Juliol 2017
L’any 2017, per quarta vegada consecutiva, s’ha dut a terme l’enquesta d’inserció laboral dels doctors de les universitats catalanes. Entre les quatre edicions realitzades de l’estudi d’inserció laboral global, s’han enquestat gairebé 5.000 doctors i doctores. En aquesta edició s’ha enquestat més del 50% de la població de referència, que són els doctorats els cursos 2011-2012 i 2012-2013 a les set universitats públiques i a quatre de les cinc universitats privades presencials i no presencials de Catalunya.
Taula 1. Població, mostra, percentatge de resposta i d’error mostral de l’estudi 2017 d’inserció laboral dels doctors nacionals
Població | Mostra | Resposta | Error mostral |
---|---|---|---|
2.545 | 1.358 | 53,4% | 1,85% |
L’enquesta permet extreure conclusions sobre dos grans àmbits:
Els principals resultats s’exposen tot seguit. La informació detallada es pot consultar aquí.
Ocupació
Com més nivell educatiu, millor és la inserció laboral: s’incrementa tant la taxa d’activitat com la d’ocupació. El gràfic següent mostra l’evolució de la inserció laboral d’acord amb les dades de l’EPA.
Figura 1. Evolució del percentatge de persones ocupades, aturades i inactives per nivell educatiu (població de 25 a 44 anys, EPA 1r trimestre de 2017)
Amb dades de l’enquesta 2017 d’inserció laboral, identifiquem el mateix patró per a diferents indicadors d’inserció. La inversió en cursos educatius superiors és positiva a escala laboral.
Figura 2. Comparativa d’indicadors d’inserció laboral segons el nivell d’estudis (2017)
Evolució de l’ocupació, la seva adequació i les condicions laborals
La taxa d’ocupació no es recupera, però es manté estable respecte del 2014: 9 de cada 10 doctors treballen. I també es manté la d’adequació: 6 de cada 10 fan funcions de doctor.
Figura 3. Evolució de l’ocupació dels doctors i de la seva adequació
Augmenta el nombre de doctors que treballen a l’empresa (representen el 46% el 2017) i es redueix el nombre dels que treballen a la universitat (34%). No obstant això, trobem diferències importants segons l’àmbit disciplinari.
Figura 4. Lloc de treball per àmbit disciplinari (2017)
Una dada interessant és que 1 de cada 3 doctors que treballen a l’empresa fan funcions de doctor, una proporció que ha augmentat respecte del 2014.
Figura 5. Evolució de les funcions pròpies de doctor segons el lloc on treballa
Pel que fa a les condicions laborals, gairebé la meitat dels doctors tenen un contracte indefinit, percentatge que representa un lleuger augment respecte del 2014, mentre que la proporció de becaris es redueix a la meitat. Tot i així, la temporalitat es manté en nivells semblants als del 2014.
Figura 6. Evolució del tipus de contracte dels doctors
La gran majoria percep salaris superiors a 2.000 euros mensuals, amb fortes diferències segons l’àmbit disciplinari.
Figura 7. Proporció de doctors amb guanys superiors a 2.000 euros mensuals per àmbit disciplinari (2017)
Mobilitat internacional
El 7% dels doctors treballen a l’estranger, taxa que s’ha reduït a la meitat respecte de l’any 2014.
Figura 8. Evolució de la proporció de doctors que treballen a l’estranger
La formació durant el doctorat
En l’estudi s’ha identificat que treballar en un grup de recerca incrementa significativament l’assoliment de competències i fa que el doctorat s’obtingui en un temps més curt. Tot i així, s’ha reduït el nombre de doctors que fan la tesi en un grup de recerca.
La competència recollida al qüestionari que millora més si la tesi es fa en un grup de recerca és la de treball en equip. Com s’observa a la figura següent, si es treballa en un grup de recerca, s’incrementa en més d’1 punt el desenvolupament d’aquesta competència (en una escala d’1 a 7), que també millora si es duen a terme seminaris interns o externs.
Figura 9. Increment en la competència de treballar en equip segons la manera de realitzar el doctorat
Així mateix, si es duen a terme seminaris externs, la capacitat de redactar i publicar articles científics (mesurada en una escala d’1 a 7) s’incrementa en 0,67, mentre que, quan es treballa en un grup de recerca, augmenta en 0,46.
Figura 10. Increment en la competència de redactar i publicar articles científics segons la manera de realitzar el doctorat
No obstant això, el percentatge de doctors enquestats el 2017 que han fet la tesi en un grup de recerca ha disminuït substancialment respecte de l’any 2014.
Figura 11. Evolució del percentatge de doctors majoritàriament en un grup de recerca
Satisfacció amb la formació
Tot i que 8 de cada 10 repetirien els estudis de doctorat, disminueix en uns 5 punts el percentatge dels qui ho farien.
Figura 12. Evolució del percentatge de doctors que tornarien a repetir els estudis de doctorat
Doctors estrangers
Els doctors estrangers, que representen el 30% dels doctors titulats a Catalunya, valoren amb un 7 sobre 10 la satisfacció amb els estudis de doctorat. A més, la satisfacció general dels doctors estrangers és lleugerament superior a la dels nacionals, en tots els àmbits.
Figura 13. Satisfacció general amb els estudis de doctorat dels doctors estrangers (2017)