60

Maig 2012

  • Enviar
  • Subscriu-te

OPINIÓ

Reflexions sobre els processos de verificació, seguiment i modificació

José Vicente Peña Calvo - Professor de la Universitat d'Oviedo

El mes de març passat va tenir lloc a Barcelona la Jornada de metaavaluació dels processos de verificació, seguiment i modificació, organitzada per AQU Catalunya, que va reunir representants de totes les universitats catalanes amb responsabilitats de gestió acadèmica i de qualitat, juntament amb avaluadors procedents del món professional i acadèmic, receptors dels serveis (alumnat) i tècnics de l'Agència. Vaig tenir l'oportunitat d'assistir-hi i de poder enriquir-me amb les aportacions que, des de perspectives molt diferents, els diversos agents feien en relació amb el que ha estat el procés de verificació i seguiment al llarg del darrer any i mig. Amb el munt d'informacions rebudes i des de la meva perspectiva particular, tot seguit tractaré de transmetre les meves impressions, valoracions i dubtes amb l'única finalitat de promoure algun debat entorn dels processos que a hores d'ara estan engegats: verificació, modificació i seguiment.

Des que es va iniciar el llarg procés d'adaptació al marc de l'EEES dels estudis universitaris a l'Estat espanyol, s'ha anat consolidant a poc a poc una pràctica de revisió crítica dels nostres plantejaments i realitzacions que ha permès normalitzar processos que dècades enrere eren impensables. Sens dubte, els processos de verificació, seguiment, modificació i, quan serà el moment, acreditació, considerats en conjunt, semblen un instrument adequat per a la millora. No obstant això, crec que cal ajustar alguns mecanismes i millorar els procediments de comunicació entre els diversos estaments i institucions implicats. La Jornada de metaavaluació va ser, des del meu punt de vista, una bona experiència.

Des de la perspectiva que acabo d'assenyalar, cal afirmar que les memòries de verificació representen un avenç en el desenvolupament d'un compromís de les universitats amb la societat, amb els destinataris de la seva acció docent i amb els mateixos agents que la implementen. Aquestes memòries, però, es poden millorar en alguns aspectes, en tres almenys segons la meva opinió: simplificació, concreció d'elements i millora de la comunicació.

La simplificació es podria orientar tant a l'eliminació d'aquells elements que es poden considerar generals de cada universitat com a la disminució de la narració de procediments també vagues i genèrics. Així, les justificacions podrien ser més precises i dirigides a mostrar el valor afegit de la titulació que es proposa; i el potencial docent i investigador podria assenyalar allò realment rellevant i que serveix de garantia científica i didàctica actualitzada. Aquestes mateixes consideracions es podrien fer en relació amb altres apartats de la memòria.

També es podria fer un pas a favor de la seva concreció, de manera que transmetin clarament un projecte que està definit i que se sap cap a on es dirigeix. Algunes vegades —no m'atreveixo a quantificar— es té la sensació que quan arribi el moment de posar en marxa la titulació ja es prendran les decisions que les circumstàncies aconsellin. Això es pot percebre, especialment, en les definicions del perfil de formació i en la planificació de la titulació. Continguts, resultats d'aprenentatge, etc. es presenten de tal manera que no sembla fàcil identificar el perfil formatiu que es busca. Es tractaria de millorar el procés d'elaboració de les diferents fitxes de forma que, malgrat el munt d'inconvenients i dificultats que hi pugui haver, el conjunt del professorat i, en la mesura del possible, de l'alumnat es posessin en la situació d'haver d'impartir, els uns, i de rebre, els altres, els ensenyaments que es descriuen.

Per millorar en la concreció, caldrà millorar la comunicació entre les unitats de qualitat i disseny de les titulacions i els centres i departaments, de manera que els diferents fluxos comunicatius es distribueixin millor horitzontalment. Els processos de seguiment es dificulten de forma notable si aquests processos de comunicació durant el procés d'elaboració, primer, i d'implementació, després, no s'han donat d'una manera que generin un compromís suficient i necessari. Si no és així, es corre el risc que el seguiment quedi a càrrec dels gestors en els seus diferents nivells i que el procés es percebi com a burocràtic. Un model de seguiment basat en indicadors quantitatius pot ser important, però no suficient. Cal que verificació i seguiment siguin moments continuats i retroalimentats amb la reflexió dels actors. Atomitzar els processos en les diferents unitats de gestió, que es mouen en diferents plans, ajuda a promoure una visió i una valoració dels processos com a burocràtics i permet que el compromís s'afebleixi.

El conjunt de procediments estan ben definits i dimensionats, només queda anar ajustant i aprofundint la seva millora.

ENQA EQAR ISO

Generalitat de Catalunya

Via Laietana, 28, 5a planta 08003 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50

© 2012 AQU Catalunya – Dipòsit legal B-5.686-2008