Publicació bimestral d'AQU Catalunya

73

Juliol 2014

Després de conèixer els resultats de la 5a enquesta d'inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes realitzada per AQU Catalunya, m'agradaria expressar la meva opinió pel que fa al cas segons l'experiència viscuda després d'estudiar a la universitat. En el moment d'accedir-hi, la meva opció va ser entrar a Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), bàsicament perquè trobava que els continguts eren atractius i perquè, en aquells moments (any 2002), les perspectives laborals un cop finalitzada la carrera eren molt bones. Fins i tot, a continuació, vaig cursar un màster en Mecànica Computacional entre la Universitat de Swansea (Gal·les) i la mateixa UPC. No obstant això, el panorama ha canviat molt, tal com reflecteix l'enquesta, ja que han baixat tant els contractes fixos com els salaris. És possible que aquest sigui el motiu pel qual ara tan sols un 52% dels graduats en aquesta disciplina tornaria a escollir la mateixa carrera. En el meu cas, però, vaig tenir força sort ja que, gràcies a unes pràctiques durant els estudis, vaig trobar feina just abans d'acabar l'enginyeria.

Va ser la realització, en col·laboració amb l'empresa Buildair, del meu projecte final de carrera, basat en la construcció d'una passarel·la de vianants inflable, el que em va obrir les portes, ara fa un any i mig, a la possibilitat de ser un dels primers estudiants de Doctorat Industrial de Catalunya. La meva tesi tracta precisament del disseny i la fabricació d'un pont inflable de desplegament ràpid per al restabliment de vies de comunicació en cas d'emergències o altres usos, i l'estic desenvolupant a la mateixa empresa Buildair, dedicada al disseny i la fabricació d'estructures inflables de grans dimensions, on treballo com a responsable de R+D+i. Ha estat durant els tres anys que porto a l'empresa que m'he adonat que la formació rebuda durant els estudis d'enginyeria va ser massa teòrica i molt poc pràctica, tal com també es dedueix dels resultats de l'enquesta. En canvi, el Doctorat Industrial se centra més en l'aplicació professional dels conceptes apresos en col·laboració entre universitat i empresa, que és on al final acabem treballant la majoria d'enginyers.

M'agradaria destacar, en relació amb l'apartat de l'enquesta sobre les competències obtingudes per inserir-se amb qualitat al món laboral, que estic força d'acord pel que fa a aquelles que es consideren majoritàriament més importants, que són la solució de problemes, la presa de decisions, el treball en equip, la capacitat de gestió i l'expressió oral. Segons la meva experiència professional concreta, es tracta de competències clau en el dia a dia de la feina en una empresa d'enginyeria. La majoria d'aquestes i altres competències transversals no s'aprenen durant la carrera, sinó que realment les vas adquirint a mesura que comences a treballar. En el cas de l'Enginyeria de Camins, el que considero que t'ensenyen és a "aprendre a espavilar-te", és a dir, et proporcionen les eines necessàries per tenir la capacitat de pensar i resoldre problemes, però la manera com realment apliques tot el que has anat assimilant i a la fi aprens és a força d'experiència laboral. En aquest sentit, penso que és molt recomanable dur a terme pràctiques en empreses relacionades amb la titulació mentre encara s'està estudiant. De fet, tal com he anat reiterant anteriorment, la formació pràctica durant els estudis universitaris és escassa, de manera que s'haurien de fomentar més qüestions com la realització de pràctiques i, fins i tot, "obligar" l'estudiant a dur-les a terme o facilitar-li aquesta opció com a part del programa d'estudis, ja que, a posteriori, això repercuteix en una millor sortida professional.

Com que el meu testimoni encara correspon al dels alumnes de l'antic sistema universitari, certament no he pogut notar els canvis que s'han dut a terme durant els últims anys, però esperem que els resultats de la propera enquesta, que inclourà els graduats del nou sistema educatiu, siguin més positius.