Publicació bimestral d'AQU Catalunya

56

Setembre 2011

Què passarà durant el proper curs 2011-2012? M'agrada aquesta pregunta perquè fa olor de llibreta nova. I d'agenda nova també? Esperem que no! Recuperades les competències de verificació al juliol del 2010, el curs acadèmic passat ha estat un curs de posar en marxa molts processos nous a AQU Catalunya. Bé, això només és mitja veritat. No eren nous del tot: l'Agència ja havia verificat títols de màster del decret del 2005. Tampoc no era nou el procés per a les universitats catalanes. Del 2007 ençà no han parat, en un procés que ha portat a la renovació total de la seva oferta de títols de grau i de màster. Molts d'aquests títols de grau —el gruix de l'oferta, gairebé dues terceres parts— van començar al setembre del 2009. Quan es tornin a obrir les llibretes noves enguany, just hauran passat el seu primer equador. I les comissions específiques d'avaluació aparcaran durant uns dies les propostes de verificació i de modificació per llegir la primera tanda dels informes de seguiment. Planificació, indicadors quantitatius, anàlisi, propostes de millora. Repetició, periodicitat. Això és el que ens cal tenir temps de fer ara. Llibretes noves, perquè, de les velles, només se'n poden aprofitar les pàgines del final. Però la mateixa agenda. Tant de bo fos la mateixa... mateixa!, perquè per a molts graus encara s'han de posar en marxa treballs de final de grau, pràctiques en empreses, etc. I això encara és feina nova.

De la mateixa manera, el procés de seguiment que volem fer durant aquest curs que ara comença serà el mateix... però diferent! En primer lloc, perquè enguany el repte és que tots els ensenyaments facin informe de seguiment. Aquest curs passat ens havien proposat fer-ne només una fracció dels gairebé 1.000 títols que ofereixen les universitats catalanes, i al final s'ha assolit una xifra de 200 graus i 100 màsters, dels quals les comissions en podran avaluar un centenar. Està molt bé. Però l'any vinent l'objectiu és fer-ho a tots els ensenyaments i amb un conjunt d'indicadors més ric que no pas els utilitzats el curs passat. Aquesta és la segona meta. Les dades sortiran d'UNEIX. Són les dades que ja tenim, però que encara ens costa tant de veure, d'entendre i d'utilitzar en el procés d'anàlisi i de presa de decisions. Per això estem treballant en el format i en la interfície que les ha de posar a la disposició de tota la comunitat universitària.

La darrera setmana de juliol, mentre darrere la porta de la sala de reunions sentíem la remor de les vacances, en parlàvem amb la DGU. La voluntat de totes dues parts és compartir amb les universitats un únic sistema d'indicadors quantitatius estables, elaborats amb les dades d'UNEIX, que puguin ser utilitzats tant per a les activitats d'assegurament de la qualitat, que desenvolupa AQU Catalunya, com per a les de programació, que són responsabilitat de la DGU. Però, sobretot, que siguin els indicadors de les universitats, que les universitats els sentin com a propis, perquè ho son. El repte és com aconseguir que aquesta informació entri pels ulls, arribi a tota la comunitat universitària, a tot el professorat i no únicament al que té alguna responsabilitat acadèmica, i ajudi a la presa de decisions.

Aquesta és la qüestió clau. Tothom sap que s'han de prendre algunes decisions, però en èpoques de vaques magres tothom espera que sigui un altre qui les prengui, i així li podem donar la culpa a l'altre. Però el més curiós és que de poc ens serveix repartir culpes. Assignar les culpes no soluciona cap problema, i més val gastar les energies a trobar solucions o, si més no, a demostrar que les estem buscant. Tenir un bon sistema d'indicadors de seguiment també permetrà a les universitats explicar millor què fan i com ho fan.

L'editorial del butlletí anterior glossava els bons resultats d'inserció laboral de les persones amb titulació universitària a Catalunya. Però no n'hi ha prou amb aquestes xifres. Hem de poder explicar també quant triguen les persones universitàries a graduar-se. I quants professors i professores cal mobilitzar per impartir un títol, i quants són professionals que també participen en la formació dels universitaris com a professorat associat, etc. Explicar no tan sols què fan les universitats, sinó també com ho fan, és d'una importància cabdal en un moment en què la nostra societat es planteja quines han de ser les seves prioritats. Per aquest motiu "s'han de desenvolupar processos per mitjà dels quals les institucions d'educació superior puguin demostrar la seva capacitat de retre comptes, incloent-hi la rendició de comptes per a la inversió de capital públic". I això es pot fer conjuntament amb el procés de seguiment, ja que "l'assegurament de la qualitat enfocat a la rendició de comptes és plenament compatible amb l'assegurament de la qualitat amb la finalitat de millora". El text entre cometes és còpia literal d'alguns dels principis bàsics sobre l'assegurament intern i extern de la qualitat en l'educació superior a l'EEES, enumerats en els ESG.

Vaja, que se'ns ha girat feina per al curs 2011-2012!