El nou codi ètic d’AQU Catalunya: una oportunitat
Soc jurista i, ultra això, penalista; per tant, formada en la necessitat de reglamentar un seguit de conductes per protegir determinats béns jurídics considerats fonamentals, als quals, en el cas de no ser respectats, se'ls associa una sanció aplicada a qui n'infringeix les regles. D'aquesta manera, quan van sorgir els primers codis ètics, evidenciaven massa semblances amb les lleis i els reglaments; es volien regular determinades conductes fins a caure en la casuística. Això era degut, en part, al fet que l'ètica aplicada era una disciplina poc desenvolupada al nostre país.
Cap als anys setanta del segle passat, apareix una nova disciplina als Estats Units en el camp de l'ètica, denominada ètica aplicada. Tal com el seu nom indica, es tracta d'un moviment vinculat a situacions concretes, sorgit de la necessitat de donar resposta a problemes que apareixen quotidianament en l'exercici professional i que no necessàriament es troben regulats per les lleis.
Segurament, un dels camps més coneguts en aquesta disciplina és el de la bioètica, directament vinculada a situacions concretes de l'àmbit de la salut i davant de la qual moltes persones s'han vist confrontades de forma directa o indirecta fruit de dilemes ètics. Avui, tanmateix, s'ha estès a gairebé tots els sectors professionals, des de l'empresarial fins al servei públic.
D'aquesta manera també apareixen els codis ètics, un instrument per conèixer i fer difusió d'aquells valors que les institucions i les organitzacions han d'incorporar com a normes de conducta. I, per bé que no tenen un caràcter coercitiu, són de compliment obligatori, perquè parteixen d'un principi bàsic: el respecte a la dignitat humana.
Esther Giménez-Salinas - Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Fundació Pere Tarrés de la URL