Publicació bimestral d'AQU Catalunya

70

Gener 2014

No hi ha dubte que el procés de globalització mundial està afectant, i afectarà encara més, els sistemes universitaris. La internacionalització de l'educació superior, iniciada sota arguments de cooperació i assistència a països en desenvolupament (programes de beques), s'ha convertit en un negoci multimilionari en què la competència per "guanyar clients" és cada dia més refinada: plans d'actuació a escala nacional (per exemple, Austràlia o el Canadà), aliances estratègiques entre institucions¹ o programes de "múltiples intercanvis de béns i serveis" entre països és el nostre pa de cada dia. Com assenyalen diversos experts, amoïnats fins i tot per qüestions de frau en la concessió de títols "internacionals" (per exemple, double degrees), i en paraules de Philip Altbach, director del Center for Higher Education at Boston College, s'observa un cert "caos" en el sistema universitari mundial.

La manera com es posiciona cada sistema davant d'aquesta "nova onada" depèn de múltiples factors, tant d'índole política com estructural (per exemple, espais comuns d'educació superior) i de visió de futur. A l'informe Temas candentes de la universidad española 2013, dut a terme per PwC, s'assenyala que una de les tasques pendents és la seva internacionalització. No obstant això, una nota informativa de la Secretaria General d'Universitats anunciava la supressió de la Fundació per a la projecció internacional de les universitats espanyoles, constituïda formalment el 23 de desembre de 2008, i la integració dels seus mitjans en l'Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus (OAPEE). Tot això és conseqüència de l'informe de la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (CORA). A Catalunya no cal suprimir res, perquè no hi ha res per a aquesta missió.

És important distingir entre oferir un currículum internacional (en qualsevol àmbit disciplinari) i tenir matriculats alumnes internacionals. Evidentment, el segon aspecte afavoreix i el primer exigeix: "An internationalised curriculum will engage students with internationally informed research and cultural and linguistic diversity. It will purposefully develop their international and intercultural perspectives as global professionals and citizens" (Betty Leask, Dean of Teaching and Learning, University of South Australia).

Les xifres del "negoci internacional"²

L'any 2010, segons dades de la UNESCO, la població d'estudiants internacionals arribava als 3,6 milions (el 2004 eren 2,5 milions). En una dècada s'ha doblat el nombre d'estudiants internacionals (el 4% dels nous estudiants ho fan fora del seu país). Els grans "jaciments" són la Xina, l'Índia i Corea del Sud. En el conjunt de països de l'OCDE i el G20, el 53% del total d'estudiants internacionals procedeixen de l'Àsia, el 23% d'Europa, el 12% de l'Àfrica, el 6% de l'Amèrica Llatina i el Carib, el 3% de l'Amèrica del Nord i l'1% d'Oceania. Les previsions assenyalen que per al 2025 més de 8 milions d'estudiants estaran en aquesta situació.

Vegem-ne algunes particularitats:

• Estats Units: 820.000 estudiants internacionals el curs 2012-2013 (590.000 una dècada abans), malgrat les restriccions de permisos d'entrada com a conseqüència dels fets de l'11 de setembre.
• Regne Unit: 488.000 estudiants internacionals a les universitats del mateix territori, però 571.000 cursant titulacions britàniques fora del territori.
• Austràlia: 257.637 estudiants internacionals el 2009 (105.764 una dècada abans). Austràlia ha superat França com a tercer país amb un nombre més elevat d'estudiants internacionals.
• Canadà: ha doblat el nombre d'estudiants internacionals durant l'última dècada (240.000), amb projecció de 450.000 per al 2022 (International Education: A Key Driver of Canada's Future Prosperity).
• Els estudiants internacionals procedents de la Xina i l'Índia sumaven 900.000 l'any 2011, amb projecció d'1,9 milions per al 2020.

Dades d'Espanya i de Catalunya

A la taula 1 es mostren les dades referides al sistema universitari espanyol, que no inclouen els 37.432 estudiants del programa Erasmus (curs 2010-2011) ni els que cursen màsters no oficials (situació insòlita i incomprensible per a un observador extern).

Pel que fa al SUC, cap plantejar algunes qüestions d'índole estratègica: quin nivell d'estudis hauria de ser objectiu de captació? Atès que els alumnes estrangers de màster a les universitats catalanes representen el 27,5% del total de la matrícula en aquests estudis (curs 2011-2012), quins països ("jaciments") haurien de ser explorats? No cal oblidar les previsions de creixement indicades abans. I, finalment, quina tipologia d'estudis haurien de ser aparador de l'oferta?

(1) Dades disponibles només per als estudis de grau i primer i segon cicles.
Elaboració pròpia. Font: MECD (2012). Datos y cifras del sistema universitario español. Curso 2012-2013.
 

Què s'estudia?

A escala internacional, l'àmbit dels "negocis" (Business-related programs) s'endú la palma: als Estats Units, el Regne Unit i el Canadà creix contínuament el nombre d'estudiants estrangers en aquest tipus d'estudis, que ha arribat a gairebé el 30% del total de matrícules.

En el cas d'Espanya, i per als estudis de grau, més d'un terç dels nois i el 50% de les noies estudien en l'àrea de Ciències Econòmiques i Jurídiques, mentre que més d'un altre terç dels nois i només l'11% de les noies estudien en la branca d'Arquitectura i Enginyeria.

No cal explicitar el potencial del SUC, amb potents centres de referència internacional, en tots dos camps disciplinaris.

L'impacte econòmic

L'informe Britain's Higher Education Empire, elaborat per Google UK and OC&C Strategy Consultants, assenyala que a les universitats del Regne Unit se'ls ofereix una gran oportunitat per "participar" en el mercat d'estudiants internacionals, el negoci del qual s'estima que podrà representar entre 20.000 i 25.000 milions de dòlars l'any 2020. A Austràlia, l'"exportació" d'educació se situa en el quart lloc de les exportacions del país (darrere de l'acer, el carbó i l'or), amb un valor de 18.000 milions de dòlars. Al Canadà, on el 10% dels estudiants universitaris no són ciutadans canadencs, es calcula en 8.000 milions de dòlars el cost de les matrícules i les estades d'aquests estudiants.

El número u és per als Estats Units: 24.000 milions de dòlars i la creació de 313.000 llocs de treball ha estat la contribució dels estudiants internacionals el curs 2012-2013, segons l'informe de NAFSA (Association of International Educators).³

A Espanya, i segons informació de la Fundació Universidad.es, el turisme d'estudis és un segment de demanda estratègic, perquè, a més de presentar un volum de despesa superior a la mitjana, aquest tipus de viatges proporcionen experiències turístiques de gran capacitat de fidelització. El volum de despesa que va generar aquest col·lectiu el 2012 va ser superior als 2.000 milions d'euros. "Les principals comunitats de destinació d'estudis el 2012 van ser Catalunya, Madrid i Andalusia", s'assenyala per referir-se a les dades de l'enquesta de despesa turística (Egatur), encara que la metodologia de càlcul no és la de NAFSA.

El camí a seguir

Un informe recent de l'empresa nord-americana de consultoria WES, International Student Mobility. Trends 2013: Towards Responsive Recruitment Strategies (www.wes.org/ras/recruitmentstrategies.asp), assenyala que no hi ha fórmules màgiques per captar estudiants internacionals, especialment en un context impredictible i de globalització, "but by implementing a holistic strategy based on technology, partnerships, and research, institutions can make their international student recruitment responsive and productive".

En definitiva, les institucions han de:

• Tenir una estratègia d'internacionalització clara i articulada i no anar aprofitant les ocasions que proporciona la casualitat o quan sorgeix una oportunitat de "conveni".
• Assumir un cert risc i compromís d'acció, amb una visió d'empresa disposada al canvi i a la innovació en aquesta qüestió.
• Aportar recursos per a la internacionalització, fonamentalment professorat sènior amb "imatge", amb capacitat de lideratge intern i amb suport tècnic competent ("saber del negoci").
• Adoptar un enfocament comercial en la presa de decisions, capaç de respondre amb rapidesa als reptes i les oportunitats.
• Generar una àmplia varietat de partners en diferents geografies.
• Ser flexibles en el disseny i l'oferta de programes de formació, d'acord amb les necessitats dels estudiants internacionals i els diferents contextos.

Una de les accions singulars a la Gran Bretanya és oferir, tant en territori nacional com en diferents països, un International Foundation Program (IFP), que atorga l'Access to Higher Education Diploma i que garanteix l'accés a la universitat de referència del programa esmentat. Cobreix tant els possibles dèficits d'idioma com de preparació base per a determinats estudis. La possibilitat d'oferir cursos en línia oberts i massius (MOOC) de manera compartida pel SUC pot ser una idea de no difícil realització.

Per concloure, vegem algunes qüestions per a la reflexió i el debat, que parteixen del supòsit que el SUC no vol restar al marge de la nova onada d'internacionalització ni del seu possible impacte econòmic:

• És possible una cooperació real i eficaç entre les universitats del SUC que dugui a la creació del Campus Internacional Catalunya?
• Seria pertinent la creació d'una web d'"entrada única" com la generada per alguns països amb vocació internacional?⁴
• Es podria generar un pla d'acció conjunta per a la penetració en el mercat internacional de l'educació superior?
• Caldria disposar del mapa actual d'internacionalització del SUC?
• Fóra convenient plantejar-se un informe conjunt de l'impacte econòmic de la internacionalització del SUC?

Per les dates en què he elaborat aquest article, la meva carta als Reis Mags ha versat sobre els desitjos anteriors. La il·lusió és l'últim que ens queda als qui "militem a la reserva". Feliç 2014!

__________________

¹ Alguns exemples d'institucions i documents recents sobre el tema:
- The Association of Commonwealth Universities (ACU, creada el 1913): The World Beyond 2015: Is higher education ready? (2013).
- The Observatory on Bordeless Higher Education (ACU + UK, 150 membres de 25 països): ofereix més de 200 titulacions en els International Branch Campus.
- League of European Research Universities (LERU, fundada el 2002): International Curricula and Student Mobility (2013).
Altres institucions o xarxes: Universitas 21 i Association of Pacific Rim Universities (creades el 1997), Worldwide Universities Network (establerta el 2000), projecte Alfa Puentes (UE, Amèrica Llatina i Carib) i Euromed Permanent University Forum.

² Hi ha un problema a l'hora de comptabilitzar els "estudiants internacionals", atesa la seva tipologia diversa: procedents de programes de mobilitat (p. ex. Erasmus), matriculats per cursar tot un curs o tota una carrera (grau o postgrau), matriculats en programes especials (p.ex. idiomes), de pràctiques internacionals, etc. Per això sorgeix el projecte Atlas (www.iie.org/Research-and-Publications/Project-Atlas), que és el resultat d'una col·laboració internacional sobre dades de persones entre més de vint països, inclosos els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya, la Xina i Austràlia. És segurament l'enquesta global de dades d'estudiants més àmplia, i possiblement l'única, dedicada específicament a la recollida d'informació d'estudiants internacionals. Espanya, però, no hi participa. Fóra molt aconsellable disposar del "mapa internacional del SUC", incloent-hi, per descomptat, els estudiants que cursen màsters no oficials. Els informes Open Doors de l'Institute of International Education (Open Doors Data, EUA) en són un bon exemple (www.iie.org/Research-and-Publications/Open-Doors/Data).

³ Consulteu http://www.nafsa.org/economicvalue per a una discussió més aprofundida sobre la metodologia de recerca i per fer servir el nou interactiu de la NAFSA anomenat "International Student Economic Value Tool" (eina del valor econòmic dels estudiants internacionals), el qual destaca tendències i dades de deu anys desglossades per regió, estat i districte electoral. 

⁴ Alguns exemples: British Council (www.educationuk.org/global/), Study in Finland (www.studyinfinland.fi/) o iStudentCanada (www.istudentcanada.com, pàgina web interactiva dirigida a estudiants internacionals que estudien al Canadà i a estudiants canadencs que estudien o treballen a l'estranger, oberta el novembre de 2013).