59

Març 2012

  • Enviar
  • Subscriu-te

ARTICLES

Diferències de gènere en la inserció laboral: deu anys després

Anna Prades Nebot - Gestora de projectes d'AQU Catalunya

L'estudi Gènere i inserció laboral del col·lectiu universitari (AQU Catalunya, 2010), on s'analitzaven les diferències en la inserció laboral tres anys després de la graduació, va posar de manifest que la titulació era molt més influent que el gènere en les diferències entre homes i dones, i que les diferències, quan es produïen, no eren sistemàticament a favor dels homes. De fet, el que succeïa és que les diferències que globalment apareixien entre homes i dones es "neutralitzaven" o disminuïen sensiblement quan es comparaven homes i dones d'una mateixa titulació.

Gènere i inserció laboralSorprenent o sentit comú? Els estudis d'inserció mostren que no totes les professions estan remunerades igual, que hi ha sectors més estables que d'altres, o que hi ha titulacions que condueixen a un tipus de feina molt concret (Mestres, Infermeria, Informàtica) mentre que d'altres són molt més obertes (Humanitats). Les estadístiques mostren que homes i dones no es distribueixen aleatòriament per titulacions, amb una proporció similar. Per tant, quan es troben diferències entre homes i dones, no es pot determinar si són degudes a diferències entre l'acollida de les titulacions en el mercat laboral o a raons de discriminació de gènere, llevat que comparem homes i dones de la mateixa titulació.

A més, atès que es tractava de la "primera inserció laboral" (tres anys després de la graduació), és molt probable que realitats com ara el sostre de vidre, el sostre de ciment, la discriminació salarial, la segregació vertical de l'ocupació o la doble presència, entre d'altres, no haguessin tingut temps d'influir en la transició al mercat laboral del col·lectiu de dones.

L'estudi que ara presenta AQU Catalunya, Gènere i inserció laboral. Dones i homes deu anys després de graduar-se, iguals o diferents?, dut a terme gràcies al suport de l'Institut Català de les Dones, analitza la situació laboral d'una mostra de població graduada deu anys després d'haver-se titulat. Es va triar una mostra de sis subàrees pertanyents als cinc àmbits disciplinaris, per tal com la bibliografia ens mostra que l'orientació dels estudis té una gran influència en la tipologia i la qualitat de la inserció professional. Dins de cada àmbit es van triar titulacions amb un volum de persones graduades suficient i on la proporció d'homes i de dones fos similar, de manera que es poguessin fer contrastos estadístics per gènere. La taula 1 mostra les dades de la població i la mostra enquestada.

Taula 1. Població i mostra enquestada
  Població Mostra Dones Homes % dones % homes
Història 272 192 104 88 54,17% 45,83%
Economia i ADE 610 328 170 158 51,83% 48,17%
Química 168 108 71 37 65,74% 34,26%
Medicina 249 134 101 33 75,37% 24,63%
ETI Química 133 92 41 51 44,57% 55,43%
Eng. Tècnica Agrícola 346 247 115 132 46,56% 53,44%

Total

1.778    1.101 602 499 54,68% 45,32%


La taula 2 resumeix els contrastos de més d'una vintena d'indicadors analitzats a la part descriptiva de l'estudi. En la majoria d'indicadors analitzats no s'han trobat diferències estadísticament significatives entre homes i dones. En suma, no hi ha efecte directe de gènere en el nivell d'èxit professional de les persones titulades una dècada després d'haver-se graduat. Ara bé, en uns quants d'aquests indicadors, s'hi observa una tendència sistemàticament favorable als homes, com ara en el percentatge que ocupen càrrecs amb responsabilitat sobre les persones o en el percentatge que han estat promocionats. Els homes també presenten unes mitjanes de dedicació real i de disponibilitat més elevades. Cal considerar aquestes dades amb una certa preocupació, ja que, per exemple, l'experiència internacional és cada cop més un requisit de promoció cap a nivells d'alta direcció i, en la mesura que les dones tinguin menys disponibilitat per assumir mobilitat, poden veure limitades les seves opcions d'èxit en el futur.

Taula 2. Resum dels contrastos entre homes i dones dels indicadors d'èxit laboral
Indicadors sense diferències entre homes i dones
  1. Taxa d'ocupació
  2. Taxa d'atur
  3. Taxa d'estabilitat
  4. Taxa de temporalitat
  5. Taxa de treball a temps parcial o a temps complet
  6. Taxa d'inactivitat per motius familiars
  7. Distribució àmbit públic o privat
  8. Taxa d'adequació (percentatge que fan funcions de nivell universitari)
  9. Percentatge que desenvolupen funcions de direcció o gestió
  10. Percentatge que tenen responsabilitat sobre altres persones en el seu lloc de treball
  11. Percentatge que han estat promocionats
  12. Satisfacció general amb la feina (amb l'excepció de Medicina, on els homes estan més satisfets)
  13. Satisfacció amb el contingut de la feina (llevat d'Economia i ADE, on les dones estan més satisfetes)
  14. Satisfacció amb les perspectives de millora
  15. Satisfacció amb les mesures de conciliació
  16. Índex de qualitat ocupacional
Indicadors amb diferències entre homes i dones
  1. Treball a temps parcial: per als homes el motiu és la manca d'alternatives (75%), mentre que per a les dones hi ha raons familiars (69%). Aquesta dada dóna suport a la tendència a sostenir el model bread-winner d'organització domèstica
  2. Retribució: a tres de les sis subàrees els homes guanyen significativament més que les dones. Ara bé, aquest estudi, com l'anterior dut a terme per AQU Catalunya, presenta evidències que posen en dubte la fiabilitat d'aquest indicador, amb un efecte de possible sobreestimació dels guanys per part dels homes, mentre que les dones els subestimarien
  3. Dedicació: més hores reals de dedicació entre els homes que entre les dones a quatre de les sis subàrees
  4. Disponibilitat: més disponibilitat entre els homes que entre les dones per augmentar la dedicació en el treball, per assumir un rol clau en la presa de decisions de l'empresa, per viatjar freqüentment i per canviar de residència
Indicadors sense diferències significatives entre homes i dones, però sí amb una tendència més favorable per als homes
  1. Taxa de treball a temps parcial (les dones presenten taxes superiors als homes)
  2. Funcions de direcció (amb un percentatge més alt d'homes que les exerceixen, tret d'Història)
  3. Responsabilitat sobre altres persones (amb l'excepció també d'Història)
  4. Índex de qualitat ocupacional


Les dades d'inserció laboral del col·lectiu enquestat al cap de deu anys són positives, tant pel que fa a l'ocupació (93% d'ocupació, 91% a temps complet) i a l'estabilitat (73% de contractes fixos) com pel que fa a l'adequació (el 85% fa funcions de nivell universitari) i als guanys (el 71% de les persones ocupades a temps complet guanyen més de 24.000 euros anuals), si bé hi ha diferències considerables entre titulacions (Medicina en l'extrem més positiu i Història en el més negatiu). A més, el 60% de les persones enquestades han estat promocionades després d'haver-se graduat, fet que demostra un recorregut professional ascendent.

Com en l'estudi de l'any 2008 (sobre la població graduada tres anys després d'acabar els estudis), la titulació té més influència en els indicadors d'èxit professional que el gènere. És a dir, les diferències dins del grup de dones (o dins del d'homes) per titulacions són més grans que entre homes i dones dins d'una mateixa titulació (ocupació, atur, estabilitat, temporalitat, treball en l'àmbit públic o privat, taxa d'adequació, satisfacció, etc.). No es pot concloure, però, que tot el col·lectiu d'una titulació tingui més èxit professional que el d'una altra. Tot i que la tipologia de titulació influeix en les probabilitats de més o menys èxit, en tots dos estudis (2008 i 2011) s'ha confirmat l'existència d'un percentatge de persones graduades en titulacions que de mitjana presenten resultats menys afavoridors amb més èxit en la seva inserció que no pas persones graduades en titulacions inicialment amb millor inserció. És a dir, la titulació influeix però no determina la qualitat de la inserció laboral.

Quatre de cada deu persones perceben conflicte en la distribució de temps entre els dominis laboral, familiar i personal. No hi ha diferències significatives per gènere, si bé les dones tendeixen a percebre més conflicte. Tampoc no hi ha diferències de gènere pel que fa a l'acolliment a les mesures de flexibilitat laboral, quan n'hi ha. El fet que el col·lectiu d'homes manifesti aquesta percepció contribueix a replantejar el model tradicional que assigna a la dona la responsabilitat domèstica i reproductiva i que creu que la conciliació és "cosa de dones". Això permet l'entrada d'una nova mirada basada en la coresponsabilitat vers el treball domèstic i reproductiu, amb una participació equilibrada de tots dos gèneres. L'existència de mesures de flexibilitat que faciliten la conciliació del treball, la família i la vida personal redueix molt significativament la percepció de conflicte.

Quins són els elements contextuals clau per entendre els resultats d'aquest estudi?


  1. La taxa d'inactivitat per motius familiars entre les persones enquestades és de l'1% per a les dones i del 0% per als homes. Els resultats no varien respecte de l'estudi realitzat al cap de tres anys de la graduació. Per tant, una primera conclusió que ens ajuda a contextualitzar aquestes dades és que la inserció laboral d'aquest col·lectiu no s'ha vist influenciada per la divisió sexual del treball (feina vs. família).
  2. El col·lectiu de dones amb estudis superiors té un comportament laboral diferenciat del de dones amb menys nivell educatiu (vegeu la taula 3). Així, mentre que les dones de 25 a 54 anys amb nivells educatius més baixos tenen una taxa d'inactivitat del 21% i una taxa d'ocupació del 63%, les dones enquestades presenten una taxa d'inactivitat del 2,5% i d'ocupació del 93%. L'educació atenua les diferències en els assoliments professionals entre homes i dones. D'això es dedueix que les diferències entre homes i dones de la població general no són extrapolables a les diferències entre homes i dones del col·lectiu universitari.
  3. Només el 44% de la gent enquestada té criatures, tot i que el 76% viu en parella i té de mitjana 35 anys; és poc probable, doncs, que la doble presència (família i feina) tingui un impacte en els assoliments o èxits laborals. Per tant, podria ser que l'equitat professional s'assoleixi a costa d'endarrerir l'inici d'una família; si fos així, l'estudi confirmaria que família i feina continuen sent dos espais poc conciliats. Com ja apuntava Alva Myrdal (1968), "el que s'ha de protegir no és tant el dret al treball de les dones casades com el dret de les dones treballadores a casar-se i tenir criatures".


Taula 3. Taxa d'ocupació, d'atur i d'inactivitat segons gènere. Comparativa amb dades de la població activa
  Subàrea N Ocupació Atur Inactivitat
Dones Història 104 86,54%  10,58%  2,88%
Economia i ADE 170  93,53%  4,12%  2,35%
Química 71  94,37%  2,82%  2,82%
Medicina 101  99,01%  0,99% 
ETI Química 41  90,24%  2,44%  7,32% 
Enginyeria Tècnica Agrícola 115  92,17%  6,09% 1,74%

Total

602  92,90%  4,70%   2,50% 

EPA 1r trimestre 2011, 25-54 anys, Catalunya

10.555  62,70%  16,50%  20,80%  
Homes Història 88  81,82%  14,77%   3,41% 
Economia i ADE  158  96,84%  2,53%  0,63% 
Química   37  94,59%  5,41%  0,00% 
Medicina   33  100,00%  0,00% 0,00%
ETI Química 51  96,08%   3,92%  0,00% 
Enginyeria Tècnica Agrícola  132  95,45%  3,79%  0,76% 

Total 

499  93,8%  5,20%  1,00% 

EPA 1r trimestre 2011, 25-54 anys, Catalunya 

10.855  74,7%  17,7%  7,6%


L'estudi té una segona part multivariant, en la qual s'elabora un índex d'èxit professional mitjançant una anàlisi de components principals per dades categòriques que permet contrastar diferents hipòtesis, i també elaborar un model explicatiu de l'èxit professional (regressió múltiple).

L'exercici dut a terme en aquesta segona part permet confirmar les conclusions de la primera part i afegir-ne d'altres, que recollim a continuació:

L'èxit professional es refereix al conjunt d'assoliments professionals (perspectiva objectiva) i assoliments personals (perspectiva subjectiva) que s'han anat acumulant com a conseqüència de la pròpia experiència professional. Dins dels assoliments professionals, hi trobaríem la tipologia de contracte, l'existència de promoció, el desenvolupament de funcions directives, el nivell de responsabilitat i el salari. Dins dels assoliments personals, hi hauria la satisfacció amb el contingut de la feina i amb el lloc de treball en general.

  • El gènere no apareix com a predictor de l'èxit professional. No hi ha efecte directe del gènere en el nivell d'èxit professional de les persones titulades universitàries una dècada després d'haver-se graduat.
  • Només les titulacions d'Història i d'Economia i ADE contribueixen a les diferències en l'èxit professional (tant per a homes com per a dones), la primera de manera negativa i la segona de manera positiva.
  • Les característiques de l'organització apareixen com a factors clau en l'explicació de l'èxit professional. Es confirma la hipòtesi, defensada des de les teories organitzacionals, que l'èxit professional està influenciat pel conjunt d'oportunitats que l'empresa ofereix per al desenvolupament professional del personal.
  • La disponibilitat per al desenvolupament professional constitueix el segon bloc de variables predictores. S'evidencia la tendència, postulada des de la posició del comportament personal, que les persones graduades (independentment del gènere) disposades a assumir noves responsabilitats i a aprofitar les oportunitats de desenvolupament ofertes per l'empresa presenten més èxit professional.
  • Situació familiar i èxit professional. No es troben prou evidències que permetin concloure que el fet de tenir criatures impliqui diferències en l'èxit professional. L'absència d'aquestes diferències es dóna tant en homes com en dones.
  • Antecedents socioeconòmics i èxit professional. No es veu clarament confirmada la hipòtesi, plantejada per les teories de la reproducció social, que sosté que les persones graduades d'origen socioeconòmic baix tenen menys èxit professional.
  • Conflicte entre família i treball i èxit professional. Una distribució inadequada del temps entre família i treball, com a tendència, afecta negativament la posició d'èxit professional.
  • Finalment, la modelització de l'èxit professional va deixar un ampli marge de "no-explicabilitat", fet que posa de manifest, d'una banda, la "joventut" dels marcs teòrics de partida i, de l'altra, la dificultat, o tal vegada la impossibilitat, de modelitzar la indeterminació de les decisions personals.

Per concloure, els resultats d'aquest estudi aporten llum sobre alguns factors (organitzacionals i personals) que poden alterar el que es podria presumir com una relació directa entre titulació o gènere i èxit professional.

 

ENQA EQAR ISO

Generalitat de Catalunya

Via Laietana, 28, 5a planta 08003 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50

© 2011 AQU Catalunya – Dipòsit legal B-5.686-2008