Publicació trimestral d'AQU Catalunya

98

Juliol 2020

La visita als centres en forma de trobada entre experts i membres de les institucions d'educació superior —com a part del procés d'avaluació per part d'experts externs (peer review)— encara és considerat l'element central dels procediments d'avaluació de titulacions, sistemes de gestió de la qualitat o projectes de recerca. La pandèmia del coronavirus ha plantejat un desafiament particular a aquest tipus de procediments: poden les «visites virtuals» als centres (per videoconferència) substituir o absorbir el valor afegit de les trobades presencials? Durant aquests darrers mesos, n'hem explorat els límits i les possibilitats i tot seguit en resumirem una part.

Des de mitjan març 2020, evalag ofereix als centres d'educació superior la possibilitat de substituir les visites presencials als centres que es troben en procés d'avaluació per videoconferències. La majoria les institucions amb qui treballem s'han decantat per aquesta opció per tirar endavant els procediments d'avaluació que tenien entre mans i, en general, hem rebut comentaris positius tant dels centres com dels experts.

Normalment, les visites presencials als centres segueixen un horari molt atapeït i ajustat, atès que els experts venen de lluny. Les reunions virtuals, per contra, estalvien temps de desplaçament i despeses i, per tant, permeten que les agendes puguin ser més flexibles. Així doncs, les rondes inicials d'experts, que normalment tenen lloc el dia abans de la visita, poden celebrar-se una setmana abans de manera que tinguin prou temps per preparar amb detall les converses que mantindran amb els membres de les institucions d'educació superior. A més a més, aquestes converses es poden limitar a mitges jornades i repartir al llarg de tres dies o més, en funció de la càrrega de treball general dels experts. Això no obstant, el fet d'allargar les visites també comporta el risc que es dispersi el focus d'atenció del procediment.

Els diferents sistemes de videoconferència disponibles actualment (BigBlueButton, Teams, Adobe Connect, Jitsi, Webex, Zoom, etc.) varien sobretot quant a la capacitat d'acollir videoconferències amb grups grans. Les solucions de codi obert (self-hosted) garanteixen una millor seguretat pel que fa a les dades però depenen del comportament del maquinari disponible i tendeixen a oferir una qualitat de vídeo i àudio més pobra, mentre que les solucions de codi propietari normalment disposen de prou amplada de banda i, per tant, garanteixen una millor estabilitat. Sovint fem servir funcions opcionals, com ara la sala d'espera, els xats, les sales petites, les reaccions o compartir pantalla. Algunes soluciones ofereixen encara més funcions o en proporcionen de diferents (p. ex. pissarra electrònica). Per tant, a l'hora de triar un sistema suggerim que es tinguin en compte totes aquestes possibilitats. De conformitat amb els requisits tècnics i de seguretat, recomanem seguir les notes de seguretat més recents a l'hora d'escollir una eina i mantenir-se al dia en tot moment.

Les visites virtuals als centres exigeixen una preparació diferent pel que fa a l'agenda, l'organització i els continguts. Per exemple, cal preparar les rondes de diàlegs amb una agenda clarament estructurada amb antelació. Atès que les videoconferències són molt més esgotadores per als participants que les trobades presencials, cal adaptar-ne l'estructura. Els diàlegs no haurien de superar els 60-75 minuts i és molt recomanable programar pauses més llargues entre sessions (d'entre 15 i 30 minuts). A més, hem substituït les rondes de benvinguda per introduccions destinades a trencar el gel, i proporcionem llistes de tots els participants, amb nom i càrrec. La responsabilitat pel que fa a la moderació del debat i al registre de participants ha de recaure en persones diferents, ja que totes dues tasques requereixen molta atenció. L'amfitrió de la reunió ha de poder controlar l'accés a la reunió (p. ex. mitjançant la funció «sala d'espera»). A més, també cal recordar als participants la norma, ja estesa, de parlar només quan se'ls ho demani, ja que d'aquesta manera es redueixen al mínim els problemes d'àudio. Una altra possibilitat és fer arribar les preguntes via xat perquè les vagi recollint la persona que modera. Així mateix, hem tingut bones experiències amb la celebració de rondes addicionals per als grups d'experts entre reunió i reunió amb els membres de les institucions d'educació superior. No és el mateix que anar a sopar conjuntament, però compensa la manca de contacte personal, a banda d'oferir la possibilitat de parlar off the record. Per acabar, la inspecció de les instal·lacions es pot fer mitjançant l'enviament amb antelació de vídeos. Els punts controvertits es poden inspeccionar en directe mitjançant l'ajut de les càmeres dels telèfons intel·ligents.

Durant els darrers mesos, evalag ha anat adquirint experiència en el camp de les visites virtuals als centres (universitats, facultats de ciències aplicades i centres d'estudis superiors artístics), les reunions d'experts i els seminaris en línia. La resposta tant per part de les institucions d'educació superior com dels experts és majoritàriament positiva, amb pocs comentaris negatius pel que fa a la percepció de manca de contacte personal. Per tant, evalag valora, en el futur, oferir als experts i a les institucions d'educació superior visites virtuals als centres com a alternativa a les reunions presencials, ja que contribueix a reduir tant despeses de desplaçament com l'empremta ecològica de les activitats d'assegurament de la qualitat. També hi ha la possibilitat de barrejar els dos tipus de procediments, amb alguns experts presents al centre i altres afegint-se a les reunions en línia.