Publicació bimestral d'AQU Catalunya

53

Març 2011

Durant els darrers mesos de l'any passat l'Agència va estar presentant el Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació de les titulacions oficials (Marc VSMA) a totes les universitats catalanes (públiques i privades), amb el propòsit d'explicar-ne les característiques i de recollir l'opinió de les persones que participaran en el seu desplegament. Globalment, hi van assistir unes 900 persones, principalment vicerectors i vicerectores, degans i deganes, directors i directores de departament, responsables de les titulacions universitàries oficials, membres de les unitats tècniques de qualitat i membres de les unitats de gestió acadèmica.

Un dels apartats que més interès va suscitar va ser el del seguiment, i particularment la seva realització a partir d'indicadors quantitatius. Val la pena esmentar algunes de les idees subjacents a aquesta pedra angular del procés de millora de les titulacions. Abans, però, tres consideracions inicials:

• El seguiment és un acte acadèmic i, per tant, la responsabilitat final de l'anàlisi del funcionament d'una titulació, i també de les seves millores, és dels responsables acadèmics. Això sí, no ho poden fer pas sols, sinó que necessitaran suport tècnic per realitzar-lo i l'opinió dels agents implicats.
• El seguiment s'ha de fer amb tota la informació rellevant disponible: pública i privada. L'objectiu del seguiment és la millora contínua de la titulació, i esdevindrà poc profitós (i enriquidor) si s'entén com un simple tràmit a superar.
• El seguiment s'ha de basar en dades quantitatives que han d'estar subjectes a valoracions, que són les que donaran peu a les modificacions i millores de l'ensenyament.

Les dades quantitatives, els indicadors, en què es basa el procés de seguiment han d'ajudar a caracteritzar el procés d'ensenyament-aprenentatge. És necessari, doncs, que s'ajustin a la realitat i que permetin descriure situacions quotidianes, i no intangibles, a les quals ha de fer front la comunitat universitària diàriament. Per això les encarregades de definir els indicadors rellevants han estat les universitats, per mitjà del Programa Experimental de Seguiment, i les dades amb les quals es construeixen vénen d'un sistema consistent i fiable com és UNeix.¹

I quins indicadors s'han de monitoritzar? Doncs aquells que descriuen les tres etapes del procés d'ensenyament-aprenentatge:

• En l'entrada del procés, és a dir, en els estudiants de nou ingrés i el procés d'accés a la universitat, hi trobarem indicadors que ens mostraran: 
  - Les característiques del procés d'accés a la universitat, com per exemple les places ofertes, les vies d'accés i les qualificacions dels alumnes, etc.; i per als màsters, les titulacions prèvies. 
  - Les característiques personals (per exemple, dedicació a temps complet o parcial), familiars (nivell d'estudis dels pares, etc.) i socials (desplaçaments, residència, etc.) de l'alumnat de nou ingrés.
• En el desenvolupament de la titulació, és a dir, en els recursos humans, materials i organitzatius que la universitat aporta a l'ensenyament d'acord amb el seu model docent, i que ha de tenir en compte les especificacions dels diferents col·lectius implicats (societat, estudiantat, govern i col·lectiu universitari), hi trobarem: 
  -  El tipus de professorat (ordinari, lector, ajudant, associat, etc.) que imparteix una titulació i la seva qualificació acreditada mitjançant els processos de reconeixement de mèrits docents i de recerca. 
  -  Les hores de classe magistral, seminaris, laboratori, tutoria, etc. rebudes per l'estudiant, i la dimensió del grup classe en cada cas. 
  -  La utilització de l'aulari, els laboratoris, les biblioteques i altres recursos materials de suport a l'aprenentatge. 
  -  La utilització del campus virtual (volum del material compartit, nombre d'accessos, volum de descàrregues, etc.). 
  -  La disponibilitat, actualitat i usabilitat de la informació de la titulació o les evidències dels mètodes d'avaluació emprats (exàmens, treballs, etc.). 
  -  Les pràctiques externes i la mobilitat. 
  -  Les activitats d'orientació per a la professió i per a la inserció laboral. 
  -  La satisfacció de l'estudiantat sobre el professorat i la titulació, i la satisfacció del professorat sobre el procés docent, fent servir els instruments específics i pertinents.
• En la sortida del procés, és a dir, en el nombre d'estudiants que acaben la titulació, el nombre d'anys que hi esmercen, la seva inserció laboral, l'opinió de tots els agents implicats, etc., hi trobarem: 
  - Els resultats acadèmics, que es poden recollir en diferents taxes (rendiment, abandonament, graduació, eficiència, etc.) i que donen visions complementàries del desenvolupament de cada titulació. 
  -  Els resultats personals, que inclouen l'assoliment de les competències transversals i que poden ser mesurats, entre d'altres, per mitjà dels treballs finals de grau o de màster i de les valoracions autopercebudes de l'assoliment d'aquestes competències (enquesta d'inserció laboral). 
  - La inserció laboral de les persones titulades, que dóna indicacions sobre l'adequació entre els objectius d'aprenentatge i els requeriments professionals, i les enquestes de satisfacció dels ocupadors.

Si bé de manera separada molts d'aquests indicadors ja els tenim disponibles gràcies al sistema d'informació universitària UNeix (com són els indicadors 1, 2, 3, 11 i 13 de l'esquema), altres estan en vies d'elaboració (com són el 4, 9 i 10), i la resta els haurem d'anar construint durant els propers anys de manera gradual, fàcil i sòlida.

Perquè les titulacions i les universitats necessiten construir referents per millorar. I per disposar de referents es necessiten indicadors consolidats i homogenis que siguin sostenibles al llarg del temps, que siguin extensibles al sistema universitari català, i que es puguin contextualitzar i comparar.

Els referents han de formar part de la cultura de gestió de les universitats i han de ser clars i comprensibles per a tothom. En definitiva, han d'ajudar les universitats a millorar i, també, a ser més transparents. I cal tenir en compte que l'altra cara de la transparència és l'autonomia universitària. Les universitats guanyaran en autonomia si són capaces d'explicar millor el que són capaces de fer amb els recursos que la societat els aporta.

¹ UNeix és una base de dades implantada pel departament competent en matèria d'universitats, en col·laboració amb les set universitats públiques catalanes més la Universitat de Vic. Aquest sistema d'indicadors funciona des del 2001 i té uns 700 usuaris. UNeix es basa en quatre puntals: cooperació (entre universitats i Administració), homogeneïtat de les dades, fiabilitat (es valida acuradament tota la informació rebuda) i usabilitat, ja que la base de dades ha de servir, no tan sols per millorar la informació estadística, sinó també per fomentar les anàlisis, la planificació, la programació i la presa de decisions en l'àmbit universitari. Es tracta d'una eina pionera a l'Estat.