Publicació trimestral d'AQU Catalunya

79

Octubre 2015

L'any 2014 es va dur a terme la cinquena edició de l'enquesta d'inserció laboral. En aquesta edició es van enquestar per primera vegada els titulats de màster. Aquesta decisió es va prendre perquè els màsters, per la seva flexibilitat, són un bon instrument per adaptar-se a les necessitats del mercat laboral.

L'estudi analitza la inserció laboral de 7.647 persones, d'un total de 16.218 que es van titular els cursos 2009-2010 i 2010-2011, xifra que representa el 47% de la població titulada i un error mostral del 0,81%.

Es van enquestar persones titulades de 495 màsters de 60 a 120 crèdits ECTS, que s'analitzen per mitjà d'una agrupació de 29 subàmbits.

Aquests màsters es van implantar abans de l'entrada en funcionament dels graus i, per tant, el seus estudiants procedeixen de titulacions pre-Bolonya.

En aquest article ens fem ressò de les principals conclusions recollides a l'informe sobre la inserció laboral de la població titulada de màsters oficials (aquesta publicació es podrà descarregar properament des del web d'AQU Catalunya). 

Accés i diversitat dels màsters: tants caps tants barrets?

Més enllà dels continguts, els màsters difereixen entre si pel perfil dels estudiants. Aquesta diversitat fa que comparar els resultats laborals dels màsters sigui molt més complex i també provoca que les mesures agregades per àmbits disciplinaris perdin representativitat, per tal com amaguen grans oscil·lacions per subàmbit i, fins i tot dins del subàmbit, per màster.

La figura 1 il·lustra quatre factors de diversitat:

1. Motivacions

Les motivacions per accedir al màster són diverses: millorar la trajectòria o les oportunitats laborals (motivació instrumental), enriquir la formació o fer el doctorat (motivació expressiva).

Per exemple, mentre que els titulats dels màsters de Química assenyalen com a motivació per fer el màster els estudis de doctorat (7,4 de mitjana), en els màsters de Formació de Professorat la mitjana d'aquest ítem és d'1,4. Els propòsits dels estudiants varien, per tant, enormement.

2. Nacionalitat

El percentatge d'estudiants internacionals oscil·la entre el 46% de Filologies Modernes i el 3% del subàmbit Personal Sanitari.

L'origen de procedència també varia molt. Així, per exemple, els subàmbits de Filologia són els que tenen un percentatge més alt d'estudiants asiàtics, i Ciències Polítiques d'estudiants d'origen europeu i de l'Amèrica del Nord.

3. Interdisciplinarietat

El 30% de persones titulades han cursat el màster en una àrea disciplinària de la titulació que li ha donat accés al màster. Aquest percentatge oscil·la entre el 75% dels titulats en Formació de Professorat i el 2% dels titulats en màsters del subàmbit de Dret.

Les motivacions per canviar d'àmbit disciplinari són diverses: des d'accedir a una professió concreta (cas dels màsters de Formació de Professorat) o adquirir competències de direcció i gestió econòmica perquè ja s'ocupen posicions directives, fins a especialitzar-se en un camp professional o de recerca (per exemple, estudiants de Biologia que fan màsters en el subàmbit de Medicina) o satisfer inquietuds personals (subàmbit de Filosofia i Humanitats).

4. Trajectòria de continuïtat o discontinuïtat acadèmica

Hi ha dos col·lectius clarament diferenciats entre els titulats enquestats: els qui presenten una trajectòria de continuïtat entre els estudis previs i el màster, amb una mitjana d'edat de 31 anys en el moment de l'enquesta (49% de la mostra), i els qui havien treballat a temps complet abans de cursar el màster, amb una mitjana d'edat de 38 anys (51% de la mostra). Així doncs, els màsters sembla que compleixen a parts iguals tant funcions d'aprofundiment de la formació com funcions de formació continuada per a persones ja inserides en el món professional.

Satisfacció amb els màsters internacionals

La internacionalització és un tema cada cop més present a les universitats catalanes, especialment en els màsters i doctorats. Leask (2009) defineix la internacionalització com «la incorporació d'una dimensió internacional i intercultural en la preparació, el desenvolupament i els resultats d'un programa d'estudi».

L'enquesta de màsters inclou una bateria de sis preguntes orientades a l'avaluació del grau en què els màsters internacionals donen efectivament una experiència internacionalitzadora.

Els resultats mostren un clar marge de millora en aquest aspecte.

Gràfic 1. Valoració de les dimensions internacionalitzadores dels màsters

Ara bé, aquesta pintura globalment pobra amaga realitats molt diverses. Per exemple, la visió internacional, que segons Leask i Roy (Leask, 2009; Roy, 2014) és l'element més rellevant per definir un màster com a internacionalitzador, oscil·la entre el 7,3 de Ciències Polítiques i el 2,2 de Relacions Laborals.

L'enquesta també recull una segona bateria de vuit ítems relatius als serveis oferts als estudiants que fan estades internacionals. En aquest cas, els resultats sembla que indiquen que les universitats del sistema universitari català ofereixen una qualitat superior d'atenció i acollida als estudiants internacionals que altres universitats on fan estades els estudiants de màster nacionals.

Gràfic 2. Valoració dels estudiants de nacionalitat espanyola i dels internacionals sobre els serveis oferts

Resultats laborals

Com més nivell de formació, més taxa d'ocupació

Amb l'augment del nivell de formació superior, augmenta la taxa d'ocupació i disminueix la d'atur.

Gràfic 3. Taxa d'ocupació, atur i inactivitat

Les dades de l'enquesta de població activa (EPA) mostren que formem part dels països on es dóna la relació que, com més nivell educatiu, més taxa d'ocupació (Pastor, Peraita, 2014; European Commission/EACEA/Eurydice, 2015). 

Per subàmbits, hi ha diferències considerables, que oscil·len entre el 94% d'ocupats de Gestió i Pràctica de l'Esport i el 72% de Belles Arts. És interessant observar que, entre els cinc subàmbits amb més ocupació, n'hi ha de l'àrea de Ciències Socials (Gestió i Pràctica de l'Esport, Economia i ADE), de l'àrea d'Enginyeria (Informació i Comunicacions, Enginyeria Civil) i de l'àrea de Ciències de la Salut (Medicina i Odontologia). De la mateixa manera, entre els cinc subàmbits amb menys ocupació, en trobem de l'àrea d'Enginyeria (Agrària), Ciències de la Salut (Veterinària) i Humanitats (Geografia i Història, Belles Arts). Es trenca, per tant, la lògica de grans àrees disciplinàries.

Què incrementa la probabilitat d'estar ocupat?

La figura següent resumeix els resultats d'un model multivariant que pretén dilucidar quines variables influeixen en la probabilitat d'estar ocupat (model de regressió logística). De les variables disponibles, la que té més impacte en la probabilitat d'estar ocupat és la interacció entre l'edat i la trajectòria laboral: les persones de més de 40 anys i que han treballat a temps complet abans de fer el màster tenen 2,4 vegades més probabilitats d'estar ocupades que les que no.

Figura 3. Variables amb més o menys impacte en la probabilitat d'estar ocupat

Amb independència de l'edat i de la trajectòria laboral, les persones que fan un màster en l'àmbit d'Enginyeria (excloses Arquitectura i Enginyeria Civil) tenen 2,2 vegades més probabilitats d'estar ocupades (odds ratio de 2,2). Fer el màster en l'àmbit Economicojurídic implica incrementar 1,8 vegades les probabilitats d'estar ocupat, i 1,7 vegades en el cas de Ciències de la Salut.

Haver estudiat en una universitat de l'Estat espanyol o internacional també té un impacte, tot i que més baix (odds ratio de 0,75 i 0,55, respectivament). Una possible hipòtesi és que les persones que canvien de residència per anar a estudiar probablement disposen d'unes soft skills més elevades.

Finalment, el sexe, el nivell d'estudis dels pares o la nacionalitat dels estudiants no són predictors de la probabilitat d'estar ocupat.

Com més nivell de formació, més ingressos

Amb l'augment del nivell de formació superior, la quantitat d'ingressos percebuts per la feina augmenta. Cal tenir en compte, però, l'edat dels titulats en cada nivell com a variable que pot influir en els resultats.¹ 

Gràfic 4. Guanys mensuals bruts de les persones ocupades a temps complet

Adequació i màsters

L'adequació específica per als màsters és lleugerament inferior que per als altres dos nivells educatius. En canvi, pel que fa a dur a terme funcions de nivell universitari, es troba en una posició intermèdia.

Gràfic 5. Adequació

Valoració de la formació

Les competències pròpies del màster d'acord amb el Marc Espanyol de Qualificacions per a l'Educació Superior (MECES) estan per sobre de l'aprovat. Les competències més ben valorades són la capacitat de documentar-se, el pensament crític i la formació teòrica. L'anglès, per contra, sembla que no forma part d'una gran part dels màsters analitzats, si bé és més present, com és lògic, entre els màsters de naturalesa internacional (mitjana de 4 versus 2,7 per als no internacionals).

Si ens fixem en les competències que presenten un dèficit més gran, entès com la diferència entre el nivell de formació rebuda i la utilitat que té per a la feina cadascuna de les competències, observem que l'anglès és l'única de les competències que presenta un dèficit superior al punt (2,4 punts), mentre que la solució de problemes té un dèficit de 0,8 punts i la responsabilitat ètica i personal de 0,6.

Gràfic 6. Valoració del nivell de formació i de la utilitat de les competències

 
Intenció de repetir la carrera

El 66% de persones titulades tornarien a triar el mateix màster si haguessin de començar de nou. En comparació d'altres nivells formatius, aquest percentatge és més baix.

Gràfic 7. Intenció de repetir la carrera per nivells formatius

Aquest percentatge amaga, de nou, una gran heterogeneïtat per subàmbits, que oscil·len entre el 75% de Física i Matemàtiques i el 51% de Veterinària.

Gràfic 8. Intenció de repetir el màster per subàmbits

El nivell de formació teòrica, clau en la intenció de repetir la carrera

El gràfic mostra que hi ha correlació entre el grau de satisfacció amb el subàmbit cursat (valorat amb el percentatge dels qui repetirien el màster) i el nivell de formació teòrica rebuda (r = .61).

Aquesta és la variable més influent que s'ha trobat en un model multivariant per explicar la intenció de repetir la carrera dels màsters, que recull el 38% de la variància. D'acord amb aquest model de regressió múltiple, per cada punt de formació teòrica (que oscil·la entre 0 i 10) s'incrementa en 5,6 punts la intenció de repetir la carrera (és a dir, entre 0 i 56 punts d'impacte). 

Gràfic 9. Satisfacció i nivell de formació teòrica rebuda

Referències

EUROPEAN COMMISSION/EACEA/EURYDICE (2015) The European Higher Education Area in 2015: Bologna Process Implementation Report. Luxemburg: Publications Office of the European Union.

LEASK, B. (2009) "Using formal and informal curricula to improve interactions between home and international students". A: Journal of Studies in International Education, 13(2), 205-221.

PASTOR, J. M.; PERAITA, C. "La inserción laboral de los universitarios españoles". A: Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 7(1), 252-266.

ROY, P.; WANDSCHNEIDER, E.; STEGLITZ, I. (2014) "Assessing Education Abroad Outcomes: A Review of the BEVI, IDI, and GPI". A: White Paper. East Lansing: Michigan State University Office of Study Abroad. http://studyabroad.isp.msu.edu/research/documents/Assessing_EA_Outcomes_WhitePaper.pdf.

¹ La mitjana d’edat en el moment de l’enquesta és de 30,4 anys als cicles, 34,3 als màsters i 38,5 als doctorats, amb unes desviacions estàndard de 5,9, 7,7 i 7,3, respectivament.