83
Octubre 2016
ARTICLES
L'opinió dels ocupadors de medicina sobre el Grau en Medicina
Redacció - AQU Catalunya
La visió dels ocupadors sobre la qualitat de la formació universitària és una peça clau per valorar l'adequació de l'oferta formativa, però encara ho és més en el cas de la titulació de Medicina, ja que, d'acord amb el marc normatiu actual, la possessió del títol permet el lliure exercici de la professió sense utilitzar la denominació de metge especialista.1
L'estudi de l'opinió dels ocupadors de medicina s'emmarca dins del projecte Ocupadors 2013-2015, que, elaborat amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa", té per objectiu recollir l'opinió dels ocupadors sobre la formació dels graduats del sistema universitari català (SUC).
L'opinió dels ocupadors de medicina s'ha recollit mitjançant metodologia quantitativa i qualitativa. La figura següent representa els tres mecanismes de recollida d'informació que han de permetre valorar el grau d'ajustament i d'adequació de l'oferta formativa de medicina a les necessitats del mercat de treball.
Figura 1. Estudis recents, i mostra analitzada, sobre l'ajustament de la formació dels estudis de medicina del SUC, des de la perspectiva del mercat laboral
En l'estudi de l'opinió dels ocupadors de medicina s'han recollit 90 respostes dels caps de servei dels centres de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP) i de l'Institut Català de la Salut (ICS). Les enquestes s'han realitzat en línia.
Com mostren les dades de l'enquesta d'inserció laboral de medicina 2014, Medicina és la titulació amb la taxa d'ocupació més elevada l'any 2014 (96%) i amb molt bona adequació (el 95% dels titulats desenvolupen funcions pròpies de la seva titulació i el 5% restant fa funcions pròpies de nivell universitari). A més, el 95% tornaria a repetir els estudis si hagués de començar de nou.
Els principals resultats de l'estudi s'exposen tot seguit:
- Valoració del sistema de contractació dels metges interns residents (MIR)
- Competències dels MIR
- Els reptes formatius en competències
- Acollida, formació i innovació als centres sanitaris
- Col·laboració amb les universitats
- Referències bibliogràfiques
Valoració del sistema de contractació dels metges interns residents (MIR)
La majoria d'ocupadors (77%) valoren que el procediment d'accés dels MIR és bastant o molt adequat.
La principal mancança d'aquest sistema d'accés és que no permet filtrar per competències essencials per a la professió relacionades amb la dimensió social de l'ofici (comunicació, col·laboració, valors professionals).
Els factors de contractació que es considerarien més importants si tinguessin la possibilitat de decidir en el procés de contractació són: disponibilitat i flexibilitat horària, i bon nivell d'anglès.
Figura 2. Importància mitjana dels factors que valorarien els caps de servei en el procés de contractació dels MIR
Competències dels MIR
Les competències valorades com a més importants són les que tenen a veure amb els rols de col·laborador, comunicador i professional.
Per contra, les competències que han rebut menys puntuació són les relacionades amb el rol de health advocate (coneixement dels sistemes de salut i promoció de la salut) i amb el rol de líder en el sistema sanitari. No s'observen diferències destacables entre tipus de centre.
La mitjana de satisfacció dels ocupadors és de 7,5, la més elevada dels quatre estudis d'ocupadors duts a terme (ocupadors d'empreses del sector privat, ocupadors de centres d'educació i ocupadors d'infermeria).
Figura 3. Comparativa de les mitjanes d'importància i satisfacció amb les competències dels MIR
En totes les competències hi ha marge de millora o de desenvolupament, és a dir, és més elevada la importància que la satisfacció. Les competències on hi ha més mancances estan relacionades amb els rols de col·laborador i comunicador. Per contra, la formació en TIC i el rol de lideratge no presenten marges de millora gaire grans.
Els reptes formatius en competències
D'acord amb les dades de l'estudi, els reptes de formació per als propers anys haurien d'integrar mètodes formatius que permetin el desenvolupament de competències que tenen a veure amb la dimensió pràctica i relacional de la professió: planificació i gestió del temps, ús eficient dels recursos, comunicació, treball en equip i actitud positiva.
Figura 4. Marge de millora dels blocs de competències
En canvi, les competències relacionades amb l’aprenentatge continu i els idiomes no presenten uns dèficits destacables.
Acollida, formació i innovació als centres sanitaris
Gairebé tots els centres sanitaris disposen d'accions d'acollida als MIR. L'acció més freqüent és proporcionar-los un mentor o tutor a l'entrada del centre, i també dur a terme sessions programades segons les necessitats de formació detectades.
La majoria de centres sanitaris tenen projectes de millora de la qualitat (88%) i innoven a partir de noves maneres de relacionar-se amb altres centres sanitaris (87%). El 75% està fent canvis importants en la tecnologia.
Figura 5. Accions innovadores al centre sanitari i/o servei
Col·laboració amb les universitats
La forma de col·laboració més freqüent és l'oferta de pràctiques (76%), mentre que la menys freqüent és la participació en el disseny de plans d'estudis (32%).
Referències bibliogràfiques
FRANK, J. R.; SNELL, L.; SHERBINO, J. (ed.) (2015) Can Meds 2015 Physician Competency Framework. Ottawa: Royal College of Physicians and Surgeons of Canada.
GENERAL MEDICAL COUNCIL (2015) Outcomes for graduates. Tomorrow's Doctors. Manchester: General Medical Council. <http://www.gmc-uk.org/Outcomes_for_graduates_Jul_15.pdf_61408029.pdf>.
GOVLOOP (2016) Cybersecurity, analytics & more: The 8 government Health Trends You Need to know. Washington: GovLoop.
INSTITUTE FOR INTERNATIONAL MEDICAL EDUCATION (2002) "Global Minimum Essential Requirements in Medical Education". A: Medical Teacher, núm. 24, pàg. 130-135.
THE SCOTTISH DEAN'S MEDICAL CURRICULUM GROUP (2000) Learning outcomes for the medical undergraduate in Scotland: A foundation for competent and reflective practitioners. <http://www.scottishdoctor.org/resources/scotdoc1.pdf>.
1 Normativa aplicable:
- Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries, per la qual la professió de metge s'estructura com a professió regulada.
- Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, que estableix el reconeixement de qualificacions professionals, entre elles la de metge, a partir de l'harmonització d'unes condicions mínimes de formació.
- Resolució de 17 de desembre de 2007, de la Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca, per la qual s'estableixen les condicions de l'adequació dels plans d'estudis.
- Ordre ECI/332/2008, de 13 de febrer, per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l'exercici de la professió de metge.
C. dels Vergós, 36-42. 08017 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50
© 2016 AQU Catalunya – Dipòsit legal B-5.686-2008
