Publicació trimestral d'AQU Catalunya

91

Octubre 2018

Actualment, la nostra societat viu a l'era digital, fet que es pot explicar principalment per la globalització i el fàcil accés a Internet. Aquests dos elements també han impactat directament en el procés d'ensenyament-aprenentatge i en les institucions d'educació superior. Així mateix, hi ha diversos estudis que mostren que la gran majoria d'universitats imparteixen o es plantegen impartir educació en línia o semipresencial.

Un dels aspectes que presenta un repte important per a les institucions d'educació superior és com es pot garantir l'autoria i l'autenticació dels estudiants que realitzen proves o treballs sota la modalitat en línia. De la necessitat de resoldre aquest problema neix la creació d'un sistema d'avaluació en línia per permetre garantir l'autenticació i l'autoria en els diferents moments de l'aprenentatge: el projecte TeSLA (688520 – TeSLA – H2020-ICT-2015/H2020-ICT-2015).

TeSLA (Adaptive Trust-based e-assessment System for Learning) és un projecte europeu d'innovació i recerca finançat per la Comissió Europea dins del programa marc Horitzó 2020 i coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El sistema permetrà identificar l'estudiant i verificar l'autoria dels seus treballs gràcies a l'ús de tecnologia per al reconeixement biomètric (com ara el reconeixement facial, el reconeixement de veu i la dinàmica de tecleig) o d'anàlisi de documentació (com ara el programari d'antiplagi o d'anàlisi estilomètric), entre d'altres. El projecte, amb una durada de tres anys, es va iniciar el gener del 2016 i acabarà al principi de l'any 2019.

La metodologia de recerca del projecte TeSLA es basa en l'execució de diferents proves pilot per avaluar i assegurar la fiabilitat del sistema. Concretament, el projecte ha realitzat tres proves pilot en set universitats europees durant els cursos 2016-2017 i 2017-2018, amb una participació d'estudiants que ha anat des dels 600 (pilot 1) fins als 14.000 (pilot 3).

AQU Catalunya, ENQA i EQANIE són les organitzacions que participen en el paquet de treball relacionat amb l'assegurament de la qualitat de l'avaluació en línia i, concretament, AQU Catalunya és qui el lidera. Actualment, ha finalitzat el procés de metaavaluació del tercer pilot. Aquest procés ha servit per assegurar l'aplicabilitat, la integritat i la fiabilitat del sistema en diferents entorns d'aprenentatge en línia. Tanmateix, és important tenir en compte que el compromís amb l'assegurament de la qualitat va més enllà del context del projecte, ja que té com a objectiu final la definició d'un marc per assegurar la qualitat en tots els processos d'avaluació en línia.

En el disseny de la metodologia d'assegurament de la qualitat per al projecte TeSLA, els Estàndards i directrius per a l'assegurament de la qualitat en l'Espai europeu d'educació superior (ESG) han estat utilitzats com a document de referència i s'han identificat i tingut en compte els elements següents:

a) la participació d'experts externs;

b) el disseny d'un procés d'avaluació externa per a

c) la millora de cada etapa del projecte, i

d) el disseny d'una metodologia d'avaluació que inclou vuit estàndards derivats dels ESG:

1. Polítiques, estructures, processos i recursos per a l'assegurament de la qualitat de l'avaluació en línia
2. Avaluació de l'aprenentatge
3. Seguretat, capacitat i autenticitat del sistema d'avaluació en línia
4. Infraestructura i recursos
5. Suport a l'alumnat
6. Professorat
7. Gestió de la informació
8. Informació pública

L'aplicació d'aquesta metodologia en les diferents proves pilot i els resultats obtinguts en aquest estudi són una oportunitat per avançar en l'assegurament de la qualitat de nous sistemes d'avaluació en línia. Cal destacar que, depenent dels antecedents i els contextos de les diferents institucions, i tenint en compte les normatives europees i nacionals, els recursos i els esforços per complir amb els requisits d'assegurament de la qualitat en l'avaluació en línia poden variar. Les universitats en línia compleixen amb la majoria d'elements, mentre que les universitats tradicionals que ofereixen algun tipus de modalitat virtual han de posar atenció a nous elements, com per exemple el model pedagògic, l'entorn virtual d'aprenentatge, el suport a l'alumnat i al professorat, etc.