Publicació trimestral d'AQU Catalunya

97

Abril 2020

La pandèmia que estem vivint està repercutint en tota mena d’activitats, i la universitat no n’és una excepció. El que sí que és novetat és el repte de com les universitats poden assegurar que tots els estudiants assoleixen els mateixos resultats d’aprenentatge que obtindrien en una situació de normalitat. Fàcil d’anunciar i difícil d’implementar. Impossible si no s’intenta.

A Catalunya, les onze universitats presencials, i la UOC per descomptat, estan preparades per treballar des de casa. Tant el professorat com el personal d’administració i serveis disposen, en general, de la tecnologia per realitzar les seves tasques fora del seu lloc de treball. Però, com pot impactar el treball a distància en la docència? Què és el que preocupa els més de 200.000 estudiants universitaris que tenim a Catalunya?

En primer lloc, cal diferenciar entre tot allò que es pot transmetre en una aula estàndard i el que forçosament s’ha de realitzar en altres entorns d’aprenentatge. Podem assumir que tot allò que es pot aprendre en una aula presencial es pot implementar en una altra de virtual, malgrat que això requereixi tecnologies adequades i un esforç addicional per part del professorat i de l’alumnat.

Però, què succeeix amb les pràctiques als laboratoris, les sortides de camp o les presentacions? Les universitats han implementat eines docents que permeten donar-hi resposta: aules virtuals, videoconferències, laboratoris virtuals o solucions per gestionar la presentació de projectes de fi de grau de manera que siguin totalment públics. Ara bé, segueixen havent-hi reptes més difícils de resoldre, com per exemple les pràctiques externes, on caldran solucions consensuades entre totes les parts implicades, com ara modificar els calendaris acadèmics, ajornar-les a propers cursos, realitzar-les per teletreball on sigui possible, etc.

De segur que es troben solucions per a aquells alumnes que no finalitzen els estudis aquest curs. Però, què passa amb els que els acaben aquest mes de juny i, a continuació, pensaven iniciar una altra etapa de la seva vida? I amb aquell col·lectiu amb difícil accés a les tecnologies? Sens dubte, dins de tot el sistema universitari, aquests darrers podrien ser el col·lectiu més directament afectat, per al qual caldrà trobar solucions més a mida.

Les universitats estan articulant mecanismes per tal d’assegurar que aquells estudiants que, en una situació normal, haguessin acabat aquest curs tinguin la possibilitat de fer-ho, tot assegurant que obtenen les competències establertes en la titulació. Cal tenir en compte que les competències no s’assoleixen els darrers dos mesos de curs, sinó que són el resultat d’un treball de quatre anys en els graus.

Les agències de qualitat universitària tenim la responsabilitat de vetllar per tal que les universitats assegurin les competències de les persones titulades que formen. Això ens ho demana la societat, i així ho seguirem fent en totes les circumstàncies, tenint en compte la situació que ens toca viure.