elButlletí

Publicació trimestral d'AQU Catalunya

86

Juliol 2017

L'enquesta 2017 d'inserció laboral ha enquestat un total de 15.563 persones titulades el curs 2012-2013 (llevat de Medicina, que ha estat el curs 2009-2010), xifra que suposa la meitat de la població titulada en graus i cicles antics el curs de referència. En aquesta última edició, hi han participat totes les universitats públiques i privades catalanes i 31 centres adscrits, que representen gairebé el conjunt de l'univers del sistema universitari català.

Taula 1. Població, mostra, percentatge de resposta i d'error mostral de l'estudi 2017 d'inserció laboral dels graduats

Població	Mostra	Resposta	Error mostral
30.262	15.563	51,4%	0,56%

Els principals resultats s'exposen tot seguit. La informació detallada es pot consultar aquí.

Ocupació

Les dades de l'enquesta 2017 indiquen que 9 de cada 10 graduats estan treballant en el moment de l'enquesta, mentre que únicament el 6% està cercant feina. A l'àmbit d'Humanitats, el percentatge d'aturats s'enfila fins a l'11%.

Taula 2. Estatus laboral dels graduats per àmbit disciplinari

	Ocupat/ada	Aturat/ada	Inactiu/iva
Humanitats	82,6%	11,2%	6,2%
Ciències Socials	89,7%	6,1%	4,2%
Ciències Experimentals	84,7%	9,3%	6,0%
Salut	89,5%	6,1%	4,4%
Enginyeries	93,2%	4,6%	2,2%
Total	89,3%	6,6%	4,2%

Adequació de l'ocupació

No tan sols el nivell d'ocupació és alt, sinó que, a més, 8 de cada 10 graduats fan funcions universitàries a la feina. I d'aquests 8 graduats, 7 fan funcions vinculades a la titulació específica obtinguda. En aquest cas, també s'observen diferències per àmbit disciplinari: s'identifica una adequació més elevada en els graduats de l'àmbit de Salut (81%) i una adequació més baixa a Humanitats (50%).

Figura 1. Adequació de l'ocupació per àmbit disciplinari

Evolució de l'ocupació, la seva adequació i condicions laborals

Pel que fa a l'evolució d'aquests indicadors laborals, observem una recuperació de la taxa d'ocupació i de la d'adequació respecte de l'última edició de l'estudi. No obstant això, encara no s'assoleixen els nivells d'ocupació i d'adequació previs a la crisi econòmica. La millora de l'ocupació es produeix sobretot a Arquitectura i a Filosofia i Història, que són dos dels subàmbits que es van veure més perjudicats durant la crisi econòmica. També destaca l'increment en el subàmbit d'Educació, clarament vinculat al sector públic.

Figura 2. Evolució de l'ocupació dels graduats de les universitats públiques

Figura 3. Evolució del percentatge de graduats que exerceixen funcions universitàries (específiques de la titulació o no)

Tanmateix, es detecta un cert estancament en les condicions laborals dels titulats universitaris (tipologia de jornada i estabilitat contractual), excepte en les retribucions, on hi ha hagut un increment (el percentatge de mileuristes passa del 22% al 20% els tres últims anys), i en la satisfacció amb la feina dels titulats que fan funcions universitàries (d'una puntuació de 7,6 es passa a una de 7,8 el 2017).

Figura 4. Evolució del percentatge de graduats amb jornada laboral a temps complet

Figura 5. Evolució del tipus de contracte

Hi ha notables diferències en les condicions laborals segons l'àmbit disciplinari: el d'Enginyeries és el que presenta millors indicadors en l'estabilitat, els guanys o la jornada a temps complet, a certa distància de la resta.

Taula 3. Percentatge de graduats amb jornada a temps complet, amb contracte indefinit, autònoms i mileuristes per àmbit disciplinari

	Jornada a temps complet	Contracte indefinit	Autònoms	Mileuristes
Humanitats	59,6%	33,8%	15,2%	43,7%
Ciències Socials	78,8%	54,0%	8,9%	22,4%
Ciències Experimentals	77,5%	38,4%	3,6%	25,2%
Salut	63,4%	36,6%	13,3%	28,5%
Enginyeries	92,3%	61,8%	13,8%	9,6%

Accés al mercat laboral: velocitat i vies d'inserció

Aproximadament 7 de cada 10 graduats troben feina en menys de tres mesos, una proporció semblant a la del 2014. Entre els que busquen feina, disminueix l'atur de més de sis mesos (del 51% al 33%). Les principals vies d'accés al mercat laboral són els contactes i Internet (que acumulen el 60% dels graduats actius). En canvi, els serveis vinculats a la universitat o les pràctiques d'estudis baixen el seu pes relatiu del 20% al 17%.

Figura 6. Evolució de les cinc principals vies d'accés a la feina

Mobilitat internacional

Treballar a l'estranger continua sent una opció minoritària, que només escullen el 3,6% dels graduats. Tot i ser un percentatge baix, ha anat augmentant gradualment des del 2011 (1 punt percentual).

Figura 7. Lloc de la feina dels ocupats el 2017

Taula 4. Evolució del percentatge de graduats que treballen a l'estranger per àmbit disciplinari

	2011	2014	2017
Humanitats	5,2%	5,1%	4,8%
Ciències Socials	2,1%	2,0%	2,5%
Ciències Experimentals	2,0%	4,0%	5,2%
Salut	1,9%	2,4%	3,4%
Enginyeries	3,2%	4,7%	5,0%
Total	2,6%	3,0%	3,6%

Valoració de la formació

Tant si es mira del 2011 ençà com del 2005 ençà, hi ha una tendència a la millora de les competències transversals. Les competències que milloren més són l'expressió oral, els idiomes i el lideratge.

Taula 5. Evolució de la valoració del nivell de formació en competències transversals

L'any 2017 s'han enquestat titulats provinents tant dels nous graus com de les antigues llicenciatures o diplomatures. Això ha permès contrastar si hi ha diferències significatives, pel que fa al nivell de formació rebut, en els títols on hi ha les dues ordenacions acadèmiques, tot controlant per expedient de l'estudiant i per institució educativa.

Les dades de l'anàlisi mostren que els graus Bolonya han suposat una millora en l'adquisició de competències, especialment pel que fa a idiomes, tot i que aquesta competència continua sent una “assignatura pendent”.

Taula 6. Impacte dels graus respecte de les titulacions anteriors en l'adquisició de competències

Continuació dels estudis

Una altra de les tendències que mostra aquest estudi és l'allargament del període de formació per mitjà de postgraus, màsters, doctorats o altres. En l'enquesta 2017, més de la meitat dels graduats continuen els seus estudis en un nivell universitari superior.

Figura 8. Evolució de la continuació d'estudis per tipologia

Intenció de repetir els estudis

Finalment, en general els graduats estan satisfets amb els estudis i gairebé 3 de cada 4 tornarien a repetir la carrera. La proporció oscil·la entre el 80% a l'àmbit de Salut i el 68,2% a Humanitats.

Figura 9. Intenció de repetir la carrera per àmbit disciplinari 

 

No obstant això, hi ha una variabilitat important en la intenció de repetir la carrera dins d'un mateix àmbit. Per exemple, la intenció de repetir la carrera a Enginyeries oscil·la entre el 47% del subàmbit d'Edificació i el 79% d'Enginyeria Industrial i Organització. La dispersió més gran es troba a Ciències Socials, on només el 48% de titulats del subàmbit de Turisme repetirien els estudis, però ho faria el 86% de Mestres.

Figura 10. Intenció de repetir la carrera per àmbit disciplinari (màxim i mínim per a cada àmbit disciplinari)