot en uns moments en què només una minoria d'aquestes agències estàvem treballant dins del circuit europeu. És una llàstima que el Reial decret 1393/2007, en tants aspectes desafortunat, que regula les titulacions oficials, hagi interferit en aquest procés establint una jerarquia arbitrària entre agències, a més d'introduir un marc excessivament rígid per a les verificacions (avaluacions ex ante) de les titulacions oficials. Aquest decret, que ha interromput l'activitat avaluadora de titulacions que AQU Catalunya duia a terme d'una manera o d'una altra des que es va crear el 1996, ha representat un dany important per a l'Agència i, crec, també per a tot el sistema universitari català. Espero que en l'etapa que inicia AQU Catalunya es corregeixi aquesta anomalia com més aviat millor.