Publicació bimestral d'AQU Catalunya

72

Maig 2014

El passat 28 de gener es datava l'informe de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions sobre els progressos en matèria de garantia de la qualitat en l'ensenyament superior. És evident que interessa tant a AQU Catalunya com al sistema universitari català (SUC) prendre en consideració les perspectives i les declaracions que s'hi indiquen, per tal d'orientar les activitats de garantia de la qualitat. En tot cas, el fet que els documents que fonamenten l'informe provinguin d'estudis les unitats d'anàlisi dels quals són els estats, fa pertinent considerar la situació específica del SUC i d'AQU Catalunya pel que fa a una bona part de les recomanacions que emanen de l'informe esmentat.

En primer lloc, es fa palès el risc que la garantia de la qualitat se centri més en els procediments que no pas en el contingut, ja que el seu potencial s'ha d'orientar a fer costat a les institucions en la consecució dels seus objectius, en interès de promoure un compromís i una responsabilitat més grans de les parts interessades i de contribuir sistemàticament amb els seus resultats a l'adopció estratègica de decisions i a la seva millora contínua.

En conseqüència, s'estan ampliant les competències d'algunes agències de garantia de la qualitat per poder revisar els objectius més generals de l'ensenyament superior, com ara una accessibilitat més gran a aquest ensenyament, l'aprenentatge permanent o la internacionalització. Així mateix, se sotmeten a sistemes de gestió de la qualitat la formació de doctorat i les estratègies en matèria de recursos humans, per exemple.

Pel que fa a les unitats d'atenció, la importància que s'ha concedit tradicionalment a l'acreditació dels programes individuals oferts per una determinada institució està deixant pas a l'avaluació de la institució en el seu conjunt. La gran majoria (69%) de sistemes de garantia de la qualitat se centren actualment en una combinació de l'avaluació de les institucions i de l'acreditació dels programes.

D'aquesta manera, la Comissió assumeix una propera consulta pública sobre un espai europeu de les competències i les titulacions, tot buscant noves sinergies i una convergència més gran de les eines de reconeixement i transparència de la UE, alhora que insta a una revisió en profunditat dels Estàndards i directrius europeus (ESG) que faci una atenció especial a la millora de les normes de qualitat en comptes dels procediments, i també a l'ampliació del seu àmbit d'aplicació (professorat, accés, etc.).

Si bé a escala europea no més del 75% de les institucions d'ensenyament superior de l'EEES disposen d'una estratègia pública per a la millora contínua de la qualitat, en el cas de Catalunya totes les universitats compleixen aquest requisit. Aquesta estratègia ha de, per exemple, impulsar els sistemes de gestió de la qualitat per a la prevenció de l'abandonament dels estudis i l'estímul de la permanència, amb indicadors o objectius per mesurar els avenços, ja que tenen una gran incidència en les possibilitats dels alumnes de cursar amb èxit els seus estudis. I també han d'ajudar les institucions a revisar i reforçar les seves polítiques de captació d'estudiants, i a valorar la manera com aquestes polítiques incideixen en l'ampliació de l'accés a l'ensenyament.

La publicació dels resultats de la garantia de la qualitat estimula la millora de la qualitat i contribueix a reforçar la confiança i la transparència, encara que la tendència a publicar únicament avaluacions positives no resulta d'utilitat. Així doncs, més d'una quarta part de les institucions publiquen també els seus propis informes crítics, si bé sovint la informació és de difícil comprensió o poc accessible, cosa que en limita el valor.

En l'actualitat, només el 40% de les institucions d'ensenyament superior avaluen periòdicament els seus serveis de suport als estudiants. Mentre que gairebé totes ofereixen suport educatiu, en forma de tutors, mentors, orientació i assessorament, tan sols poc més de la meitat avaluen en quina mesura aquest suport proporciona bons resultats.
La majoria d'institucions d'ensenyament superior fan servir la garantia de la qualitat per avaluar i desenvolupar les competències pedagògiques i les titulacions del professorat, però encara es tendeix a valorar més l'activitat de recerca que l'ensenyament en les promocions acadèmiques, i tan sols una quarta part de les institucions d'ensenyament superior proporcionen formació obligatòria al seu professorat.

La garantia de la qualitat també pot fer costat a les institucions d'ensenyament superior a l'hora d'utilitzar la informació sobre les trajectòries professionals dels titulats en el disseny i l'execució dels seus programes (per exemple, vinculant el seguiment dels titulats a la concessió de finançament o a la renovació de l'acreditació). Les institucions d'ensenyament superior han de demostrar periòdicament que duen a terme un seguiment de la trajectòria professional dels titulats, o presentar dades sobre això. En general, actualment hi ha poques institucions d'ensenyament superior que duguin a terme un seguiment dels seus antics alumnes per tal de millorar els programes educatius i la capacitat d'inserció laboral dels seus titulats.

La participació d'estudiants i d'ocupadors

Si bé la implicació dels estudiants en la millora de la qualitat va en augment, atesa la participació en les seves pròpies avaluacions, moltes institucions d'ensenyament superior opinen que, malgrat l'existència de marcs de caràcter genèric, manca assessorament pràctic sobre com desenvolupar una cultura sòlida de la qualitat. La majoria d'estudiants en desconeixen l'existència.

Així doncs, la participació dels estudiants en el disseny dels programes i en l'elaboració dels plans d'estudis es pot traduir en l'obtenció d'uns resultats més bons per part seva. Tanmateix, aquesta participació es dóna únicament en el 50% de les institucions d'ensenyament superior; i, per exemple, només són un 40% les institucions que fan servir les enquestes realitzades als estudiants per mesurar la càrrega de treball que suposa el volum de crèdits matriculats.

Pel que fa als ocupadors, a molts països hi ha el requisit formal que participin en la garantia de la qualitat externa. No obstant això, la seva implicació activa en la millora de la qualitat, per exemple per mitjà d'una participació en les auditories de les institucions, no és una pràctica generalitzada.

De la mateixa manera, només en alguns països les institucions d'ensenyament superior han de demostrar que impliquen els ocupadors en l'elaboració dels seus programes d'estudis. Sense cap dubte, el sistema de gestió de la qualitat pot ajudar les institucions a aconseguir la participació dels ocupadors en el disseny de programes d'aprenentatge més orientats a l'entorn laboral.

AQU Catalunya davant de les propostes d'acció de la Comissió

Dos terços de les agències de garantia de la qualitat de l'EEES (davant d'aproximadament la meitat el 2009) tenen el reconeixement d'estar desenvolupant la seva activitat de conformitat amb els ESG, però 10 estats de la UE encara no tenen cap agència que sigui membre de ple dret d'ENQA. També van créixer les xifres corresponents al registre EQAR: de 19 membres quan es va crear el 2008 a 32 el 2013.

AQU Catalunya, pionera en el compliment dels ESG i per tant membre de ple dret d'ENQA i registrada a EQAR, està en condicions d'actuar dins de l'enfocament paneuropeu respecte de la garantia de la qualitat externa suggerit a l'informe, segons el qual les institucions poden triar ser avaluades per qualsevol agència de garantia de la qualitat de fora de les seves fronteres, amb la qual cosa s'estimula una dimensió europea i de foment de la garantia de la qualitat. En aquest sentit, entre les accions que ha de promoure la Comissió, i basades en el programa Erasmus+, destaquen:

• Continuar promovent la cooperació en matèria de garantia de la qualitat en l'àmbit internacional, per mitjà del diàleg polític amb els principals socis internacionals, com a base per a l'establiment d'associacions amb institucions d'ensenyament superior d'arreu del món.
• L'establiment d'associacions estratègiques i aliances en pro del coneixement, que permetin a les institucions d'ensenyament superior aprendre les unes de les altres pel que fa al desenvolupament de cultures de la qualitat i al suport a la participació dels ocupadors i les noves parts interessades, com ara investigadors, altres empleats, etc.
• L'ajuda a les agències de garantia de la qualitat i a les institucions d'ensenyament superior perquè duguin a terme una feina conjunta, per tal de desenvolupar processos interns de garantia de la qualitat que permetin afrontar els reptes més importants, i també garantir una repercussió més gran dels ESG revisats a escala institucional.

Conclou l'informe amb l'afirmació que la Comissió acull amb satisfacció l'èmfasi que un seguit de països han posat en la qualitat dels seus sistemes d'ensenyament superior, dins dels projectes d'acords d'associació que estan presentant amb vista a proporcionar un marc per a la despesa en el context dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus 2014-2020. És fonamental que aquests compromisos se sustentin en iniciatives concretes en els programes operatius destinats a aplicar els acords, i aquestes iniciatives s'haurien de fixar com a objectiu clar el reforç dels mecanismes de garantia de la qualitat.

En aquest sentit, actualment AQU Catalunya participa, entre d'altres, en projectes internacionals que fomenten:

• L'establiment de mecanismes de reconeixement mutu per a programes conjunts internacionals.
• El desenvolupament de segells d'excel·lència sobre internacionalització de programes i institucions.
• L'enllaç entre els estàndards europeus de garantia de la qualitat i els que es desenvolupen en altres regions del món.
• La mobilitat d'estudiants entre Europa i tercers països.
• L'anàlisi de l'eficiència i de l'impacte dels processos d'avaluació.

Així mateix, i d'acord amb l'enfocament i els plantejaments derivats de l'informe esmentat, AQU Catalunya:

• Ha proposat un model d'acreditació que pren el centre docent com a unitat integradora dels processos d'acreditació de les titulacions.
• Promou una acreditació que, en interès d'una simplificació més gran, integra els processos existents de verificació, seguiment i modificació.
• Potencia la transversalitat dels sistemes interns de garantia de la qualitat.
• Dóna més transparència al procés d'acreditació, tant per la publicació directa dels seus informes amb matisos diferencials sobre la qualitat dels assoliments, com per l'accessibilitat a aquests informes i al sistema d'indicadors WINDDAT.
• Potencia el seguiment dels graduats en els seus processos d'inserció laboral, amb l'ampliació de la ja reconeguda enquesta d'inserció als nivells de màster i doctorat.
• Posa en acció el projecte d'ocupadors per aconseguir l'opinió i la participació d'aquest col·lectiu en la millora de l'oferta formativa del SUC.
• Reforça, per mitjà de la "reacreditació" dels manuals d'avaluació de l'activitat docent, el compromís amb les universitats sobre la importància de la qualitat docent del professorat.

Ha de ser motiu de satisfacció de tots els actors del SUC comprovar que, si més no, s'ha pres la ruta adequada. De tots dependrà que el camí ens dugui a la meta desitjada: el nostre sistema universitari estarà sempre en l'EEES. Simplement perquè compleix allò establert.