Publicació bimestral d'AQU Catalunya

61

Juliol 2012

Dimarts 29 de maig vaig tenir l'ocasió de participar en la tanda d'entrevistes programada pel comitè d'avaluació extern d'ENQA, en el marc del procés d'avaluació internacional d'AQU Catalunya. Com a membre de la Comissió d'Estudiants i col·laborador del programa AUDIT 2010, se'm va oferir l'oportunitat de poder aclarir quina és la implicació dels estudiants en el si de l'Agència.

Francament, quan el senyor Josep Anton Ferré ens va informar, a la sessió preestival de la Comissió d'Estudiants, que AQU Catalunya seria avaluada i que el comitè avaluador també volia reunir-se amb nosaltres, em vaig sentir coautor i responsable. No en va els estudiants estem tan implicats en els projectes de l'Agència que, en part, es prioritzen determinades actuacions fruit dels nostres consells, cosa que no pot deixar de ser parcialment també responsabilitat nostra.

Que AQU Catalunya anés a ser avaluada implicava una tensió conceptual no resolta. D'una banda, la falca de qualsevol reivindicació estudiantil dels nostres dies "qui controla l'avaluador?" s'ensorrava a l'estil d'un castell de cartes. De l'altra, per primera vegada per a alguns de nosaltres es materialitzava una paraula que en temps de crisi comença a treure el cap en algunes facultats del nostre país: accountability.

I és que, mentre que els estudiants estem acostumats a retre comptes dels nostres rèdits universitaris (davant dels nostres pares, les eventuals empreses que ens contractaran en pràctiques, els programes de beques, etc.), la majoria de facultats no estan habituades a la transparència. Així, envaït per la curiositat, vaig passar els dies previs a l'entrevista repassant i recordant la meva experiència a l'Agència.

Va ser una repassada fàcil i agradable. Durant els dos anys de vida de la Comissió d'Estudiants s'han dut a terme projectes concrets amb resultats immediats, des d'un seminari sobre la representació estudiantil a les universitats del nostre entorn fins a la participació en programes de qualitat i verificació de títols universitaris. Encara més, l'últim correu electrònic que tinc d'AQU Catalunya a la meva safata d'entrada és un exemplar de l'informe d'autogestió elaborat per al comitè avaluador en què se sol·licita la nostra col·laboració per informar de possibles millores.

En aquest sentit, col·laborar amb el comitè avaluador va ser una litúrgia en la qual es respirava tranquil·litat i convicció. Si alguna cosa podíem assegurar és que el famós accountability, lluny de convertir-se en una obligació o una imposició per a l'Agència, es veu com una oportunitat de millora capaç de retroalimentar-ne el funcionament. Això a part, les preguntes van ser unes quantes i diverses, totes entorn del paper de l'estudiant en el si de la institució.

Certament, també va haver-hi oportunitat de fer autocrítica i d'acceptar l'eventual inconvenient que la majoria d'actuacions es facin sota la premissa de la bona fe de les universitats, cosa que algunes vegades m'ha fet sentir més aviat com un casc blau de les Nacions Unides.

En tot cas, crec que el comitè d'avaluació es va endur de l'entrevista una imatge prou nítida de quin és el paper dels estudiants a AQU Catalunya. I és que, si bé queden progressos per realitzar, integrar el potencial dels estudiants és un inici excel·lent per dissenyar un bon demà.