Publicació bimensual d'AQU Catalunya

46

Gener 2010

L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya té entre les seves atribucions l'avaluació dels centres universitaris adscrits que imparteixen títols reconeguts per les universitats catalanes. Aquesta és una activitat que desenvolupa des de l'any 2008 i que du a terme mitjançant un protocol específic de caràcter eminentment qualitatiu.

L'any 2008, però, AQU Catalunya va rebre l'encàrrec d'avaluar/acreditar dos centres universitaris d'Amèrica Llatina, concretament la Facultat de Dret de la Universitat Martín de Porres de Lima (Perú) i el Centre Universitari Regional de la Universitat de Guadalajara (Mèxic), després que ja n'hagués realitzat una avaluació de sis carreres en aquesta darrera institució aquell mateix any i n'hagués fet públic l'informe corresponent. Per dur a terme l'acreditació sol·licitada, es procedí a la confecció d'un instrument específic que incorporés els estàndards de qualitat europeus per a l'ensenyament superior, ja en la perspectiva de l'Espai europeu, i que alhora tingués en compte la realitat i la tradició de l'avaluació universitària de l'Amèrica Llatina. A aquest efecte, la direcció d'AQU Catalunya va emetre una resolució de data 19 de gener del 2009 per la qual se m'encarregava l'elaboració d'una metodologia pilot per a l'avaluació i el reconeixement (acreditació) de la qualitat de centres universitaris externs al sistema universitari de Catalunya.

L'instrument elaborat combina la tradició més quantitativista, vigent als països anglosaxons i a la mateixa Amèrica Llatina, i la tradició més qualitativa dels instruments aplicats fins ara en el context europeu. D'aquesta manera es facilita la tasca avaluadora de les comissions i dels tècnics, ja que la metodologia elaborada permet concretar en quin nivell (d'una escala preestablerta) es troba la institució avaluada en cadascun dels aspectes analitzats com també establir matisacions i criteris qualitatius abans d'emetre un judici valoratiu general. La dimensió qualitativa resulta especialment rellevant a l'hora de fer propostes de millora. L'instrument consta d'un total de vuit capítols, concretament els següents:

1. QUALITAT DELS TÍTOLS I PROGRAMES
2. PROFESSORAT
3. RECURSOS PER A L'APRENENTATGE
4. AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES
5. INFORMACIÓ
6. RELACIONS DE LA INSTITUCIÓ AMB L'ENTORN I AMB LA SOCIETAT EN GENERAL
7. RECERCA
8. GOVERN

Cada un dels capítols l'integren diversos indicadors, fins a un total de 68, entre els quals figuren tots els estàndards europeus per a la garantia interna de la qualitat en les institucions d'educació superior, a més d'altres que es consideren importants per a la qualitat general d'una institució o d'un centre universitari segons l'experiència recollida en les avaluacions dels centres adscrits. Cal assenyalar, però, que el capítol sisè, referent a les relacions de la institució amb l'entorn i amb la societat en general, es confeccionà pensant específicament en la realitat llatinoamericana, on les universitats tenen una vinculació estreta amb l'entorn i col·laboren activament en la compensació de deficiències socials que pugui tenir.

La valoració de cada descriptor es du a terme mitjançant una escala de cinc nivells, d'acord amb la graduació següent:

0) No es dóna el descriptor.
1) Es dóna el descriptor en un nivell mínim.
2) Es dóna el descriptor en un nivell moderat.
3) Es dóna el descriptor en un nivell notable.
4) Es dóna el descriptor en un nivell alt.

La valoració quantitativa pot arribar fins a una puntuació màxima de 272 punts. Un nivell mínim acceptable per a l'acreditació seria de 160 punts; entre els 175 i els 220 punts, la institució podria ser acreditada amb un nivell notable de qualitat; entre els 220 i els 272 punts, el nivell de qualitat s'aproximaria al nivell d'excel·lència.

Aquesta perspectiva estrictament quantitativa queda matisada pel fet que a cada capítol hi ha uns indicadors que es consideren crítics per a la qualitat dels centres d'educació superior. Aquests indicadors han de merèixer una valoració mínima de tres punts per tal que la institució els pugui assolir de manera qualificada i, per tant, pugui ser acreditada per l'Agència. A títol de mostra, s'assenyalen alguns descriptors corresponents a alguns dels capítols: els considerats crítics apareixen en lletra cursiva i els europeus, marcats amb un asterisc.

1. QUALITAT DELS TÍTOLS I PROGRAMES

1.1. Existència de planificacions dels títols, matèries i programes a càrrec dels organismes pertinents (facultats, escoles, departaments, etc.). (*)
1.2. Especificació dels objectius formatius en la planificació de les carreres (en forma de competències professionals o equivalents).
1.3. Oferta de diverses modalitats d'ensenyament (presencial, semipresencial, e-learning, etc.) per atendre necessitats i col·lectius diversos. (*)

2. PROFESSORAT

2.2. Els docents disposen dels coneixements i les tècniques didàctiques pertinents per exercir la docència i tot el que comporta. (*)
2.10. Hi ha un sistema per a la mobilitat del professorat.

4. AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

4.4. Es fa un seguiment sistemàtic del progrés dels alumnes i es deriven directrius per ajudar els estudiants que no han superat les avaluacions corresponents. (*)
4.5. Hi ha una normativa que preveu les possibles incidències en les avaluacions (absències, malalties, etc.). (*)
4.7. Existeix la possibilitat per part dels estudiants de revisar els exàmens i les qualificacions.

6. RELACIONS DE LA INSTITUCIÓ AMB L'ENTORN I AMB LA SOCIETAT EN GENERAL

6.1. La institució té vinculació amb organismes socials extrauniversitaris.
6.3. La institució té vinculació amb organismes i empreses públiques i privades que contracten els seus titulats.
6.8. La institució té un programa actiu de preservació del medi ambient: estalvi energètic, tractament de residus, etc.

7. RECERCA

7.3. Es participa en projectes i convenis de recerca amb altres institucions, xarxes, etc. per a la realització d'investigacions compartides.
7.4. Es publica en revistes científiques de referència internacional.
7.5. La institució té estudis de doctorat.

Aquest instrument ha passat la revisió d'una comissió d'avaluadors externs —la mateixa que va fer la valoració de les carreres del CUCSUR de Guadalajara— i després ha estat sotmès a una validació empírica en aquest mateix centre mitjançant la creació de focus-grups amb tots els col·lectius implicats en l'avaluació universitària: directius, professors, alumnes, personal no docent, graduats i ocupadors, els quals van fer algunes consideracions sobre els indicadors fonamentals i sobre el redactat del text. Finalment, la proposta d'instrument fou aprovada per la Comissió d'Avaluació de Centres i Activitats Universitàries el dia 7 de maig de 2009.

La metodologia mitjançant la qual AQU Catalunya pot arribar a acreditar un centre universitari de l'Amèrica Llatina és la mateixa que ja té instituïda de manera general per a l'avaluació universitària a Catalunya. La institució objecte d'acreditació se sotmet en primer terme a una avaluació interna mitjançant l'instrument comentat. Aquesta avaluació l'han de portar a terme les comissions internes que recopilen les evidències necessàries per justificar la valoració que s'atorga a cada indicador. La valoració dels indicadors de cada capítol es complementa amb un judici general sobre el capítol en qüestió en què es destaquen els punts forts i febles, amb especial incidència sobre els descriptors considerats fonamentals.

Després de l'autoavaluació i l'informe corresponent, es procedeix a una valoració externa a càrrec d'un comitè de tècnics contractats per AQU Catalunya a aquest efecte. El comitè està integrat per avaluadors catalans i del país de la institució avaluada, els quals analitzen in situ les evidències aportades i s'entrevisten amb grups interns i externs a la institució. En aquestes entrevistes es poden verificar de manera més detallada sobretot aquells descriptors que els són més pròxims a aquests grups. Els avaluadors externs conclouen la seva tasca amb un informe global, paral·lel a l'intern, on s'inclou una proposta de millora dels aspectes que siguin susceptibles de millorar, amb independència de la possible acreditació, i que posa l'èmfasi en els indicadors considerats bàsics o fonamentals per a l'acreditació, però també en els restants. Aquest informe s'envia a la institució avaluada, la qual té l'oportunitat de fer-hi comentaris i al·legacions abans que passi al comitè acreditador d'AQU Catalunya. Una actuació important que també du a terme el comitè extern, abans d'abandonar la institució avaluada, és emetre un informe oral, síntesi de l'informe escrit posterior, que ja deixa constància d'un primer judici valoratiu.

L'instrument que ens ocupa ha demostrat la seva funcionalitat en l'activitat d'avaluació de les dues institucions esmentades al començament: una facultat de Dret a Lima (Perú) i un centre regional a l'estat de Jalisco (Mèxic). Les aplicacions han advertit de la necessitat d'ajustar alguna expressió lingüística a la versió que cada país fa del castellà, però res que invalidi la potencialitat avaluadora global que ofereix, que ha merescut l'acceptació dels avaluats fins ara.