Publicació bimestral d'AQU Catalunya

70

Gener 2014

El Consell de Direcció¹ d'AQU Catalunya manifesta el seu complet desacord amb la mesura 1.07.004, i els seus objectius concrets, plantejada per la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (Informe CORA, novembre de 2013), pels motius que s'exposen tot seguit.

Pel que fa a l'objectiu descrit a l'Informe CORA pel qual es vol "establir una estratègia nacional [estatal] de qualitat de l'ensenyament universitari per a l'avaluació del professorat contractat i dels títols universitaris", el Consell de Direcció d'AQU Catalunya creu que:

• Representa una involució en l'autonomia universitària pel que fa al disseny dels títols, atès que la mesura pretén evitar diferències importants en les característiques d'un mateix títol incorporat al RUCT, sigui quina sigui la comunitat autònoma de procedència. Aquesta intenció contradiu la filosofia de l'EEES, i de la mateixa legislació espanyola, que atorga a les universitats la responsabilitat de l'elaboració dels plans d'estudis dels títols. La mesura sembla que implica un retorn al temps del catàleg i limita les universitats pel que fa a la possibilitat d'impartir ensenyaments que aprofitin la seva capacitat d'innovació i que s'adaptin a un entorn exigent en constant transformació, tant a escala local com internacional, en igualtat de condicions, tal com ho fan la resta d'universitats europees.
• Pretén igualar el sistema d'avaluació externa sense tenir en compte les especificitats pròpies dels sistemes universitaris autonòmics, tot limitant-ne el desenvolupament. Homogeneïtzar els criteris d'avaluació no reduiria diferències ni ajudaria a la millora de la qualitat, sinó que generaria perjudicis a aquells sistemes que necessiten més temps d'adaptació o bé frenaria aquells que, com el català, poden i volen assolir un nivell d'exigència més elevat en tots els àmbits afectats perla mesura (avaluació de professorat: creació de la figura de catedràtic contractat, o bé el programa Serra Húnter; titulacions: implantació del Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació de les titulacions universitàries, i el sistema d'indicadors WINDDAT). A més, la unificació de criteris implicaria, indefugiblement, una estandardització i una burocratització dels processos d'avaluació, que podria comportar la desaparició de l'orientació cap a la millora contínua que l'Agència ha establert en tots els seus projectes d'avaluació.

En el cas del segon objectiu, "Reunir totes les competències en una única agència, de forma similar a com ho estan fent altres països europeus, per generar una política més homogènia d'avaluació de la qualitat", el Consell de Direcció d'AQU Catalunya opina que:

• Proposa passar d'un model autonòmic a un model centralitzat, en el qual supedita les agències autonòmiques a l'agència estatal, sense fer una anàlisi comparativa rigorosa dels models existents i obviant la seva dinàmica. A Europa hi ha països amb un nombre d'habitants similar a Catalunya (com ara Finlàndia, Dinamarca o Holanda) que tenen una agència de qualitat o més, i d'altres com Alemanya i la regió d'Escandinàvia, amb més de 81 i 25 milions d'habitants, que tenen, respectivament,vuit i quatre agències de qualitat. Per tant, Europa no intervé en la definició del model d'agències d'avaluació externa que ha de tenir un país, sinó que ha establert uns estàndards i directrius per a l'assegurament de la qualitat, aprovats per tots els estats membres, el compliment dels quals és el punt de partida per al reconeixement mutu de les decisions que s'adopten.
• Planteja suprimir les agències autonòmiques o convertir-les en delegacions territorials, quan aquestes agències han obtingut una millor qualificació que l'estatal pel que fa al compliment dels estàndards i directrius europeus. AQU Catalunya és la primera de les agències de qualitat universitària creada a l'Estat espanyol, una de les agències més reconegudes a escala internacional (cofundadora de l'associació europea d'agències ENQA) i també la que ha obtingut un dels millors resultats pel que fa al compliment dels estàndards europeus, per sobre de la majoria d'agències europees i de totes les agències espanyoles, inclosa l'estatal. Estranya que es menystingui la capacitat, l'experiència i el coneixement d'AQU Catalunya, quan ha atès la regulació estatal en matèria d'assegurament de la qualitat i ha anat més enllà, tot bastint un model català més avançat i connectat a les necessitats de les universitats catalanes que inclou, entre altres elements identificadors, un sistema d'indicadors exemplar a Europa, especialment en la definició dels criteris de mesura i en la lliure disposició per part de les universitats de les dades d'ocupabilitat.

Finalment, en el cas de l'objectiu "Evitar les duplicitats existents en alguns programes d'avaluació i optimitzar el cost dels processos d'avaluació de les titulacions a través d'un sistema més eficient que permeti un menor cost dels procés", el Consell de Direcció d'AQU Catalunya creu que:

• Estableix els estalvis generats per la mesura a partir d'una metodologia de càlcul poc sòlida, arbitrària i que parteix d'un profund desconeixement de l'estructura i de les diferents funcions que desenvolupen les agències de qualitat autonòmiques. Erròniament, s'ha estimat l'estalvi de la mesura prenent com a referència l'estructura de despesa d'ANECA i la seva distribució respecte dels diferents programes d'avaluació, certificació i acreditació, i suposant que la resta d'agències tenen una estructura de costos igual que l'agència estatal. L'estructura d'AQU Catalunya té poc a veure amb la d'ANECA i, per tant, caldria comparar els costos per expedient d'avaluació, inclosos costos directes i indirectes i imputant el cost de personal per expedient, per valorar exactament quina estructura és més eficient. D'acord amb les dades que ofereix l'Informe CORA, si es compara amb les dades reals d'AQU Catalunya i tenint present el nombre d'avaluacions que du a terme cada agència, es pot afirmar que AQU Catalunya realitza els processos d'avaluació de titulacions i de professorat amb aproximadament un 25% menys de cost respecte de l'agència estatal. Per tant, econòmicament és una agència més eficient.
• Ignora els costos, no solament econòmics, que pot suposar per al sistema no tenir una agència de proximitat, com també els associats a una disminució de l'activitat econòmica en el territori. En el cas de l'agència catalana, la mesura absorbeix les funcions d'avaluació de titulacions i de professorat universitari, però en cap cas no comptabilitza la pèrdua de valor per al sistema universitari català que significaria el fet de deixar de realitzar les activitats de generació de coneixement (com ara l'enquesta d'inserció laboral, la participació a UNEIX, la construcció i el manteniment del sistema d'indicadors WINDDAT, les enquestes de satisfacció dels estudiants, les anàlisis de l'avaluació del professorat, l'enquesta d'inserció laboral als ocupadors, etc.), d'internacionalització (l'assumpció del secretariat de la INQAAHE, la participació en les agències internacionals ENQA i EQAR,la participació en projectes internacionals com l'IMPALA, l'ISHLA, etc.) i de cooperació amb les universitats i la societat catalana en general. Així mateix, la simplicitat del model d'estalvi proposat no ha tingut en compte els costos associats a desplaçaments (econòmics i temporals), allotjament, menys coneixement del sistema universitari, lingüístics en el cas català, o de nomenament d'experts del mateix territori (que també caldria analitzar amb deteniment per poder valorar si la qualitat del servei és la mateixa).

En resum, el Consell de Direcció d'AQU Catalunya considera que la mesura 1.07.004 obeeix a unes intencions per part del Govern de l'Estat espanyol que poc tenen a veure amb la millora de la qualitat, a ajudar les universitats que explotin tot el seu potencial per poder competir en un món global, a buscar l'eficiència i l'eficàcia econòmica o a construir l'EEES.

Centralitzar les competències no reduirà diferències, sinó que, en el cas català, pot ser un llast per al desenvolupament, la internacionalització i la competitivitat del seu sistema universitari i, per tant, de l'Estat espanyol o d'Europa. No s'incrementarà la confiança en el sistema d'avaluació, ja que, si és homogeni, difícilment podrà tenir en consideració, entre d'altres, el context socioeconòmic i cultural del títol, les especificitats necessàries per a la millora o la promoció de directrius que realment siguin útils. En cap cas, aquesta acció no demostra que afavoreixi la mobilitat dels estudiants, titulats o professorat, tal com afirma que aconseguirà, si més no en un àmbit europeu o internacional.

El sistema universitari català és un dels pols universitaris de més projecció i referència internacional que té l'Estat espanyol, i AQU Catalunya és un dels instruments que dóna resposta als requeriments que aquest li formula. I ho fa amb un pressupost homologable o inferior al que tenen agències europees que operen en sistemes universitaris de dimensió semblant a la de Catalunya.

Disposar d'una agència ben connectada amb l'entorn immediat, però que a la vegada és reconeguda a escala internacional, forma part dels elements que incorporen els sistemes universitaris d'excel·lència. I el sistema universitari català no hi vol renunciar, perquè disposar d'una agència pròpia a Europa significa tenir un model propi que permeti a les universitats competir en l'entorn canviant, i Catalunya vol mantenir la seva agència per desenvolupar-se en igualtat de condicions.

Per tot plegat, el Consell de Direcció d'AQU Catalunya demana que aquesta posició, així com la memòria explicativa que l'acompanya, s'elevin als òrgans de Govern i de representació de la Generalitat de Catalunya, per tal que prenguin les mesures que considerin oportunes amb l'objectiu de reconèixer i potenciar el model universitari català, tant nacionalment com internacionalment, on l'Agència ha de continuar tenint un paper rellevant.

 Memòria sobre la posició del Consell de Direcció sobre l'Informe CORA

Barcelona, 17 de desembre de 2013

__________________

¹ El Consell de Direcció d'AQU Catalunya està format per tots els rectors i rectores de les universitats públiques catalanes, per tres rectors o rectores de les universitats privades, per tots els presidents i presidentes dels consells socials de les universitats públiques catalanes, per representants del Govern de la Generalitat de Catalunya i per acadèmics de prestigi del sistema universitari català.