Publicació bimestral d'AQU Catalunya

63

Novembre 2012

De sempre havíem estat excursionistes i, tan aviat com vàrem poder, un estiu al Pirineu, després dels biberons i dels bolquers, ens vàrem tornar a calçar les botes. Amb una cadireta d'esquena que ens havien deixat uns amics, vàrem poder fer la primera caminada, un petit agafat de la mà i l'altre a la cadireta. Ens va agradar tant que, decidits a tornar-hi, per Nadal els Reis Mags —llavors encara n'hi havia— ens varen portar la nostra pròpia cadireta d'esquena, i un assolellat diumenge d'hivern hi vàrem tornar. Va ser un fracàs! El petit havia crescut tant que vàrem arribar a casa amb l'esquena doblegada i no ho vàrem repetir!

Ens passarà igual amb les verificacions? L'any 2011 vam tenir 71 titulacions per verificar (i 100 modificacions). L'any següent, aquest passat curs 2011-2012, les verificacions es varen multiplicar per tres: n'hi va haver 213 (i 79 modificacions). Enguany el nen s'ha fet molt gran, potser massa gran. Les previsions ens indiquen que hi haurà 427 verificacions (i més de 80 modificacions!). De les verificacions, 220 són de doctorats, 186 de màsters i 21 de graus. L'any 2011 vàrem poder emetre els informes al cap de 127 dies de mitjana (amb un 71% de favorables). L'any passat ja ens en vàrem anar a la ratlla dels sis mesos (amb un 90% de favorables). Enguany farem tots els possibles per no allargar gaire aquesta xifra de sis mesos, perquè ser capaços de mantenir-la ens semblaria un miracle. Però els miracles són com la inspiració en els artistes: és molt millor que, quan arribin, ens trobin treballant, ja que llavors els seus efectes es multipliquen.

Des de l'Agència no tenim indicis que, a curt termini, es vegi alleugerida la complexitat de l'aplicació informàtica de la seu electrònica del Ministeri per a l'elaboració de les memòries. Per això hem endegat un seguit d'accions per alleugerir el procés i accelerar aquelles parts que depenen només de nosaltres.

En primer lloc, continuarem amb els criteris de simplificació de les modificacions que ja vàrem posar en marxa l'any passat. En segon lloc, ja hem ofert a totes les universitats l'avaluació prèvia d'aspectes transversals a conjunts de títols de grau i màster, tal com vàrem començar a fer l'any passat amb el doctorat i que ha funcionat molt bé. En tercer lloc, internament simplificarem l'avaluació de determinats aspectes. És a dir, hi haurà parts de la memòria sobre les quals les comissions d'avaluació posaran menys esforç de perfeccionament: si una informació no hi és, es deixarà constància que hi manca, però si no és essencial no se'n reclamarà una ampliació.

Quines són, doncs, les qüestions sobre les quals les comissions específiques d'avaluació posaran més èmfasi? Quines han esdevingut així essencials? En primer lloc, les de compliment de la normativa general vigent i les de compliment de la normativa de la mateixa universitat. Hi ha alguns aspectes del Decret de grau i màster o del de doctorat que són francament millorables. Però no és feina de l'Agència corregir les seves mancances fent veure que certes propostes de verificació s'hi ajusten. Fer-ho fóra incorrecte.

En segon lloc, hi ha un paquet de sis aspectes crítics, tots ells relacionats amb el disseny del títol, que es poden resumir en sis qüestions:

• El títol té el nivell anunciat de grau/màster i té una denominació apropiada?
• Hi ha un perfil de formació (competències), n'hi ha més d'un o no n'hi ha cap? És coherent amb els objectius del títol i el seu pla d'estudis?
• Les vies d'accés i/o els complements de formació són adequats?
• Les activitats previstes desenvolupen totes les competències anunciades?
• Les activitats estan ben planificades (integració / dimensió / càrrega ECTS)?
• Hi ha referents externs d'un títol com aquest?

La darrera qüestió dóna una pista important. És més fàcil tenir respostes positives a aquestes qüestions si es prenen com a model títols que ja funcionen amb bons resultats. Un bon disseny es pot copiar.

El que és impossible de copiar són les respostes al tercer paquet de qüestions clau que es fan les comissions d'avaluació, perquè es refereixen a la potencialitat de la institució per desenvolupar efectivament el títol:

• Hi ha prou recursos humans per desenvolupar les activitats?
• El professorat té la qualificació adequada per garantir el nivell anunciat?
• Hi ha els recursos materials suficients per fer-ho?
• Hi ha un sistema intern de garantia de la qualitat que garanteixi el desenvolupament previst de totes les activitats?

Si ara poguéssim dissenyar la nostra aplicació informàtica per a la verificació, ens centraríem en aquests temes. És clar que, perquè això succeeixi, encara falta una mica de temps. O potser no tant. Qui ho sap! Mentrestant, la cadireta l'hem deixada a casa i anirem d'excursió caminant plegats, al mateix ritme i agafats de la mà... fins on puguem arribar!