76

Gener 2015

ARTICLES

Doctors: formació i inserció laboral

Redacció - AQU Catalunya

L'any 2014 AQU Catalunya va finalitzar el tercer estudi sobre la inserció laboral de les persones doctorades de les universitats catalanes. Els estudis d'inserció laboral coordinats per AQU Catalunya són fruit de l'interès dels consells socials per obtenir dades i referents sobre la qualitat de la inserció de les persones graduades en el mercat de treball. En concret, els estudis sobre la inserció laboral dels doctors del sistema universitari català (SUC) es duen a terme amb una periodicitat triennal des de l'any 2008 (2008, 2011 i 2014).

Jornada sobre Què s'hauria de millorar en la formació dels doctors?Com a novetats respecte dels dos estudis anteriors, aquesta vegada hi han participat les set universitats públiques catalanes (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili) i, per primer cop, la Universitat Oberta de Catalunya; i s'han enquestat en línia els doctors de nacionalitat estrangera. Si bé el percentatge de resposta d'aquests últims no permet extreure'n conclusions significatives, la preparació de la base de dades sí que permet analitzar el perfil dels estudiants estrangers per país de procedència i àmbit d'estudis, universitat on cursen els estudis, etc.

Aquesta tercera edició situa el SUC entre els pocs sistemes universitaris que fan seguiment dels doctors d'una manera sistemàtica. Això li proporciona una bona oportunitat per afrontar una anàlisi realista dels outputs laborals d'aquest col·lectiu i dissenyar accions i polítiques pertinents d'acord amb les necessitats detectades.

El 17 de desembre passat la Universitat Pompeu Fabra (Campus de la Comunicació) va acollir la jornada d'AQU Catalunya titulada "Què s'hauria de millorar en la formació dels doctors?", en què, a més de presentar els resultats obtinguts en la darrera enquesta de la inserció dels doctors, es va tractar sobre la formació de doctors a Europa, es va presentar la metodologia d'AQU Catalunya per al seguiment dels programes de doctorat com a eina de millora de la formació i, finalment, es van debatre, en taula rodona, els aspectes en què cal incidir per millorar els programes de doctorat.

Assoliment de competències dels doctors a Catalunya

Per fer l'enquesta d'inserció laboral, s'han tingut en compte els doctors nacionals i internacionals dels cursos 2009 i 2010 de les set universitats públiques catalanes i la UOC.

Doctors Població de referència (persones) Mostra
(error mostral inferior al 8%)
Tipus d’enquesta
Graduats els cursos 2008-2009 i 2009-2010 Nacionals: 2.080 1.426 Telefònica
Internacionals (estudiants estrangers): 969 92 En línia

Des de l'any 2008 s'ha fet el seguiment de la inserció laboral de 3.585 doctors i doctores. Per la seva periodicitat i el seu abast, és un dels estudis més rellevants sobre la inserció laboral dels doctors a Europa.

El perfil dels doctors

Per àmbits, els doctors es distribueixen de la manera següent: 36% a Ciències Experimentals, 17% a Ciències Socials, 17% a Enginyeria i Arquitectura, 16% a Ciències de la Salut i 14% a Humanitats; per gènere, el 50% són dones, i, per nacionalitat, un terç dels doctors dels anys 2009 i 2010 eren estrangers (969 de 3.049). Ciències Socials i Enginyeria i Arquitectura són els àmbits més internacionals (el 45% de doctors són estrangers), mentre que Ciències de la Salut és l'àmbit menys internacional (16%). El 60% de doctors internacionals provenen de l'Amèrica Llatina (Mèxic, Colòmbia, l'Argentina i Xile) i el 32% d'Europa (principalment, Itàlia).

El valor afegit dels estudis superiors

Dels resultats obtinguts es desprèn que, com més nivell d'estudis, més nivell d'ocupació, ja que la taxa d'ocupació dels doctors duplica la de la població amb estudis primaris. El valor afegit de l'educació s'ha incrementat amb la crisi econòmica.

L'evolució de l'ocupació

Nou de cada deu persones treballen al cap de tres anys d'obtenir el títol de doctor, i ho fan a temps complet. Si bé a l'edició anterior (2011) es va registrar una lleugera disminució de l'atur, el 2014 s'ha incrementat en 3 punts percentuals.

El lloc de treball

Sis de cada deu doctors treballen en una universitat o en un centre de recerca, mentre que la resta ho fa en empreses. A l'àmbit de Ciències de la Salut, set de cada deu treballen en organitzacions sanitàries.

L'adequació de la feina

L'adequació s'ha reduït en 8 punts percentuals des del 2011. El 59% de persones enquestades desenvolupen funcions de doctor. Aquest percentatge arriba al 68% a Ciències Experimentals i al 64% a Enginyeria i Arquitectura. Ciències de la Salut és l'àmbit on es detecta una adequació més baixa, si bé és l'àmbit amb més adequació en relació amb la titulació prèvia.

El 85% dels qui treballen a la universitat i el 73% dels qui ho fan en centres de recerca desenvolupen funcions de doctor. Per contra, en l'àmbit empresarial, només el 29% desenvolupa aquestes funcions. Aquest percentatge és més elevat a Enginyeria i Arquitectura (38%) i a Ciències Experimentals (34%).

La mobilitat laboral

El 78% de la població doctorada treballa a Catalunya i el 14% ho fa fora d'Espanya. Aquest percentatge mostra una tendència ascendent.

La mobilitat és més alta entre els doctors de l'àmbit de Ciències Experimentals (el 23% treballa a l'estranger) i més baixa entre els doctors de Ciències Socials (5%).

Cal remarcar que per als doctors que treballen fora d'Espanya l'adequació és del 89% (vs. el 55% dels qui es queden). Així, s'ha incrementat el valor afegit de buscar feina fora del país, atès que l'adequació a escala nacional s'ha reduït amb més intensitat.

La satisfacció amb la formació

Els doctors valoren amb un notable la satisfacció global amb els estudis de doctorat (7,4 sobre 10).

S'observa una lleugera tendència positiva en la valoració global dels estudis de doctorat en tots els aspectes, llevat del contingut de les activitats formatives.

El 85% dels doctors repetirien els estudis de doctorat. Aquest percentatge és del 87% a Ciències de la Salut i a Ciències Experimentals, i lleugerament més baix a Humanitats (77%).

La satisfacció amb les competències assolides

La inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanesEls doctors valoren la majoria de competències assolides amb un notable o un notable alt. La valoració és més elevada entre les competències tradicionalment relacionades amb la recerca. Per contra, la valoració d'altres competències (networking, captació de fons i recursos per a la recerca, o competència docent) és més discreta.

Aquestes i altres dades estan explicades i il·lustrades a: La inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes i Assoliment de competències dels doctors a Catalunya.

Seguiment dels programes de doctorat

Durant la jornada es va presentar també la metodologia que s'aplicarà per fer el seguiment dels programes de doctorat, que estan sotmesos als mateixos processos de verificació, seguiment i acreditació que s'apliquen a les titulacions oficials de grau i de màster. Aquests procediments es fixen al Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.

Més enllà del que fixa la norma, el seguiment dels programes de doctorat que està desenvolupant AQU Catalunya té dos objectius fonamentals. D'una banda, ha de ser una eina útil per a la gestió de la universitat, que permeti l'avaluació interna del seu desenvolupament a partir de l'anàlisi dels valors d'uns indicadors (tesis llegides, inserció dels doctorands, satisfacció dels doctorands, professorat, etc.), per tal de poder fer el diagnòstic de la realitat i elaborar propostes de millora. I, de l'altra, el seguiment, juntament amb la visita que es farà als centres, serà la principal evidència per a l'acreditació dels programes de doctorat.

Així, l'informe de seguiment del programa de doctorat (ISPD) utilitzarà els mateixos estàndards, evidències i indicadors que es faran servir durant el procés d'acreditació, i s'alinearan els indicadors de la metodologia de seguiment amb els indicadors que apareixen a WINDDAT. El seguiment dels programes de doctorat es focalitzarà en la millora contínua. Si un programa de doctorat no funciona de manera adequada, clarament s'ha de poder detectar durant el procés de seguiment i no durant l'acreditació. Si això passa, és que el seguiment no s'ha dissenyat correctament.

Més informació a El seguiment dels programes de doctorat com a eina de millora de la formació.

La jornada d'AQU Catalunya "Què s'hauria de millorar en la formació dels doctors?" es va obrir amb la presentació de la directora de l'Escola de Doctorat de la Universitat Pompeu Fabra, Núria Sebastián, sobre la formació de doctors a Europa. I es va tancar amb una taula rodona en què van intervenir Lluís Torner, president de la Comissió d'Avaluació de la Recerca d'AQU Catalunya; Antonio Huerta, director acadèmic del Pla de Doctors Industrials; Francesc Díaz, director de l'Escola de Postgrau i Doctorat de la Universitat Rovira i Virgili, i Maria Salamero, directora general d'Aqua Development Network.

A més, hi van participar prop d'un centenar de persones, entre responsables de les escoles de doctorat de Catalunya, coordinadors dels programes de doctorat, vicerectors responsables de qualitat, recerca i internacionalització de les universitats catalanes i responsables de les unitats tècniques de qualitat.
 

ENQA EQAR ISO

Generalitat de Catalunya

C. dels Vergós, 36-42. 08017 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50

© 2014 AQU Catalunya – Dipòsit legal B-5.686-2008