Publicació bimestral d'AQU Catalunya

72

Maig 2014

Document aprovat pel Consell de Direcció d'AQU Catalunya el 2 d'abril de 2014.

Seguint les estratègies d'avaluació dels Estats Units per a programes universitaris, hi ha a Europa un corrent que aposta per obrir una via semblant d'abast continental. Aquesta opció es desenvolupa per mitjà dels anomenats labels, que preconfiguren fonamentalment, i únicament, dos aspectes en un determinat ensenyament universitari:

• Quins són els objectius de formació mínims.
• Quins són els elements bàsics requerits per facilitar l'assoliment dels objectius de formació.

Darrerament s'està produint un creixement en la generació de labels; i, poc o molt, a cada sector disciplinari hi ha qui prova d'articular-ne un, amb finalitats diverses. Fins i tot, en alguns àmbits, els labels també s'apliquen a la qualitat dels centres docents.

Context on se situen els labels

L'ensenyament superior és un bé públic que sempre ha tingut components de bé privat. Amb la creixent internacionalització de les societats, la mobilitat de professionals s'incrementa. Això pot representar que la inversió que una determinada societat fa en una persona que es forma a la universitat no reverteixi sempre en la mateixa societat que ha fet l'esforç inversor.

Tot i l'existència de múltiples fórmules de finançament de l'ensenyament universitari, l'habitual a Europa és que tingui un caràcter mixt (públic i privat), amb diferent distribució de pesos segons el país.

Totes dues qüestions tenen influència en la definició del concepte de qualitat que s'aplica. De fet, els interessos dels diferents grups d'interès, tant nacionals com internacionals, no sempre són coincidents en aquest àmbit. En qualsevol cas, la globalització en el sector de l'ensenyament superior porta associada una voluntat per demostrar la qualitat a escala internacional, bé sigui per competir o per cooperar amb altres universitats.

L'establiment de l'Espai europeu d'educació superior (EEES) cerca situar Europa com a referent mundial en el camp de l'ensenyament superior. Aquest espai es construeix a base d'acords ministerials que fixen recomanacions. Els estats europeus, però, segueixen mantenint plenes competències en matèria d'ordenació universitària, encara que l'EEES suposi incorporar dinàmiques de tipus internacional en les regulacions nacionals.

De fet, als països on el finançament de les universitats és important, el govern és poc propens a cedir el poder dels processos d'assegurament de la qualitat a organismes externs.

S'interpreta que el govern representa els grups d'interès nacionals, especialment el conjunt de la ciutadania que, amb el pagament d'impostos, fa possible el finançament de les universitats públiques o nacionals. En aquest cas, s'observa que les acreditacions nacionals es mouen en un escenari on preval garantir la qualitat, però també els principis d'equitat i d'igualtat d'oportunitats. Això no treu, però, que les universitats tinguin la llibertat de sol·licitar altres certificacions extres i reconegudes internacionalment.

Quan la formació és finançada majoritàriament amb recursos privats, apareixen noves dinàmiques, com ara la cerca de l'exclusivitat (posicionament dins d'un mercat) o el corporativisme, dinàmiques lògiques en contextos globalitzats i de lliure competència, on els individus cerquen la diferència.

Posicionament d'AQU Catalunya

En l'EEES els objectius de formació esdevenen centrals en els mecanismes d'assegurament de la qualitat. Aquests objectius són establerts per les universitats, considerant tres possibles vies que no són excloents:

• D'acord amb el principi d'autonomia universitària i de llibertat acadèmica i atesos els principis d'assegurament de la qualitat que recomanen escoltar i tenir en compte les necessitats dels diferents grups d'interès.
• D'acord amb els objectius preestablerts per directives públiques (nacionals o internacionals).
• D'acord amb els objectius preestablerts per estàndards associats a un determinat label.

AQU Catalunya entén que cal defensar la primera via en tots els casos en què sigui possible; per això té com a prioritat mantenir i desenvolupar el model català d'assegurament de la qualitat, i situar-lo com a referent internacional, ja que les altres vies són complementàries.

Així, cal incrementar el valor de les avaluacions d'AQU Catalunya, tenint en compte que l'Agència ha estat avaluada internacionalment d'acord amb els ESG. A més, pel fet de figurar al registre EQAR, AQU Catalunya pot operar en altres països europeus i, en alguns casos, acreditar ensenyaments, cosa que també podria arribar a ser possible de fer a Catalunya.

Atès que els grups d'interès també es fixen en referents internacionals, AQU Catalunya promourà vies de reconeixement mutu amb altres agències. La presència a ECA facilita el reconeixement mutu d'ensenyaments conjunts.

Per tot això, i referent a la tercera via (els labels), AQU Catalunya acorda:

• No impulsar els labels específicament. D'aquesta manera, AQU Catalunya no s'acreditarà com a agència certificadora de labels específics, però sí que establirà els convenis necessaris per donar aquest servei conjuntament amb altres agències reconegudes per ENQA que ofereixin els segells temàtics.
• Donar suport a totes aquelles universitats del sistema universitari de Catalunya que optin per obtenir un label, i integrar-lo al màxim en el marc d'acreditació d'AQU Catalunya si compleixen determinades característiques. En conseqüència, AQU Catalunya no assumirà els costos addicionals de l'obtenció d'un label, més enllà de la coordinació del procés integrat. 
• Reconèixer la visita externa i els assoliments associats als labels obtinguts, sempre que segueixin criteris equivalents als que figuren en el marc d'acreditació de titulacions d'AQU Catalunya.   

Amb aquests objectius, AQU Catalunya arbitrarà dos processos:

• El lliure: identificació dels labels que obtinguin les universitats pel seu compte i que podrien ser reconeguts per AQU Catalunya, atesos la solvència de l'òrgan avaluador, els criteris de qualitat emprats i una adequada informació entre la universitat i l'Agència. En aquest cas, la Comissió d'Avaluació de la Qualitat d'AQU Catalunya, d'acord amb les seves competències, serà la responsable de gestionar aquest procés. Amb aquesta finalitat elaborarà i aprovarà el document Criteris per al tractament de 'labels' obtinguts directament per les universitats, on es definiran quins són els criteris i el procediment per reconèixer els labels obtinguts en el procés d'acreditació de les titulacions. L'objectiu és el reconeixement d'aquelles parts del procés que segueixin les mateixes directrius que les establertes per AQU Catalunya, incloent-hi la visita externa si s'escau.
• L'integrat: els processos d'obtenció dels labels s'integren en el procés d'acreditació regular conduït per AQU Catalunya. Aquest esquema es realitzarà per mitjà de convenis amb agències internacionals que atorguin certificats de label i, en conseqüència, s'hauran de desenvolupar preferentment en anglès. La Comissió d'Avaluació de la Qualitat d'AQU Catalunya elaborarà i aprovarà el document Guia per a l'obtenció d'un 'label' per a graus i màsters, integrat en el procés d'acreditació d'AQU Catalunya, on es definiran el procediment i la temporalització que permetin obtenir el label al mateix temps que l'acreditació de la titulació. En aquest cas, els costos addicionals associats a l'obtenció del label aniran a càrrec de la universitat sol·licitant.

 Marc per al posicionament d'AQU Catalunya respecte dels segells temàtics de qualitat ('labels') [document complet]