Març 2012
L'estudi Gènere i inserció laboral del col·lectiu universitari (AQU Catalunya, 2010), on s'analitzaven les diferències en la inserció laboral tres anys després de la graduació, va posar de manifest que la titulació era molt més influent que el gènere en les diferències entre homes i dones, i que les diferències, quan es produïen, no eren sistemàticament a favor dels homes. De fet, el que succeïa és que les diferències que globalment apareixien entre homes i dones es "neutralitzaven" o disminuïen sensiblement quan es comparaven homes i dones d'una mateixa titulació.
Sorprenent o sentit comú? Els estudis d'inserció mostren que no totes les professions estan remunerades igual, que hi ha sectors més estables que d'altres, o que hi ha titulacions que condueixen a un tipus de feina molt concret (Mestres, Infermeria, Informàtica) mentre que d'altres són molt més obertes (Humanitats). Les estadístiques mostren que homes i dones no es distribueixen aleatòriament per titulacions, amb una proporció similar. Per tant, quan es troben diferències entre homes i dones, no es pot determinar si són degudes a diferències entre l'acollida de les titulacions en el mercat laboral o a raons de discriminació de gènere, llevat que comparem homes i dones de la mateixa titulació.
A més, atès que es tractava de la "primera inserció laboral" (tres anys després de la graduació), és molt probable que realitats com ara el sostre de vidre, el sostre de ciment, la discriminació salarial, la segregació vertical de l'ocupació o la doble presència, entre d'altres, no haguessin tingut temps d'influir en la transició al mercat laboral del col·lectiu de dones.
L'estudi que ara presenta AQU Catalunya, Gènere i inserció laboral. Dones i homes deu anys després de graduar-se, iguals o diferents?, dut a terme gràcies al suport de l'Institut Català de les Dones, analitza la situació laboral d'una mostra de població graduada deu anys després d'haver-se titulat. Es va triar una mostra de sis subàrees pertanyents als cinc àmbits disciplinaris, per tal com la bibliografia ens mostra que l'orientació dels estudis té una gran influència en la tipologia i la qualitat de la inserció professional. Dins de cada àmbit es van triar titulacions amb un volum de persones graduades suficient i on la proporció d'homes i de dones fos similar, de manera que es poguessin fer contrastos estadístics per gènere. La taula 1 mostra les dades de la població i la mostra enquestada.
Població | Mostra | Dones | Homes | % dones | % homes | |
---|---|---|---|---|---|---|
Història | 272 | 192 | 104 | 88 | 54,17% | 45,83% |
Economia i ADE | 610 | 328 | 170 | 158 | 51,83% | 48,17% |
Química | 168 | 108 | 71 | 37 | 65,74% | 34,26% |
Medicina | 249 | 134 | 101 | 33 | 75,37% | 24,63% |
ETI Química | 133 | 92 | 41 | 51 | 44,57% | 55,43% |
Eng. Tècnica Agrícola | 346 | 247 | 115 | 132 | 46,56% | 53,44% |
Total |
1.778 | 1.101 | 602 | 499 | 54,68% | 45,32% |
La taula 2 resumeix els contrastos de més d'una vintena d'indicadors analitzats a la part descriptiva de l'estudi. En la majoria d'indicadors analitzats no s'han trobat diferències estadísticament significatives entre homes i dones. En suma, no hi ha efecte directe de gènere en el nivell d'èxit professional de les persones titulades una dècada després d'haver-se graduat. Ara bé, en uns quants d'aquests indicadors, s'hi observa una tendència sistemàticament favorable als homes, com ara en el percentatge que ocupen càrrecs amb responsabilitat sobre les persones o en el percentatge que han estat promocionats. Els homes també presenten unes mitjanes de dedicació real i de disponibilitat més elevades. Cal considerar aquestes dades amb una certa preocupació, ja que, per exemple, l'experiència internacional és cada cop més un requisit de promoció cap a nivells d'alta direcció i, en la mesura que les dones tinguin menys disponibilitat per assumir mobilitat, poden veure limitades les seves opcions d'èxit en el futur.
Indicadors sense diferències entre homes i dones |
---|
|
Indicadors amb diferències entre homes i dones |
|
Indicadors sense diferències significatives entre homes i dones, però sí amb una tendència més favorable per als homes |
|
Les dades d'inserció laboral del col·lectiu enquestat al cap de deu anys són positives, tant pel que fa a l'ocupació (93% d'ocupació, 91% a temps complet) i a l'estabilitat (73% de contractes fixos) com pel que fa a l'adequació (el 85% fa funcions de nivell universitari) i als guanys (el 71% de les persones ocupades a temps complet guanyen més de 24.000 euros anuals), si bé hi ha diferències considerables entre titulacions (Medicina en l'extrem més positiu i Història en el més negatiu). A més, el 60% de les persones enquestades han estat promocionades després d'haver-se graduat, fet que demostra un recorregut professional ascendent.
Com en l'estudi de l'any 2008 (sobre la població graduada tres anys després d'acabar els estudis), la titulació té més influència en els indicadors d'èxit professional que el gènere. És a dir, les diferències dins del grup de dones (o dins del d'homes) per titulacions són més grans que entre homes i dones dins d'una mateixa titulació (ocupació, atur, estabilitat, temporalitat, treball en l'àmbit públic o privat, taxa d'adequació, satisfacció, etc.). No es pot concloure, però, que tot el col·lectiu d'una titulació tingui més èxit professional que el d'una altra. Tot i que la tipologia de titulació influeix en les probabilitats de més o menys èxit, en tots dos estudis (2008 i 2011) s'ha confirmat l'existència d'un percentatge de persones graduades en titulacions que de mitjana presenten resultats menys afavoridors amb més èxit en la seva inserció que no pas persones graduades en titulacions inicialment amb millor inserció. És a dir, la titulació influeix però no determina la qualitat de la inserció laboral.
Quatre de cada deu persones perceben conflicte en la distribució de temps entre els dominis laboral, familiar i personal. No hi ha diferències significatives per gènere, si bé les dones tendeixen a percebre més conflicte. Tampoc no hi ha diferències de gènere pel que fa a l'acolliment a les mesures de flexibilitat laboral, quan n'hi ha. El fet que el col·lectiu d'homes manifesti aquesta percepció contribueix a replantejar el model tradicional que assigna a la dona la responsabilitat domèstica i reproductiva i que creu que la conciliació és "cosa de dones". Això permet l'entrada d'una nova mirada basada en la coresponsabilitat vers el treball domèstic i reproductiu, amb una participació equilibrada de tots dos gèneres. L'existència de mesures de flexibilitat que faciliten la conciliació del treball, la família i la vida personal redueix molt significativament la percepció de conflicte.
|
Subàrea | N | Ocupació | Atur | Inactivitat | |
---|---|---|---|---|---|
Dones | Història | 104 | 86,54% | 10,58% | 2,88% |
Economia i ADE | 170 | 93,53% | 4,12% | 2,35% | |
Química | 71 | 94,37% | 2,82% | 2,82% | |
Medicina | 101 | 99,01% | 0 | 0,99% | |
ETI Química | 41 | 90,24% | 2,44% | 7,32% | |
Enginyeria Tècnica Agrícola | 115 | 92,17% | 6,09% | 1,74% | |
Total |
602 | 92,90% | 4,70% | 2,50% | |
EPA 1r trimestre 2011, 25-54 anys, Catalunya |
10.555 | 62,70% | 16,50% | 20,80% | |
Homes | Història | 88 | 81,82% | 14,77% | 3,41% |
Economia i ADE | 158 | 96,84% | 2,53% | 0,63% | |
Química | 37 | 94,59% | 5,41% | 0,00% | |
Medicina | 33 | 100,00% | 0,00% | 0,00% | |
ETI Química | 51 | 96,08% | 3,92% | 0,00% | |
Enginyeria Tècnica Agrícola | 132 | 95,45% | 3,79% | 0,76% | |
Total |
499 | 93,8% | 5,20% | 1,00% | |
EPA 1r trimestre 2011, 25-54 anys, Catalunya |
10.855 | 74,7% | 17,7% | 7,6% |
L'estudi té una segona part multivariant, en la qual s'elabora un índex d'èxit professional mitjançant una anàlisi de components principals per dades categòriques que permet contrastar diferents hipòtesis, i també elaborar un model explicatiu de l'èxit professional (regressió múltiple).
L'exercici dut a terme en aquesta segona part permet confirmar les conclusions de la primera part i afegir-ne d'altres, que recollim a continuació:
L'èxit professional es refereix al conjunt d'assoliments professionals (perspectiva objectiva) i assoliments personals (perspectiva subjectiva) que s'han anat acumulant com a conseqüència de la pròpia experiència professional. Dins dels assoliments professionals, hi trobaríem la tipologia de contracte, l'existència de promoció, el desenvolupament de funcions directives, el nivell de responsabilitat i el salari. Dins dels assoliments personals, hi hauria la satisfacció amb el contingut de la feina i amb el lloc de treball en general. |
Per concloure, els resultats d'aquest estudi aporten llum sobre alguns factors (organitzacionals i personals) que poden alterar el que es podria presumir com una relació directa entre titulació o gènere i èxit professional.