Publicació bimestral d'AQU Catalunya

71

Març 2014

Llevat dels mesos de juliol i octubre del 2006, quan va ser superat per la immigració, l'atur ha estat el primer problema per als espanyols des del 1985, segons les dades del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques). De fet, el darrer mes de febrer, més del 80% de persones entrevistades consideraven que l'atur estava entre els tres principals problemes, percentatge proper al dels anys 1985 i 1986, quan la taxa d'atur estava per sobre del 20%.

No ens ha de sorprendre l'evidència anterior, atès que hi ha gairebé sis milions de persones a l'atur a l'Estat espanyol, de les quals més de 800.000 resideixen a Catalunya. És evident que la crisi econòmica i financera d'aquests darrers anys explica que la taxa d'atur hagi passat del 8,3% al final del 2007 al 26% al final del 2013, però també és cert que l'atur no ha afectat de la mateixa manera els diferents col·lectius de la nostra societat.

En concret, i pel que fa referència a l'edat, els més joves i les persones actives d'edat més avançada són dos grups particularment afectats pel possible efecte de senyal negatiu (estigma) que l'atur pugui tenir. Per als més grans la probabilitat de trobar feina es veu reduïda considerablement com a conseqüència de l'edat, mentre que per als més joves les dificultats per trobar feina es tradueixen en menys experiència, i això afectarà negativament les seves probabilitats futures de contractació quan l'efecte negatiu de l'edat comenci a entrar en joc.

Entre altres qüestions, des del món universitari ens hem de preguntar: com influeix la formació universitària en la probabilitat d'ocupació de les persones titulades?, quines són les ocupacions en què treballen?, o fins a quin punt la formació que reben a la universitat s'ajusta a allò que els ocupadors n'esperen i necessiten?¹

La primera pregunta té resposta fàcil i coneguda. A partir de les microdades de l'Enquesta de població activa (EPA), que l'Institut Nacional d'Estadística té fàcilment accessibles al seu portal, podem saber que a l'Estat espanyol, el quart trimestre del 2013, de les persones amb edat compresa entre 22 i 65 anys (població ocupada, desocupada i inactiva) que tenen estudis universitaris, el 75,5% estan ocupades, mentre que per a les que no tenen titulació universitària el percentatge es redueix fins el 54,7%. En tots dos casos, la resta de persones es distribueixen de manera uniforme entre les situacions d'atur i inactivitat. Ara bé, aquesta història no és homogènia quan mirem per grups d'edat. Així, per a les persones que tenen de 22 a 25 anys els percentatges d'ocupació són molt similars entre les que són titulades universitàries (40,0%) i la resta (39,3%), mentre que per a les que tenen de 26 a 30 anys els percentatges són 66,7% i 58,5%, respectivament, xifres que reflecteixen les actuals (i recents) dificultats per trobar feina en un context de crisi.

En relació amb la segona pregunta, també a partir de la informació de l'EPA de l'últim trimestre del 2013, sabem que només el 59,1% de la població titulada universitària amb edat entre 22 i 25 anys (titulada de fa poc) té ocupacions dins dels grans grups de "Directors i gerents", "Tècnics i professionals científics i intel·lectuals" i "Tècnics i professionals de suport" de la Classificació nacional d'ocupacions 2011, que són les que majoritàriament correspondrien a persones amb titulació universitària. Aquest percentatge augmenta fins al 70,3% per a les persones titulades de 26 a 30 anys. Evidentment, podríem pensar que aquestes xifres són conseqüència de les dificultats per trobar una feina adequada a la formació rebuda; però, si mirem les ocupacions de les persones entre 31 i 40 anys i de les de més de 40 i menys de 65, ens trobem que els percentatges anteriors arriben fins al 74,9% i el 78,9%, respectivament. En altres paraules, sembla que més del 20% de la població titulada universitària no desenvoluparà feines que es corresponguin amb les seves qualificacions. Hi ha símptomes, a partir d'aquesta informació tan general, d'un problema de desajust (mismatch) significatiu entre qualificacions i tasques desenvolupades.

Aquest desajust podria ser fins i tot més important si poguéssim conèixer amb més detall quines són les tasques concretes que desenvolupen els titulats, fins i tot en ocupacions que en principi siguin adequades per a persones amb formació universitària, i encara més si coneguéssim el grau d'adequació de la formació universitària a les necessitats del mercat de treball i a allò que esperen i valoren els ocupadors dels titulats universitaris. És a dir, allò que ens permetria contestar la tercera de les qüestions plantejades anteriorment.

En aquest sentit és on pot jugar un paper rellevant un millor coneixement d'allò que esperen els ocupadors o les empreses dels titulats universitaris, per tal d'anar adequant i millorant els nostres programes formatius, sense perdre de vista aquesta formació més general, que també li correspon a la universitat, d'ensenyar a pensar i a raonar i de contribuir a la formació de ciutadans. Els resultats del projecte de l'estudi d'ocupadors d'AQU Catalunya han de contribuir significativament a aquesta millora.

__________________

¹ L'estudi d'inserció laboral d'AQU Catalunya dóna una informació molt detallada sobre algunes d'aquestes qüestions per al col·lectiu de persones titulades fa tres anys a Catalunya (Universitat i treball a Catalunya 2011, AQU Catalunya).