Juliol 2014
El 9 de juliol de 2014 es van presentar els resultats de la 5a edició de l'enquesta d'inserció laboral. Els estudis d'inserció laboral de les universitats catalanes, coordinats per AQU Catalunya, són fruit de l'interès dels consells socials de les universitats públiques catalanes. Pel seu abast i la seva periodicitat, són un referent a escala internacional.
Des de l'any 2001, les universitats catalanes analitzen, amb una periodicitat triennal, la inserció laboral de les persones graduades tres anys abans. L'any 2014 s'han enquestat 17.337 graduats i graduades de cicles (diplomatures, llicenciatures, enginyeries tècniques i superiors, Arquitectura i Arquitectura Tècnica), d'una població de 31.279 persones que es van titular l'any 2010 (2007 en el cas de Medicina). Per tant, s'ha enquestat més de la meitat de la promoció (55%), amb un error mostral del 0,5%.
El sistema universitari català (SUC) disposa, doncs, d'una sèrie temporal sobre la inserció laboral dels seus graduats de més d'una dècada que permet traçar l'impacte de l'evolució del cicle econòmic en l'encaix entre l'oferta formativa i el mercat laboral.
Taula 1. Població, mostra i error mostral
El SUC disposa, per tant, d'una diagnosi fiable i realista sobre la inserció laboral de les persones graduades, la qual cosa l'ha de permetre desenvolupar accions i polítiques pertinents a les necessitats detectades (programació acadèmica, redisseny de perfils de formació, orientació d'estudiants, etc.), així com transmetre de manera clara a la nostra societat el valor de la formació universitària.
Un resum dels principals indicadors
La inserció per àmbits
L'àrea disciplinària continua sent un dels determinants de la qualitat de la inserció. Així, Ciències de la Salut i Enginyeria i Arquitectura són les àrees amb un millor comportament, mentre que Humanitats presenta uns indicadors pitjors (taxa d'ocupació, temporalitat, guanys, satisfacció amb la feina...). Ara bé, dins de cada àrea hi ha diferències considerables. Per exemple, enguany la crisi de l'obra pública s'ha fet notar en les titulacions que hi estan més relacionades (Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques). En canvi, Enginyeria Industrial presenta molts bons resultats.
Taula 2. Ocupació, atur i inactivitat per àrees disciplinàries
Taula 3. Adequació per àrees disciplinàries
La màxima adequació es refereix a les situacions en què s'ha exigit la titulació específica per accedir a la feina actual i les funcions que s'hi desenvolupen requereixen aquesta titulació. La mínima adequació es refereix a les situacions en què no es demanava estar en disposició d'un títol universitari per accedir a la feina actual i les funcions que s'hi desenvolupen tampoc no requereixen el nivell universitari. El percentatges de les variables no sumen 100 perquè en aquesta taula tan sols es recullen dues de les situacions possibles (màxima i mínima adequació).
L'impacte de la crisi econòmica en els principals indicadors del mercat laboral
L'impacte de la crisi econòmica queda palès en els indicadors següents:
Figura 1. Impacte de la crisi econòmica en els principals indicadors del mercat laboral (universitats públiques)
Aquest empitjorament s'ha de contextualitzar en el període de contracció econòmica. La valoració comparativa amb els altres nivells de formació és el que ens permet afirmar que el sistema universitari català és un motor d'ocupabilitat diferencial.
El valor social dels estudis universitaris
Les dades provinents de les estadístiques oficials mostren, de manera reiterada, que com més nivell educatiu, major taxa d'activitat, major taxa d'ocupació, menor atur i major salari. És més, el diferencial en aquests indicadors, o dit d'una altra manera, el valor afegit de tenir més estudis, s'ha incrementat als països amb crisi econòmica (AQU, 2014; OCDE, 2013; Fundación CYD, 2012).
En el gràfic es pot observar que la diferència en la taxa d'ocupació entre persones que tenen educació superior i persones que tenen estudis primaris era de 24 punts percentuals a favor dels qui tenien estudis superiors, i que aquesta mateixa diferència és de 36 punts percentuals el primer trimestre de l'any 2014.
Figura 2. Evolució de la taxa d'ocupació. Població 25-44 anys (Enquesta de població activa)
La satisfacció amb la formació
A més a més, el sistema universitari català aconsegueix millorar la valoració que fan els graduats de la formació rebuda, molt possiblement com a conseqüència de l'esforç que han fet les universitats per adaptar-se a l'Espai europeu d'educació superior.
Figura 3. Valoració del nivell de formació rebut en les competències transversals (mitjana)
7 de cada 10 persones escollirien la mateixa carrera si haguessin de començar de nou. Humanitats, tot i ser l'àrea menys favorable pel que fa a la qualitat de la inserció laboral, té un dels millors percentatges d'intenció de repetir la carrera, només superat per Ciències de la Salut.
Figura 4. Percentatge de persones que tornarien a repetir la carrera si haguessin de començar de nou
Perspectives de futur
Ara disposem d'un diagnòstic i cal fer-lo arribar, no només a les persones responsables de prendre decisions acadèmiques, de fer programacions acadèmiques, de dissenyar plans d'acció tutorial o de redefinir perfils de formació, sinó també a la societat en general.
La societat ha de saber que els estudis universitaris, si bé no són una garantia d'ocupació qualificada, són certament una bona via per incrementar les oportunitats per obtenir-ne una. A més, la societat ha de ser coneixedora dels diferents perfils ocupacionals que presenten les diferents titulacions, així com del fet que en l'entorn actual no és possible preveure amb un mínim de 4 anys d'antelació quines titulacions oferiran una millor ocupació.
Així doncs, l'orientació és clau, no només per assegurar una tria que encaixi amb les motivacions i les aptituds dels nous estudiants, sinó també per assegurar que les persones graduades, en finalitzar els estudis, tinguin les habilitats necessàries per gestionar la seva carrera professional en un context d'incertesa. Cal que les persones que es graduen tinguin un coneixement realista de les seves competències d'ocupabilitat.
Per saber-ne més:
Referències: