Publicació trimestral d'AQU Catalunya

96

Gener 2020

AQU Catalunya avalua, des de l'any 2011, els mèrits de recerca del personal docent i investigador (PDI), que es valoren per trams de sis anys. L'avaluació dels trams de recerca és opcional i està associada, en el cas del professorat funcionari i contractat de les universitats públiques catalanes, a retribucions addicionals. L'avaluació dels trams l'efectuen les comissions específiques de la Comissió d'Avaluació de la Recerca (CAR).

Arran d'una demanda de la Comissió de Dona i Ciències del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l'Agència ha desenvolupat un estudi que té per objectiu contestar preguntes com ara les següents:

• Hi ha diferències entre homes i dones en el percentatge d'avaluacions favorables?
• Hi ha diferències pel que fa a les trajectòries? Triguen les dones més anys a assolir els trams de recerca?

L'anàlisi ens mostra que no hi ha diferències en relació amb el procés d'avaluació. I, pel que fa a les trajectòries, no s'han trobat les diferències esperades.

Hi ha diferències en el percentatge d'avaluacions favorables per gènere?

Valorar les diferències per gènere en el percentatge d'avaluacions favorables té una complicació: l'efecte de composició. Homes i dones no es distribueixen uniformement entre àrees de recerca. Per tant, si trobem diferències en el percentatge de favorables de dos àmbits (un de molt masculinitzat i un de molt feminitzat), podríem atribuir diferències al gènere quan, en realitat, podrien ser degudes a l'àrea de coneixement i que, dins de cada àrea de coneixement, no hi hagués diferències entre homes i dones.

Entre els 6.987 expedients de PDI contractat avaluats per AQU Catalunya, només s'observen diferències per gènere en les proporcions de casos favorables de la CAR d'Humanitats. Més concretament, el percentatge d'avaluacions favorables en les dones és 6,3 punts percentuals inferior al dels homes, però la magnitud d'aquest efecte és baixa (p = 0,06, V Cramér = 0,118).¹

Figura 1. Resultats dels expedients avaluats per comissió i gènere

Podria ser, però, que les diferències trobades a Humanitats, o les que no hem trobat a les altres comissions, amaguin efectes de composició dels camps de coneixement que componen cadascuna de les sis comissions. La figura 2 ens mostra els resultats d'avaluació per camp de coneixement. Dels 24 camps de coneixement, només es detecten diferències a Enginyeria Civil i a Història i Art. Ara bé, cal ser curosos en la interpretació, per tal com els intervals de confiança (línies grises) són molt amples.

Figura 2. Odds ratio (OR) dels resultats de les avaluacions per camp de coneixement i gènere

Nota: OR > 1 (marcat amb una línia blava) indica que la probabilitat de rebre un resultat favorable és
més gran per als homes, mentre que OR < 1 indica que aquesta probabilitat és més alta per a les dones.

Hi ha diferències entre homes i dones en les trajectòries per assolir un tram favorable? A quina edat es produeixen les diferències? Triguen més anys les dones d'entre 35 i 45 anys a assolir un tram?

La hipòtesi de partida era que, per efecte de la maternitat, es detectarien diferències entre homes i dones de menys de 45 anys.

S'ha analitzat el nombre d'anys avaluats per tram de recerca sol·licitat en el subconjunt d'expedients avaluats favorablement (5.440) per franja d'edat i gènere (figura 3). De les sis comissions, només s'han detectat diferències estadísticament significatives a la CAR de Ciències Socials entre els 35 i els 45 anys (p = 0,004) i a la CAR de Ciències Mèdiques i de la Salut entre els 45 i els 55 anys (p = 0,026).² Més concretament, s'observa que les dones d'entre 35 i 45 anys de Ciències Socials presenten més dispersió en el nombre d'anys avaluats per tram, amb una tendència a acumular més anys per assolir un tram. En canvi, entre els 45 i els 55 anys, s'observa més dispersió en el nombre d'anys per tram favorables en els homes de Ciències Mèdiques i de la Salut, és a dir, els homes tenen tendència a acumular més anys.

Figura 3. Gràfics de distribució de la CAR de Ciències Socials i la CAR de Ciències Mèdiques i de la Salut

CAR Ciències Socials

CAR Ciències Mèdiques i de la Salut
 

En quin tram es produeixen les diferències?

No esperem detectar diferències entre homes i dones en el primer tram, sinó que, per efecte del període de maternitat, esperem trobar-les en el segon tram. En els 5.440 expedients favorables també s'ha analitzat el nombre d'anys necessaris per assolir cada tram de recerca segons el gènere.

Només s'han detectat diferències estadísticament significatives entre homes i dones en el nombre d'anys necessaris per assolir el primer tram a la CAR de Ciències Mèdiques i de la Salut.³ En aquest cas, paradoxalment, s'observa més dispersió en els homes, que acumulen més anys per assolir el primer tram.

Figura 4. Gràfics de distribució per trams de la CAR de Ciències Mèdiques i de la Salut

Conclusions

L'anàlisi no ha trobat diferències significatives concloents en el procés d'avaluació, ni tampoc ha trobat les diferències esperades entre homes i dones pel que fa a les trajectòries.

Quant a l'avaluació, de les sis comissions només s'han detectat diferències per gènere a la Comissió d'Humanitats, i són de baixa magnitud. Dels 24 camps de coneixement, Enginyeria Civil i Història i Art són els únics en què la probabilitat de rebre un resultat favorable és més baix en les dones. Tot i així, aquesta dada s'ha de prendre amb precaució, perquè podria amagar un efecte de composició de l'àrea de coneixement (hi ha 192 àrees). En resum, no es pot concloure que hi hagi diferències per gènere en els processos d'avaluació.

Pel que fa a diferències entre homes i dones en la velocitat d'assolir els trams, només s'han trobat les diferències esperades en el nombre d'anys avaluats per tram sol·licitat a Ciències Socials. S'ha observat que les dones d'entre 35 i 45 anys presenten una tendència a acumular més anys per assolir un tram. És probable, però, que l'àrea de coneixement sigui molt més influent que el gènere en la mitjana d'anys necessaris per assolir el tram.

Ara bé, que no haguem trobat diferències no vol dir que no n'hi hagi. Caldria estudiar si la proporció de dones que es presenten als processos d'acreditació és més baixa i, per tant, les diferències es produeixen en un estadi anterior al de l'avaluació (en l'estadi de la sol·licitud). De fet, les dades d'estructura de professorat mostren, en tots els sistemes, un biaix masculí en la figura de professorat catedràtic, on només el 24% són dones (European Commission, 2019), i aquesta és la figura clau en el disseny de polítiques universitàries. Aquesta dada demostra que encara hi ha un camí llarg a recórrer en l'equitat de les carreres acadèmiques.

AQU Catalunya ha estat pionera entre les agències europees a incloure la perspectiva de gènere en els processos d'assegurament de la qualitat. En el marc de la generació de coneixement, també hem prestat especial atenció a les diferències de gènere, per exemple en els processos d'inserció laboral, col·laborant en diferents ocasions amb l'Institut Català de les Dones (AQU Catalunya, 2010; AQU Catalunya, 2012). Aquest estudi sobre les diferències de gènere pel que fa als mèrits de recerca és la nostra primera incursió a introduir la perspectiva de gènere en l'avaluació de persones. Esperem que sigui el primer de diferents estudis per poder aportar coneixement, des del nostre àmbit d'actuació, sobre com les diferències de gènere es consoliden en la carrera professional del professorat universitari.

Per saber-ne més

MEC (2017) Científicas en cifras 2017. Madrid: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

AQU Catalunya (2010) Gènere i inserció laboral del col·lectiu universitari. Barcelona: AQU Catalunya.

AQU Catalunya (2012) Gènere i inserció laboral. Dones i homes deu anys després de graduar-se, iguals o diferents? Barcelona: AQU Catalunya.

AQU Catalunya (2019) Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària. Barcelona: AQU Catalunya.

European Commission (2019) She figures 2018. Luxemburg: Publication Office of the European Union.
 

¹ Els contrastos d'hipòtesis s'han realitzat mitjançant la prova d'independència χ^2 de Pearson.

² Els contrastos d’hipòtesis s’han realitzat mitjançant bootstrap (prova no paramètrica).

³ Els contrastos d’hipòtesis s’han realitzat mitjançant bootstrap (prova no paramètrica).