Publicació trimestral d'AQU Catalunya

94

Juliol 2019

La universitat ha estat escenari de canvis importants durant les darreres dècades: entre d'altres, canvis en el capital cultural, en les competències i en les motivacions dels nous estudiants universitaris. Les dades disponibles demostren que s'està produint una evolució del que socialment s'entén per "ser estudiant universitari". I s'estan desenvolupant maneres diverses d'entendre l'estudi i la participació a la universitat. D'una banda, hi ha una tendència a anar-se incorporant a la universitat estudiants cada cop de més edat, i amb ritmes de vida diferents, ja sigui per raons familiars, socials o econòmiques. Estudiants que, en molts casos, ja no tenen la formació universitària com a únic interès, bé perquè l'han de compartir amb una dedicació laboral o bé perquè tenen altres activitats que reclamen la seva atenció. I, d'altra banda, també es detecten canvis en les intensitats i els models de dedicació a l'estudi.

Tot i l'existència d'iniciatives anteriors, l'interès per les condicions de vida dels estudiants va créixer amb la creació de l'Espai europeu d'educació superior. Al comunicat final de la cimera ministerial de Londres del 2007, s'hi afirmava que l'educació superior ha de col·laborar en l'enfortiment de la cohesió social, la reducció de les desigualtats i la millora dels nivells de coneixement, habilitats i competències en la societat. I es proposa assolir aquests objectius garantint que els estudiants reflecteixin la diversitat social en tots els nivells formatius, també a la universitat.

Això ha generat la necessitat de conèixer millor els perfils dels estudiants i les seves característiques i condicions de vida, per tal d'orientar la presa de decisions sobre polítiques universitàries i assolir nivells més elevats d'equitat i igualtat. Amb aquest objectiu, alguns països han creat observatoris i instruments d'investigació de la vida estudiantil universitària. En l'àmbit europeu, la xarxa Eurostudent s'ha constituït com a referent en l'anàlisi sistemàtica de les condicions socioeconòmiques dels estudiants. Malauradament, al nostre país potser no s'ha dedicat prou interès a la dimensió social de l'educació universitària i a hores d'ara encara no participa de manera estable a la xarxa Eurostudent.

En aquest context, Antonio Ariño i Ramon Llopis, de la Universitat de València, impulsen, l'any 2009, l'enquesta sobre condicions de vida i participació dels estudiants universitaris (ECoViPEU). Aquesta iniciativa queda truncada l'any 2011 amb el canvi d'equip ministerial, però fou la base del projecte Via Universitària que la Xarxa Vives va impulsar a partir de l'any 2013. Aquest projecte, del qual s'acaben de presentar els resultats de la segona edició, pretén contribuir a un millor coneixement de les condicions de vida dels estudiants, les seves maneres d'estudiar, la seva vinculació amb la universitat, els seus hàbits culturals, els condicionants econòmics i les seves expectatives. Els resultats haurien de servir per orientar les polítiques educatives relacionades amb els estudis universitaris. Però també haurien de ser útils per a les universitats en la definició de les seves estratègies i polítiques.

Curiosament, una de les principals aportacions de la segona edició de Via Universitària és la constatació que persisteixen iniquitats importants en l'accés, i que continuen havent-hi desigualtats significatives en les condicions de vida i d'estudi tant en l'etapa universitària com en les etapes educatives anteriors. En qualsevol cas, després de dues edicions, Via Universitària s'ha consolidat com una eina estratègica per a les universitats de la Xarxa Vives, gràcies també a la incorporació d'AQU Catalunya al projecte. I cal dir que gràcies així mateix a l'aportació de molta gent que hi ha a col·laborat de manera desinteressada (investigadors, tècnics, representants estudiantils), sense oblidar els més de quaranta mil estudiants que han contestat l'enquesta en aquesta segona edició.