Publicació trimestral d'AQU Catalunya

89

Abril 2018

En aquest article es mostra un resum de la publicació Catalunya i quatre països. Algunes dades. L'objectiu de l'informe és facilitar l'anàlisi comparada de Catalunya amb Dinamarca, els Països Baixos, Finlàndia i el Regne Unit sobre alguns aspectes de la situació universitària o, segons els casos, del conjunt dels estudis superiors.

Es tracta d'un simple recull de dades on s'identifiquen diversos problemes de la situació actual. Tot i no ser aspectes desconeguts, la finalitat és quantificar-los i ajustar-los en el temps a fi de poder fer, si es considera adient, el seguiment periòdic de la seva evolució.

L'informe analitza cinc aspectes:

1. Evolució de la població de 0 a 14 anys

Durant el període 2000-2016 el percentatge de població de 0 a 14 anys ha crescut més a Catalunya que en el conjunt de l'Estat espanyol, la zona euro i la Unió Europea (ha passat del 13,9% al 15,9%). Però si s'analitzen els darrers deu anys, aquest creixement a Catalunya tendeix a convertir-se en decreixement, sobretot a partir del 2012 i en la franja d'edat de 0 a 4 anys (de 427.316 infants el 2012 s'ha passat a 375.265 el 2016, cosa que suposa un descens de 52.051).

Així, tenint en compte els diferents factors que incideixen en l'augment de població, l'Idescat preveu, en les seves projeccions per grups d'edat, que en el període 2016-2026 el nombre de joves de 0 a 15 anys disminuirà en 107.529 persones (passarà d'1.258.952 a 1.151.423). Aquesta disminució pot influir notablement en la demanda d'estudis superiors, almenys pel que fa a la incidència de la demografia.

Segons l'Eurostat, aquest canvi de tendència ja s'està produint en altres països.

Es destaquen quatre possibles correctors de la tendència descendent:

• La major propensió a estudiar. La tendència a cursar estudis superiors, motivada pel desig de saber i per les millors perspectives laborals que se'n deriven, ha fet que Catalunya hagi avançat significativament i s'hagi situat a un nivell similar al dels quatre països comparats. Per contra, és justament en l'educació preuniversitària on cal posar l'atenció: si analitzem l'interval de població de 30 a 34 anys, el percentatge de persones que només havia assolit estudis primaris o el primer cicle de secundària és significativament superior que en els altres quatre països, i el percentatge de població en què el nivell més alt assolit és la secundària és més petit.

 
Nivell de formació de la població de 30 a 34 anys (2016)

Font: Eurostat

• La reducció de l'abandonament. Aquesta important diferència entre els nivells de formació assolits pot estar motivada pel percentatge més elevat d'abandonament prematur dels estudis, molt superior al dels altres quatre països estudiats.

Abandonament dels estudis (2016)

Font: Eurostat

Cal destacar la millora que s'ha produït a Catalunya, atès que l'any 2001 era del 30,3%.

• La captació d'alumnes estrangers. Les dades disponibles es refereixen únicament als màsters. L'esforç de les universitats catalanes per aconseguir una progressiva internacionalització ha fet que el curs 2015-2016 el percentatge d'alumnes de nacionalitat estrangera que hi accedeixen sigui força elevat, només superat pel Regne Unit.

Accés a les universitats d'alumnes de nacionalitat estrangera (2016)

Font: Uneix i OCDE

• La formació permanent. En aquest aspecte, l'indicador disponible a l'Eurostat és el percentatge de població de 25 a 64 anys que les darreres quatre setmanes ha participat en algun programa de formació. A Catalunya és sensiblement més baix que a la resta de països comparats.

Població de 25 a 64 anys que les darreres quatre setmanes ha participat en algun programa de formació

Font: Eurostat

 
2. Edat del professorat

Aquests darrers anys les restriccions pressupostàries generades per la crisi han dificultat la renovació de professorat universitari i han produït un envelliment progressiu de les plantilles. Si analitzem les dades, veiem que el 2016 el percentatge de professorat jove (de menys de 35 anys) era més baix a Catalunya (12%) que als altres quatre països, mentre que en la franja de 35 a 49 anys es concentrava el nombre més gran d'acadèmics (45%), seguida de la franja de professorat sènior (39%).

Edat del professorat universitari
 
Font: UNEIX i Eurostat

3. Distribució per àmbits de coneixement

A tots els països considerats, l'àmbit amb més estudiants és el de Ciències Socials, seguit d'Enginyeries, Salut, Ciències Experimentals i, en darrer lloc, Humanitats. Hi ha, per tant, una homogeneïtat en la distribució per àmbits de coneixement.

4. Recursos econòmics que s'hi destinen

Un indicador utilitzat habitualment és el percentatge del PIB destinat a l'educació superior, no únicament universitària (nivells 5 a 8 de la CINE 2011).

El 2001 l'OCDE indicava que aquest percentatge era l'1,10% al Regne Unit, l'1,30% als Països Baixos i l'1,70% a Finlàndia, mentre que no va publicar el de Dinamarca. A Catalunya, en el marc del projecte d'indicadors econòmics dut a terme per AQU Catalunya i la conselleria competent en matèria d'universitats, es va calcular que aquest percentatge era l'1,03% si es basava en el PIB de Catalunya, però ascendia a l'1,21% si es calculava aplicant la mitjana del PIB de l'Estat (PIB per capita de l'Estat espanyol multiplicat pel nombre d'habitants a Catalunya), més propera a les disponibilitats efectives de finançament a Catalunya.

Les dues magnituds principals per al càlcul dels indicadors econòmics són els pressupostos de les universitats i el PIB. Tenint en compte que, en el període 2001-2015, les obligacions reconegudes en els pressupostos liquidats pel conjunt de les set universitats públiques catalanes s'han incrementat en un 53,4%, i que el PIB a preus corrents ho ha fet en un 57,2%, no sembla previsible que, amb la incidència de la crisi en els pressupostos de la Generalitat, el percentatge de despesa en educació superior respecte del PIB millori a Catalunya.

5. Beques i preus

Entre el 2008 i el 2014, en el conjunt de la UE-22 s'ha produït un increment significativament més gran dels fons privats destinats a l'educació superior que no pas dels fons públics. Així, fent base 100 al 2010, en aquest període, els fons privats han crescut d'un índex 97 al 113 i els públics només del 99 al 100.

Els imports dels preus dels estudis i de les beques no són únics, varien en funció de la tipologia d'estudis i de la dedicació i situació familiar de l'estudiant. Tot seguit es mostren algunes dades de Catalunya i dels altres quatre països considerats.

Preus dels estudis (curs 2017-2018)

Beques (2016)