Publicació trimestral d'AQU Catalunya

88

Gener 2018

La dimensió social de l’educació superior europea és una qüestió que no pot passar desapercebuda en cap territori que hagi apostat, l’última dècada, per la creació de l’Espai europeu d’educació superior (EEES). Aquesta dimensió abraça, entre d’altres, el component socioeconòmic dels estudiants universitaris, les seues condicions de vida i d’aprenentatge, el retorn que obtenen dels estudis cursats o les possibilitats que tenen d’adherir-se amb èxit a programes de mobilitat internacional. Quan parlem de la dimensió social de l’educació superior parlem també, per tant, d’equitat, d’oportunitats, de classes socials, de suport familiar, de dedicació als estudis, d’ascensió social, de satisfacció amb la universitat i, en definitiva, d’un ampli ventall de variables, tant de caire quantitatiu com qualitatiu. I aquests factors només poden testimoniar la realitat universitària dels nostres territoris mitjançant la posada en marxa d’estudis sistemàtics, basats en dades i amb perspectiva comparada.

Les investigacions d’aquesta mena tenen una prestigiosa tradició tant als països i universitats anglosaxons (EUA, Canadà, Gran Bretanya i Austràlia) com als francòfons (França i Suïssa). En el context europeu, el projecte Eurostudent disposa d’una sòlida xarxa d’associats nacionals a cada país participant. L’Estat espanyol, malauradament, deixà de participar en aquest projecte europeu les dues darreres edicions, i és per això que el desconeixement sobre les conseqüències de la implantació de l’EEES en les condicions socioeconòmiques i les expectatives de bona part dels nostres estudiants universitaris no ha fet més que créixer.

En aquesta realitat de desconeixença en què ens hem trobat des d’aleshores i fins ara, el programa Via Universitària que impulsa la Xarxa Vives d’Universitats va abocar-hi llum, l’any 2016, per mitjà d’un estudi format per una mostra de més de 20.000 estudiants pertanyents a 20 universitats dels territoris de parla catalana. Els resultats del Via Universitària I apuntaren a l’existència d’una diversitat més gran en els perfils socioeconòmics i culturals dels estudiants universitaris, alhora que també mostraren signes d’iniquitat i d’escletxa social, reflectits tant en les diferències en l’accés a programes de mobilitat internacional com en la diversitat d’expectatives de desenvolupament professional que mostraren els enquestats en funció del seu origen social.

Altres resultats, molt aclaridors del perfil del nostre estudiantat, impliquen reptes considerables per a les nostres administracions i universitats. Som lluny de la imatge teòrica de l’estudiant a temps complet sobre la qual està dissenyat majoritàriament el nostre sistema universitari: gairebé la meitat dels estudiants de les universitats presencials compatibilitzen els estudis amb l’exercici d’alguna activitat laboral. I també és convenient saber que gairebé el 50% dels estudiants reben suport econòmic directe de les seues famílies per a la realització dels estudis.

La primera onada de dades va evidenciar la necessitat de conjuminar esforços i continuar amb aquesta línia d’investigació, amb l’objectiu de disposar de sèries periòdiques que permetin una reflexió i una anàlisi més profundes de manera permanent. I és en aquest punt que la Xarxa Vives ha assumit el compromís de possibilitar que les universitats d’Andorra, les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya s’alineïn amb la resta de territoris europeus que elaboren estudis sobre l’equitat, la diversitat, la qualitat i l’autonomia dels universitaris.

La segona edició d’aquest programa de recerca interuniversitari, que s’estendrà fins al 2019, aporta com a valor diferencial la participació directa de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, que és part integral de l’equip de treball, i la col·laboració de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra. Totes dues agències, a més, contribueixen amb el seu coneixement i la seva experiència a l’avaluació dels sistemes d’ensenyament universitaris.

Per mitjà del Via Universitària II, la Xarxa Vives oferirà una eina estratègica, de reflexió i de debat, que contribuirà tant al disseny de polítiques universitàries més coherents amb la realitat del sistema universitari dels nostres territoris, com a la millora del model de societat del benestar pel qual tots, com a ciutadans i ciutadanes, apostem. El que fem avui en l'educació superior és el que tindrem demà com a societat.