Publicació trimestral d'AQU Catalunya

87

Octubre 2017

L'any passat, un grup de nou persones vam rebre un encàrrec que era alhora un repte i una oportunitat: el director d'AQU Catalunya ens va demanar que preparéssim un document que permetés l'autoverificació en els estudis universitaris d'informàtica. La idea s'emmarcava en una prova pilot per veure si era possible convertir l'actual fase de verificació de nous títols universitaris en un procés d'autoverificació per part dels centres proposants. Això permetria alleugerir aquesta fase i concentrar els esforços d'AQU Catalunya en les fases de modificació i acreditació. Cal tenir en compte que, l'any 2015, el 93% de les verificacions van ser considerades favorables.

Hi havia la voluntat, per part d'AQU Catalunya, que l'equip d'experts fos internacional, i així va ser. Ens vam constituir, ens hi vam posar, i la veritat és que hi vam estar treballant quasi tot l'any passat. El primer que vam fer va ser estudiar i analitzar un document semblant que ja havia elaborat la comissió QAA del Regne Unit. Aquest document del 2016, Subject Benchmark Statement for Computing, que és la síntesi de diversos documents anteriors de la mateixa QAA, és clar i curt. Ens va agradar i vam decidir adoptar-lo com a document base del nostre treball.

Van ser moltes les idees que ens van moure. Vam voler fer un document curt, que pogués ser útil per als qui voldran proposar noves titulacions en informàtica, però també per als empresaris que poden estar interessats a contractar titulats i per a aquells joves que es plantejaran què poden estudiar. Com en el document de la QAA, vam decidir no parlar de currículum ni de matèries (ACM, IEEE), sinó del que s'espera dels graduats. Ens vam basar en la idea que cal un bon equilibri entre els fonaments teòrics i matemàtics i els elements tecnològics que han de permetre dissenyar i construir sistemes informàtics, pensant sempre en la centralitat del pensament computacional, que implica saber escollir representacions adequades per als problemes i saber de quina manera modelar els seus aspectes rellevants per tal de convertir-los en tractables. Vam pensar que calia assegurar, més que un determinat percentatge d'alumnes que acaben els estudis, la garantia de la seva qualitat professional i l'assoliment d'un determinat nivell d'habilitats per part de tots ells. I vam intentar transmetre que els problemes que s'han de resoldre són cada cop més interdisciplinaris, que la disciplina és canviant i en evolució constant i que, per tant, cal formar graduats capaços d'adaptar-se i amb un bon nivell d'esperit crític. Ja no podem pensar, doncs, en títols universitaris basats en un cos estable de coneixement.

Malgrat el que actualment podem veure a les diferents universitats, l'equip va arribar al consens, des del primer moment, que seria molt recomanable que els graus universitaris fossin generalistes, amb una sòlida formació de base i amb matèries que també impliquessin la resolució de projectes i de problemes reals i complexos. Els màsters, en canvi, podrien ser generalistes o especialistes, amb selecció inicial dels estudiants i amb objectius de recerca o d'estudi i disseny de sistemes innovadors en entorns reals, multidisciplinaris i canviants.

Un dels principals elements del nou document és la llista de preguntes de verificació (checklist) que inclou al final. Són 44 preguntes, distribuïdes en sis apartats alineats amb les dimensions de verificació, que creiem que haurien de fer-se els responsables de les noves titulacions durant el procés d'autoverificació. És una qüestió que vam estar analitzant amb cura fins a concloure que, a diferència del que inclouen els documents d'altres països, en el nostre cas una llista de preguntes podia ser de gran ajut. Aquestes preguntes tracten aspectes tan diversos com ara si han integrat experts externs i internacionals en el procés d'elaboració, quins mecanismes han implementat per afrontar pressions i influències del mateix professorat, si han previst mecanismes de revisió periòdica, si el percentatge de professors doctors és superior al 50% o no, o què s'ha previst per garantir un nivell adequat en habilitats cognitives, comunicatives i de treball en grup. Pensem que són preguntes que podrien portar a una certa autoreflexió en temes com són l'entorn, el procés d'elaboració del pla d'estudis, els recursos i la qualitat del professorat, les sortides professionals, el control de qualitat i el nivell que cal que assoleixin els estudiants titulats.

Després d'intenses hores de discussió i un bon nombre de versions prèvies, el document final que ara es publica té el consens dels nou experts que l'hem treballat, un equip que confia que la feina feta dona resposta a l'encàrrec d'AQU Catalunya.