Publicació bimensual d'AQU Catalunya

46

Gener 2010

Des de l'aprovació de la Llei d'universitats de Catalunya (2003), el sistema universitari català s'ha vist immers de ple en el procés d'adaptació a l'Espai europeu d'educació superior (EEES). Ara que ja s'està acabant la transició, podem dir que la transformació de les titulacions a l'EEES ha estat marcada bàsicament per tres anomalies.

La primera és que s'ha volgut aprofitar aquest impuls per abordar altres reformes docents que, a banda que puguin ser més o menys encertades o convenients, no son ben bé part del que hem anomenat procés de Bolonya. Altres països que no són a Europa les han dut a terme, i alguns dels que hi són geogràficament no les han introduït. No és que no les haguéssim de fer, les reformes docents i metodològiques, és que se'ns va girar massa feina alhora. Deixeu-m'ho glossar amb una experiència personal: havíem de canviar una banyera vella i, ja que hi estàvem posats, ho vàrem aprofitar per canviar les rajoletes que no ens agradaven... i fa tres setmanes que tenim els paletes a casa!

La segona anomalia, que també descric amb una analogia del sector de la construcció, és que vam ser convidats a començar la casa per la teulada, és a dir, a programar els primers títols de màster abans que els de grau. El caos viscut s'ha superat amb major o menor èxit, en funció de la destresa que els responsables de les titulacions han tingut a l'hora d'afrontar aquest repte. Tanmateix, cal reconèixer que, de manera general, s'ha fet una bona feina en el disseny de les noves titulacions, tot i que encara caldrà esperar que el flux natural dels nous graduats cap als màsters ens mostri quin serà el mapa final d'aquells que tinguin prou capacitat d'atracció per mantenir-se en el catàleg de l'oferta de les universitats.

La tercera anomalia, que encara persisteix, és el Decret 1393/2007, d'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, que va limitar les atribucions de l'agència catalana en la fase de verificació de títols. Tot i que crec que la fase més important en l'assegurament de la qualitat dels títols és el seguiment del procés, resulta estrany, i afegeix complexitat en la traçabilitat i el seguiment dels títols, que una agència com AQU Catalunya, no només reconeguda internacionalment, sinó que ja havia assumit la verificació de títols amb molt d'encert anteriorment, no pugui desenvolupar aquesta competència amb la normalitat que seria desitjable. Esperem que aquesta disfunció quedi resolta al més aviat possible.

I ara què farem? AQU Catalunya està treballant en la revisió del Pla d'activitats 2010 per centrar-lo en sis eixos: la garantia de la qualitat docent, la garantia de la qualitat del professorat, la proactivitat en la generació de coneixement en l'àmbit de la qualitat de les universitats, la internacionalització, el reforçament de la direcció estratègica dels processos de qualitat i l'adequació de la seva organització interna per servir millor aquests objectius. L'Agència té la missió d'avançar-se als nous escenaris que s'estan plantejant i d'assumir un paper dinamitzador en tot allò que vagi adreçat a la millora del sistema universitari català. AQU Catalunya ha d'ésser encara més una agència útil, que doni resposta a les necessitats de l'entorn, i alhora ha de ser internacionalment rellevant. La formació, la recerca i la innovació són motors de creixement d'un país. I en temps de crisi encara són més necessaris. L'Agència està, i estarà, al costat de les institucions d'educació superior per promoure la qualitat del sistema universitari català.