Publicació bimestral d'AQU Catalunya

48

Maig 2010

El perfil dels nous ensenyaments és una informació pública imprescindible

Voldria començar aquest escrit fent referència a l'informe Dearing, sobre el futur de l'ensenyament superior al Regne Unit, que fou publicat l'any 1997; concretament, la recomanació que fa sobre la importància d'una informació clara i explícita per als estudiants per tal que puguin prendre decisions adequades en relació amb els estudis que volen cursar.

Aquesta recomanació queda materialitzada en la necessitat de disposar de descriptors clars sobre els ensenyaments, cosa que facilita als estudiants la comparació entre diferents ofertes abans de procedir a matricular-se d'un programa concret. Hi ha, doncs, un requeriment per tal que tant els objectius de formació com els mitjans pels quals són assolits i demostrats siguin explícits.

Aquesta recomanació és la que AQU Catalunya ha volgut prioritzar en aquest programa de seguiment. Cal tenir present que a Catalunya l'actual marc regulador sobre els ensenyaments oficials ha promogut una renovació molt important de l'oferta acadèmica. El disseny de les noves titulacions ha atorgat a les universitats un grau de llibertat més gran en la configuració dels programes i, per tant, ha incrementat la diversificació de l'oferta. D'altra banda, la introducció d'un sistema que explicita els objectius d'aprenentatge genera un canvi en les estratègies d'ensenyament-aprenentatge i d'avaluació dels assoliments que cal fer arribar als estudiants potencials.

Sovint s'ha associat la garantia externa de la qualitat amb l'articulació de sistemes burocràtics complexos. L'aposta d'AQU Catalunya en aquest programa experimental es basa a potenciar la generació d'informació útil, justament, per als usuaris. La informació pública de l'oferta acadèmica va en benefici dels estudiants, però també serveix per bastir sistemes d'informació que assisteixin els equips docents, tant en el moment de dissenyar i posar en pràctica noves propostes de formació com de millorar-les.

Lògicament, la informació pública sobre l'oferta acadèmica millora la comprensió que els ocupadors i els col·lectius professionals tenen de les diferents disciplines i, òbviament, contribueix a l'autoregulació de l'oferta en favor de les propostes de més qualitat.

En aquest programa experimental AQU Catalunya té com a base de treball el respecte de l'autonomia universitària. Naturalment, l'Agència actua com a organisme assessor i recomana bones pràctiques per a la informació pública, però observa positivament que les universitats dissenyin la seva política informativa d'acord amb les seves estructures de funcionament i els seus objectius.

Fins ara, el programa experimental posa de manifest que les universitats aborden un salt important pel que fa a la informació pública de la seva oferta acadèmica. Malgrat que sobre el paper aquest objectiu pugui semblar fàcil d'assolir, la realitat ens mostra que aquest procés és costós per diversos motius. La transparència obliga a garantir la qualitat d'un conjunt molt ampli d'informació. A més, aquest conjunt està format per múltiples unitats informants que tenen, al seu torn, diferent naturalesa. Lògicament, la qualitat d'aquesta informació també passa per qüestions tan importants com són la definició de criteris sobre formats i continguts, les estratègies comunicatives o l'articulació dels processos de renovació de la mateixa informació.

Reforç dels mecanismes per retre comptes

La publicació d'indicadors és una pràctica cada cop més estesa. En són exemples l'Administració Obama, amb la seves directrius en favor de la llibertat informativa, o la Comissió Europea, que encapçala propostes semblants per al sector de l'ensenyament superior. La idea que hi ha al darrere és que la democràcia demana retre comptes i el fet de retre comptes requereix transparència.

El seguiment de la qualitat d'un ensenyament ha de vetllar per tal que el compromís de formació, abans comentat, es compleixi adequadament. La publicació d'indicadors quantitatius contribueix a reforçar aquesta idea. De fet, els processos que AQU Catalunya tenia establerts per a l'avaluació d'ensenyaments ja incorporaven els indicadors proposats en aquest programa experimental i, la majoria, apareixien en taules de dades que acompanyaven els informes públics de l'Agència. El canvi es troba en el fet que, amb el seguiment dels ensenyaments, aquests indicadors seran actualitzats anualment i hauran d'abraçar el conjunt dels ensenyaments oficials.

El programa experimental d'AQU Catalunya inclou els indicadors pactats amb les altres agències de l'Estat espanyol, però l'agència catalana suggereix a les universitats d'afegir-ne de nous, que contextualitzin la seva realitat acadèmica.

El seguiment passa per una mirada atenta sobre allò que succeeix o que ha succeït, però no hauríem de descuidar l'oportunitat per preveure el futur. La introducció de nous indicadors pot ser motor de canvi, en promoure la innovació i la introducció de noves pràctiques docents. En això, el sistema universitari de Catalunya haurà d'estar atent a les tendències internacionals sobre la formació universitària, però també haurà de considerar el grau de centralització o de descentralització en la definició d'indicadors, quins actors polítics són clau per a aquesta definició i, per descomptat, obrir debats sobre l'evolució del concepte de qualitat que es desitja per a les universitats catalanes els propers anys, entenent que aquest concepte no tan sols és dinàmic, sinó que presenta una tendència a la sofisticació per tal de respondre a una demanda social cada vegada més complexa.

Les universitats es doten de nous mecanismes d'assegurament de la qualitat

Una millor informació pública facilita que els diferents actors puguin verificar el compromís de la universitat envers la formació que s'hi ofereix, però això ha d'anar acompanyat de la disposició d'instruments que facilitin la participació de la comunitat, especialment en la formulació de propostes de millora de la qualitat.

Tenint en compte que les universitats han dut a terme una feina de disseny de mecanismes de garantia de la qualitat, el programa experimental aborda l'avaluació d'aquests mecanismes a partir de comprovar-ne el bon funcionament, tot observant com faciliten informació pública de qualitat, tracten les oportunitats de millora i generen indicadors per a la presa de decisions.

L'èxit dels sistemes de garantia interna de la qualitat és cabdal en la mesura que situa la universitat com la primera responsable en aquesta matèria i en reforça l'autonomia. De fet, les agències del Regne Unit, Finlàndia o Noruega basen una bona part de les seves actuacions a verificar, externament, el funcionament d'aquests sistemes interns de garantia de la qualitat.

Dues consideracions addicionals

Relacionada amb la gestió del contingut dels programes, hi ha la necessitat d'articular el control de les modificacions dels ensenyaments universitaris. La proposta d'AQU Catalunya en aquesta etapa experimental convida les universitats a suggerir els llindars sobre quines són les modificacions d'un ensenyament que, considerades com a substancials, aconsellen l'ús de mecanismes de garantia externa de la qualitat.

Idealment, la gestió de les modificacions hauria de respondre al principi de protecció d'usuaris, estudiants i altres grups d'interès, en relació amb la qualitat de l'oferta acadèmica. Davant de l'existència d'un mecanisme d'acreditació extern dels ensenyaments, la millor solució podria passar per un model que minimitzi el trànsit de papers entre administracions, reservant-lo només a casos extraordinaris. Naturalment, si aquesta proposta tirés endavant, caldria que fos conjugada amb l'adequada articulació d'un registre en l'àmbit de cada universitat que recollís les modificacions i que estigués obert a la consulta pública.

Finalment, una resultant d'aquesta iniciativa global en favor de la transparència hauria de ser emprada en el desenvolupament d'un registre d'ensenyaments universitaris de Catalunya que facilités una visió de conjunt.