Miquel Martínez i Ernest Pons
Catedràtic de Teoria de l'Educació, membre del GR en Educació en valors i desenvolupament Moral de la UB i investigador d'EcoViPEU · Professor titular d'Economia de la UB i investigador d'ECoVIPEU
La universitat ha estat escenari de canvis importants durant les darreres dècades: entre d'altres, canvis en el capital cultural, en les competències i en les motivacions dels nous estudiants universitaris. Les dades disponibles demostren que s'està produint una evolució del que socialment s'entén per “ser estudiant universitari”. I s'estan desenvolupant maneres diverses d'entendre l'estudi i la participació a la universitat. D'una banda, hi ha una tendència a anar-se incorporant a la universitat estudiants cada cop de més edat, i amb ritmes de vida diferents, ja sigui per raons familiars, socials o econòmiques. Estudiants que, en molts casos, ja no tenen la formació universitària com a únic interès, bé perquè l'han de compartir amb una dedicació laboral o bé perquè tenen altres activitats que reclamen la seva atenció. I, d'altra banda, també es detecten canvis en les intensitats i els models de dedicació a l'estudi.
Tot i l'existència d'iniciatives anteriors, l'interès per les condicions de vida dels estudiants va créixer amb la creació de l'Espai europeu d'educació superior. Al comunicat final de la cimera ministerial de Londres del 2007, s'hi afirmava que l'educació superior ha de col·laborar en l'enfortiment de la cohesió social, la reducció de les desigualtats i la millora dels nivells de coneixement, habilitats i competències en la societat. I es proposa assolir aquests objectius garantint que els estudiants reflecteixin la diversitat social en tots els nivells formatius, també a la universitat.