Publicació bimestral d'AQU Catalunya

53

Març 2011

La cooperació internacional, el benchmarking i l'intercanvi d'experiències entre les agències europees de garantia de la qualitat són el nostre pa de cada dia, i per això de vegades és fàcil oblidar les diferències que hi ha entre aquestes institucions. Tant una agència de garantia de la qualitat com els mètodes d'avaluació que fa servir són, al meu entendre, producte del sistema nacional d'educació superior en què s'inscriuen.

L'Agència Finlandesa d'Avaluació de l'Educació Superior (FINHEEC), per exemple, ha optat per un model d'avaluació orientat a la millora dels processos de garantia de la qualitat i pel respecte necessari a l'autonomia universitària, qüestió arrelada profundament en el sistema d'educació superior finlandès. No tots els mètodes d'avaluació són compatibles amb tots els sistemes d'educació superior. Fins i tot sense tenir l'experiència necessària, la intuïció em diu que fóra del tot inacceptable avaluar una universitat prestigiosa en recerca o ficar el nas en el rol que un professor eminent exerceix en les activitats de garantia de la qualitat. A més, imposar un model estricte d'acreditació en una universitat finlandesa podria conduir al desastre. Això no vol pas dir que la introducció de mètodes externs d'avaluació no sigui útil; desempallegant-se lleugerament de les convencions d'avaluació d'un país, fins i tot es podrien aconseguir avenços significatius.

Les avaluacions internacionals, però, comporten un cert risc. Sovint, els experts que formen part d'un comitè d'avaluació no coneixen la persona que coordina l'avaluació, de manera que és més difícil recollir informació tàcita sobre el rendiment dels membres del comitè en avaluacions anteriors. El que és evident en totes les avaluacions internacionals, incloses les avaluacions externes de les agències, és que es produeix un xoc de cultures avaluatives. La gravetat d'aquest conflicte depèn en gran manera de l'experiència i el coneixement previs que els membres del comitè d'avaluació tinguin del sistema d'educació superior del país en què duen a terme l'avaluació. El xoc pot ser gairebé inexistent quan el grup d'experts està familiaritzat amb aquest sistema. Però aleshores la probabilitat de nous avenços, idees o perspectives, fruit del procés d'avaluació, potser sigui més baixa.

Com es presenta aquest xoc cultural? Malgrat la forta i creixent internacionalització de la garantia de la qualitat a Europa, la major part de l'activitat d'avaluació actual es continua produint a escala nacional, desenvolupada per les agències nacionals, amb experts d'institucions d'educació superior nacionals. Per tant, la internacionalització es produeix en un àmbit poc profund, d'intercanvi d'experiències. Assessors, caps de projecte i tècnics de qualitat de les agències poden assistir a alguna conferència internacional un parell de vegades l'any per trobar-se amb els col·legues estrangers, però molt poques vegades tenen l'oportunitat de coordinar una avaluació internacional, i difícilment participen d'una manera directa en una avaluació en un altre país.

L'avaluació externa és una d'aquestes rares ocasions en què realment arribem a experimentar de primera mà l'avaluació en un altre país. Per tant, ens hem de preparar per a converses, entrevistes i debats diferents dels que estem acostumats a tenir. És possible que els membres del comitè d'avaluació siguin més "difícils" del que caldria esperar, interrompin els seus col·legues a mitja frase i interroguin de forma imprevista; o, per contra, que optin per fer més suportable la situació, sense gairebé ni esmentar els problemes i les deficiències que puguin detectar durant l'avaluació. Tant les agències de qualitat com els comitès d'avaluació han de ser comprensius amb les diferències culturals. Les avaluacions externes són, la majoria de vegades, qüestions sensibles i no podem estar segurs sobre com el nostre interlocutor interpretarà les nostres paraules, preguntes o respostes. No obstant això, aquestes avaluacions ens ofereixen una oportunitat extraordinària per escoltar diferents punts de vista sobre problemes coneguts, i també idees que, altrament, ni se'ns passarien pel cap, per molt que ens hi esforcéssim.