Publicació bimestral d'AQU Catalunya

68

Setembre 2013

El procés de verificació ha estat especialment positiu per a nosaltres, ja que ha coincidit amb el fet que Eòlia, malgrat haver estat fundada l'any 2000, ha encetat recentment el seu camí com a escola superior. Aquest paisatge de canvi ens ha permès fer un projecte integral, tot adaptant tots els nostres plantejaments organitzatius i programàtics als requeriments del marc universitari en el qual ara estem inscrits. Òbviament, l'exhaustiu procés de verificació (en aquesta fase introductòria) ens ha permès fer una reflexió profunda sobre el nostre projecte des de paràmetres amb els quals no sempre estàvem familiaritzats. Malgrat tot, el plantejament del Pla Bolonya té un encaix especialment ric i escaient en els estudis artístics, més que no pas en altres àmbits del coneixement. I en el terreny pedagògic ens ha permès fer un plantejament molt consistent sense haver de trair la nostra pròpia filosofia de treball.

Al cap i a la fi, el seguiment de qualitat per a qualsevol centre hauria de representar l'aplicació d'un seguit de mesures sostenibles d'acord amb la seva filosofia i els seus recursos. No ha d'entorpir el desenvolupament de la vida del claustre ni de l'alumnat, sinó esdevenir una xarxa orgànica que faci de les mesures de control un sistema d'anàlisi i de millora constants. Si Bolonya —i el seguiment de qualitat— ha de representar la fusió d'aquests dos nivells, entenem que l'adopció d'aquestes mesures i d'aquests protocols de control són una eina indispensable que qualsevol centre hauria d'abraçar de bon grat. En definitiva, el principal punt d'inflexió del procés de verificació és l'assimilació orgànica i real d'aquests paràmetres de qualitat.

En aquest sentit, el rol conseller que AQU Catalunya ha adoptat —juntament amb el Departament d'Ensenyament— en el nostre procés és molt valuós, tant pel que aporta explícitament com per allò que significa. No hi ha dubte que ens obliga a desplegar un seguit de protocols formals que ens generen un esforç estructural important, però també ens ajuda a enriquir la nostra mirada sobre l'aplicació de les mesures de qualitat en el nostre centre. I així mateix entenem que ens habilita i ens legitima en el context de la vida universitària, ja que ens acompanya en la direcció de les mateixes obligacions que tenen les grans universitats. Al capdavall, l'objectiu ha de ser que el nostre país faci culturalment un pas endavant, i es reconeguin els ensenyaments artístics de la mateixa manera que a la resta d'Europa. Fet i fet, l'essència de l'art és la mateixa pràctica de l'art. I, si foragitem els artistes de la universitat, tan sols empobrim el futur de la cultura, impedint en darrera instància que les feines artístiques puguin esdevenir oficis intel·lectuals.