90

Juliol 2018

EDITORIAL

Tornem a acreditar els títols ja acreditats?

Martí Casadesús Fa - Director

El Reial decret 1393/2007 ens marca que els títols de grau s’han d’acreditar cada sis anys i els de màster cada quatre. Malgrat que és molt discutible aquesta diferenciació per anys en funció únicament del tipus de títol i no dels resultats obtinguts a l’avaluació anterior, semblaria que aquest és un bon model. Un model que cíclicament avalua, mitjançant una visita d’experts externs, cadascun dels títols que s’ofereixen a l’Estat.

No tornaré a parlar de la bondat d’una acreditació institucional adequada −que ja he comentat en articles previs i en tots els fòrums on he pogut−, que permeti avaluar els centres docents de manera periòdica, i no els títols, que permeti centrar els esforços en els aproximadament 150 centres docents existents a Catalunya, en comptes dels 1.500 títols entre graus, màsters i doctorats. La diferència només és d’un zero, però és abismal. La quantitat de recursos econòmics i humans “afectats”, tant per part de les universitats com de l’Agència, no té res a veure.

Ara bé, em centraré en on som a dia d’avui. Actualment, tenim molt pocs centres que sol·liciten l’acreditació institucional, però molts títols arriben a la seva segona acreditació (sobretot, els màsters). Ja van ser acreditats per AQU Catalunya fa quatre anys, i ara hi han de tornar. Ens hi obliga el Reial decret esmentat, que no ens permet fer cap excepció: tant és si el títol va quedar condicionat com si va ser qualificat “en progrés d’excel·lència”. Tots han de tornar a ser acreditats al cap de quatre anys. És òbvia, tenint present que el temps sempre passa molt ràpid, la perplexitat d’alguns responsables −“ja torneu a ser aquí?”, ens diuen−, en especial d’aquells amb un màster que havia estat valorat de forma molt satisfactòria.

És en aquest marc, i sempre complint els estàndards europeus (ESG), que la Comissió d’Avaluació Institucional i de Programes (CAIP) ha aprovat un document per donar resposta a aquesta inquietud. Es pot resumir d’una manera molt senzilla: per a aquells títols que no estaven “en condicions”, la reacreditació (així anomenarem la segona acreditació) s’haurà de centrar fonamentalment en els aspectes més rellevants de cada títol. Quins són aquests aspectes? Doncs fonamentalment tres: el pla de millora, el professorat i els resultats de la titulació.

Pel que fa al pla de millora, el panel d’experts que visiten el títol s’haurà de centrar en fins a quin punt s’han implementat les propostes que sorgiren de la visita anterior quatre anys abans, quines s’han pogut dur a terme i quines no, quins canvis no havien estat previstos i quins són els reptes de futur. És a dir, quin és el nou pla de millora que tot sistema de gestió de la qualitat ha de tenir.

Pel que es refereix al professorat, òbviament pedra angular de totes les titulacions, el que caldrà analitzar és la seva adequació i capacitat respecte de la titulació oferta i del nombre d’estudiants matriculats. Tenint present que l’acreditació anterior es realitzà l’any 2014, i a causa dels avenços continuats en el desplegament de professorat a tot el SUC, és força probable que la majoria de programes hagin millorat en aquest aspecte. Però és tasca del panel d’experts acreditar-ho.

I, finalment, caldrà analitzar els resultats de la titulació. Bàsicament es tracta de respondre a la pregunta següent: els estudiants aprenen el que s’estableix que han d’aprendre? En aquest sentit, el procés d’avaluació s’haurà de focalitzar més en els resultats obtinguts en diferents assignatures, a manera de “tast”, les pràctiques i el projecte de fi de màster. Caldrà veure si aquelles competències que al seu dia es van definir són assolides realment pels estudiants per mitjà de les metodologies docents que s’escaigui.

Esperem que aquest nou enfocament, que −repeteixo− no pot obviar les directrius que els ESG marquen a les agències d’avaluació, pugui permetre una millor avaluació de les titulacions, amb una clara focalització en allò més rellevant i que més interessa als nostres estudiants i a la societat en general.

Ara bé, no em puc estar de dir que el que encara esperem amb més interès és el desplegament total d’una acreditació institucional “intel·ligent”, que permeti centrar-se directament en els centres docents i en aquells aspectes o titulacions concretes de més risc. I poder evitar així una acreditació continuada de tots els títols del SUC, independentment de les seves característiques i dels resultats de les avaluacions prèvies.

ENQA EQAR ISO

Generalitat de Catalunya

C. dels Vergós, 36-42. 08017 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50

© 2017 AQU Catalunya – Dipòsit legal B-5.686-2008