92

Gener 2019

ARTICLES

Gčnere i equitat: algunes dades al voltant de les diferčncies de gčnere a la universitat catalana

Josep Joan Moreso (president d'AQU Catalunya) i Daniel Torrents (gestor de projectes de l'Ŕrea d'Internacionalització i Generació del Coneixement)

Igualtat de gènere: aquest és un dels objectius de desenvolupament sostenible que l'ONU s'ha marcat per al 2030, i que, com no pot ser d'una altra manera, també interpel·la la universitat catalana.

Les desigualtats de gènere són el resultat estructural de diferents rols socials i formes més o menys explícites de violència, que es tradueixen en barreres objectives i subjectives en el camí cap a la igualtat. Repensar-nos i diagnosticar-nos és clau en aquest camí, ja iniciat per nombrosos observatoris, unitats i entitats en múltiples àmbits del sistema universitari.

A continuació volem fer extensives les principals idees que vam aportar a la International Conference on Humanities and Higher Education a fi d'esbossar algunes diferències de gènere a la universitat catalana.

Les dones són majoria a la universitat però no a totes les disciplines

  • Les dones han capgirat el seu percentatge a la universitat a partir dels anys setanta, ja que han passat de representar el 36% de l'alumnat a estabilitzar-se a la ratlla del 54%.
  • Però les diferències continuen presents en la tria de la carrera, que van des del 80-90% en titulacions vinculades a l'atenció (Pedagogia, Infermeria, Educació, Teràpia) i les arts, fins al 5-15% en titulacions tècniques (Informàtica, Automàtica, Industrial, Forestal).
TOP 5 % de dones
Terapia i Rehabilitació 92,0%
Pedagogia i Psicopedagogia 83,9%
Mestres 82,9%
Infermeria 82,3%
Belles Arts 80,8%

 

BOTTOM 5 % de dones
Enginyeria Mecànica i Disseny Industrial 18,1%
Telecomunicacions 16,3%
Informàtica 14,4%
Enginyeria Electrònica i Automàtica 11,9%
Forestals 6,7%


Les dones pateixen més sobrecàrrega però aconsegueixen millor rendiment

  • Les dones compaginen els estudis amb una feina remunerada en una proporció més alta que els homes (52% vs. 49%), es matriculen a més crèdits i dediquen més hores setmanals a les tasques de la llar i assistencials (9 hores vs. 8 hores, de mitjana). Això succeeix a totes les disciplines.
  • Tot i aquesta clara sobrecàrrega, els indicadors de rendiment a la universitat, superació de crèdits, no abandonament o eficiència són més positius per a les dones que per als homes, també a totes les disciplines.
  Taxa de rendiment Taxa d'eficiència Abandonament a 1r
Homes  Dones  Homes  Dones  Homes  Dones
 Humanitats 79,3%  83,8%  92,3%  93,1%  16,5%  12,2%
 Socials 81,3%  86,2%  89,8%  93,2%  7,5%  5,7%
 Ciències 85,9%  89,9%  94,3%  95,1%  7,3%  5,2%
 Salut 80,3%  87,4%  89,7%  93,3%  8,8%  5,8%
 Enginyeries 73,5%  79,7%  88,3%  90,5%  10,9%  8,9%
Total 79,3% 87,2% 93,6% 90,5% 10,1% 6,9%

Taxa de rendiment: crèdits superats/matriculats (2017); Taxa d'eficiència: crèdits superats/presentats (2017); Abandonament a 1r: estudiants de 1r curs que no es matriculen l'any següent (cohort del 2014).


La bretxa salarial i el sostre de vidre de l'alumnat titulat

  • Els homes titulats cobren de mitjana un 25% més que les dones al cap de tres anys de la graduació. Alguns estudis apunten que les diferències salarials són independents de la titulació estudiada, l'edat o la jornada de treball (Fachelli; Planas, 2016).
  • La jornada a temps complet és també més elevada per als homes a totes les disciplines (85% vs. 71%).
  • Un indicador de màster revela que el 43% de dones titulades tenen responsabilitats sobre terceres persones, mentre que en el cas dels homes és del 51%. 

B92_IMG_Genere_01


El sostre de vidre en el cos docent de les nostres universitats

  • Els homes ocupen en més proporció les posicions més elevades en l'escala acadèmica (13% dels homes de la plantilla vs. 4% de les dones), mentre que no es remarquen grans diferències en les primeres etapes d'aquesta escala.
  • És un efecte de cohort (anteriorment accedien menys dones a la carrera acadèmica) o una desigualtat estructural? Amb les dades disponibles és difícil discernir-ho, però segur que és recomanable anticipar-nos-hi. 

 

b92_Gràfic_Gènere_ca

Font: universitats públiques catalanes (centres propis) 2017- 87% de la plantilla de professorat UNEIX; Classificació dels Grades del Manual Frascati (OECD): Grade A: categoria més alta en recerca, grade B: seniors que no estan a les categories més altes ni són recent doctors/es, grade C: categories esperades pels recent doctors/es i grade D: categories de recerca sense requisit de ser doctor/a


Referències

  • FACHELLI, S.; PLANAS, J. (2016). Evolución de la inserción profesional de los graduados universitarios: de la expansión a la crisis duradera. Barcelona: AQU Catalunya.
ENQA EQAR ISO

Generalitat de Catalunya

C. dels Vergós, 36-42. 08017 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50

© 2019 AQU Catalunya – Dipňsit legal B-5.686-2008