Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

Accés al contingut (Alt + 1)

>

Accés al menú de la secció (Alt + 2)

2014

Universitat i treball a Catalunya. 2014AQU Catalunya ha finalitzat la cinquena enquesta d'Inserció laboral a la població graduada de les universitats catalanes. L'estudi analitza la inserció laboral de 17.337 graduats de les antigues titulacions de cicles (llicenciatures, diplomatures, etc.) i 1.426 titulats de doctorats. Actualment Catalunya disposa de la base de dades d'inserció laboral més representativa d'Europa.

Cal destacar com a conclusió general que malgrat la situació de crisi econòmica el Sistema Universitari Català segueix sent un motor d'ocupabilitat diferencial.

Document PDF PDF Universitat i treball a Catalunya 2014

Enllaç extern Resultats per ensenyament i universitat 2014

D'aquest estudi se'n deriven les conclusions següents:

Ocupació

Situació laboral

Com ja hem comentat, el Sistema Universitari Català segueix sent un motor d'ocupabilitat diferencial atès que:

  • 8 de cada 10 persones treballa tres anys després d'haver acabat els estudis i l'atur afecta a 1 de cada 10 persones.
  • A més, redueixen el temps a trobar feina (en menys de 3 mesos el 77% dels graduats en antics cicles ja estaven ocupats). 
  • I segons les dades de l'enquesta de població activa (EPA), la taxa d'ocupació de les persones amb estudis superiors pràcticament duplica la de les persones amb estudis primaris

No obstant, en l'estudi 2014 comença a fer-se evident l'impacte de la crisi: hi ha una pèrdua de 10 punts percentuals en la taxa d'ocupació respecte les dades de l'any 2011.
 

Àmbit públic o privat

8 de cada 10 persones treballen a l'àmbit privat. La contractació en l'àmbit públic ha patit una davallada d'11 punts respecte de l'any 2011 (10 punts percentuals en el darrer trienni), com a conseqüència de la constricció del sector públic. La proporció d'ocupació pública és inferior a la de l'edició de 2005.

7 de cada 10 persones treballen a temps complet. Respecte de l'any 2011, aquesta taxa ha baixat 10 punts percentuals. L'àmbit de Salut, tot i tenir una major taxa d'ocupació és, juntament amb Humanitats, el que presenta més jornades a temps parcial.

Qualitat de l'ocupació

Estabilitat en el treball

La davallada de la contractació fixa és de 10 punts percentuals respecte 2011: 5 de cada 10 persones tenen un contracte fix i 3 de cada 10 temporal. La situació contractual és més estable per a les persones que treballen a temps complet (58% de contractes fixos i 29% de temporals) i més inestable si treballen a temps parcial (30% a 57%).

Guanys anuals

4 de cada 10 persones ocupades a temps complet guanyen més de 2.000 euros mensuals. Només 2 de cada 10 guanyen menys de 1.000 euros. La mitjana de guanys bruts és de 1.863€/mes. El fenomen mileurista està associat a jornades a temps parcial: 8 de cada 10 persones que treballen a temps parcial són mileuristes. S'observa també una disminució dels ingressos dels graduats: els graduats mileuristes incrementen en 10 punts percentuals; per contra baixen en 8 punts percentuals els dosmileuristes i en 2 punts percentuals els més de dosmileuristes.

Adequació de les feines a la titulació universitària

En aquesta edició 2014, es pot veure com la crisi ha afectat a l'adequació feina-titulació: la màxima adequació ha baixat 8 punts percentuals en solament tres anys. Malgrat això, 7 de cada 10 persones ocupades se'ls va exigir una titulació universitària i 8 de cada 10 fan funcions de nivell universitari. Humanitats, Socials i Experimentals són les àrees que més reducció de l'adequació han experimentat (10, 9 i 8 punts percentuals, respectivament).

Satisfacció amb la feina actual

La satisfacció amb la feina actual presenta pocs canvis respecte a l'estudi anterior: les persones graduades la valoren amb un notable (7,6 en una escala del 0 al 10).

Dels diferents aspectes de la feina, en destaquen com a més satisfactori el contingut de la feina, i com a menys satisfactori, el nivell retributiu.

El procés de trobar feina

Temps per trobar la primera feina

5 de cada 10 persones tenien feina abans d'acabar els estudis; 8 de cada 10 estaven inserides tres mesos després de finalitzar els estudis (3 punts percentuals menys que en l'enquesta a anterior); i 1 de cada 10 van trigar més d'un any a trobar la primera feina.

D'altra banda, s'ha incrementat el temps que fa que les persones a l'atur busquen feina: un 30% fa més d'un any que cerquen feina (un 16% en fa més de dos) respecte el 13% de l'any 2011.

Via d'inserció

La principal via d'inserció continua sent els contactes personals (39%). Aquesta via ha repuntat de nou com a via més eficient a l'hora d'aconseguir la primer feina després que en edicions anteriors havia anat de baixa.

Internet, amb un 16%, segueix ocupant la segona posició i incrementen les pràctiques durant els estudis (12%) situant-se com a tercera via.

Combinació d'estudis i feina

La compaginació d'estudis i feina continua sent predominant i tendint a l'alça: ho fan el 67% de les persones graduades. Ara bé, s'ha incrementat la proporció dels qui treballen a temps parcial i ha baixat els qui ho fan a temps complet.

El 67% de les persones graduades que van treballar durant els dos darrers anys de la carrera ja ho van fer en feines relacionades amb els estudis. Aquesta sembla que és l'estratègia més adequada per tenir una feina posterior més qualificada. A Humanitats és on té més impacte l'estratègia adoptada durant els estudis i, per contra, a Ciències de la Salut i a Ciències Experimentals no és tan rellevant si es treballa en feines relacionades o no o bé només est treballa.
 

Mobilitat

Pel que fa l'àmbit geogràfic, 9 de cada 10 graduats treballen a Catalunya, i majoritàriament a Barcelona. Del 3% dels estudiants que treballen fora, el 82% treballen a Europa (principalment al Regne Unit, França i Alemanya) i el 12% a Amèrica.

Satisfacció amb la formació

Formació rebuda i utilitat per al desenvolupament de la feina

S'observa un increment en la valoració del nivell de formació rebut en totes les competències. Tret de lideratge i idiomes, totes les competències aproven. I, a nivell general, al 2014 s'ha reduït el dèficit en les competències transversals.

Cal destacar que ha millorat la valoració del nivell de formació en informàtica, que en aquesta edició aprova.

Les competències amb un major dèficit són:

  • Idiomes
  • Presa de decisions
  • Informàtica
  • Lideratge
  • Solució de problemes

Les cinc competències valorades com a més útils per desenvolupar la feina actual són:

  • Solució de problemes
  • Presa de decisions
  • Treball en equip
  • Capacitat de gestió
  • Expressió oral

Satisfacció amb els estudis

El 72% de les persones graduades tornarien a triar els mateixos estudis si haguessin de començar de nou. Aquest percentatge oscil·la entre el 69% a Ciències Experimentals i a Enginyeria i Arquitectura i el 84% de Ciències de la Salut. Cal remarcar que la intenció de repetir la carrera a Humanitats és més elevada que a Ciències Socials, Ciències Experimentals i Enginyeria i Arquitectura, tot i les dades objectivament més negatives d'inserció laboral.

Respecte de l'estudi del 2011, el percentatge de persones que tornarien a triar els mateixos estudis ha disminuït un punt percentual.

 

Continuació dels estudis

Tres quartes parts de l'estudiantat ha continuat millorant la seva formació després de graduar-se. La majoria de les persones graduades que continuen estudiant opten per cursar un màster (40%) o bé per fer cursos especialitzats (15%); l'11% fan una llicenciatura, el 4% un doctorat i, finalment, el 6% un altre tipus de formació.

Des de l'any 2008 s'observa un increment molt rellevant de la proporció de persones que continuen els seus estudis cursant un màster (del 26% al 2008 fins l'actual 40%).

Inserció laboral i subàrees

El 2014 la disminució de la taxa d'ocupació afecta subàrees diferents. Arquitectura ja no perd més punts d'ocupació respecte el 2011, sinó que ho fa la subàrea d'Enginyeria Civil, amb titulacions que estan molt vinculades a l'obra pública. Belles Arts baixa considerablement l'ocupació, però no puja de manera igual l'atur (només puja 2 punts percentuals), sinó que bàsicament s'incrementa la inactivitat (en 10 punts percentuals). Una disminució en la taxa d'ocupació no implica automàticament un augment en la taxa d'atur.

Igualment, les titulacions que han perdut més ocupació en aquests darrers tres anys són les d'Humanitats, Mestres, Biologia i Natura, i Psicologia i Pedagogia, totes titulacions vinculades al camp de l'educació, que ha patit una reducció important d'oferta de places en l'àmbit públic.

Hi ha un grup de titulacions que no han perdut ocupació: Economia i ADE, Informació i Comunicació, Arquitectura, i Física i Matemàtiques. I, finalment, un grup que n'ha guanyat: Nàutica, Aviació, i Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels Aliments.

Inserció laboral i gènere

Situació laboral per gènere

Per primera vegada, la taxa d'ocupació masculina és lleugerament superior a la femenina i, en conseqüència, la taxa d'atur femení és de 2,71 punts percentuals superior al masculí, però aquesta diferència no és estadísticament significativa. La taxa d'inactivitat és igual per als homes que per a les dones. El comportament diferent entre homes i dones es pot explicar pel fet que homes i dones es distribueixen de manera diferent per àrees i per l'impacte que ha tingut la crisi en el període 2010-2014 sobre les titulacions més vinculades al sector públic. Així, mentre que l'any 2011 la crisi econòmica afectava titulacions concretes de l'àrea d'Enginyeria i Arquitectura (molt masculinitzada), l'any 2014 l'impacte es troba en titulacions molt feminitzades, com ara Mestres o Diplomats Sanitaris.

Tanmateix, les dades de les estadístiques oficials mostren com més nivell educatiu, menys diferències de gènere tant pel que fa a les taxes d'activitat com a les d'ocupació (OCDE, 2013). Com es pot observar per a la població espanyola de 25 a 44 anys, el diferencial en la taxa d'ocupació i d'inactivitat entre homes i dones és més gran com més baix és el nivell educatiu.

Característiques tècniques

PDF PDF Enquesta

Any de realització: 2014

Universitats participants: UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, URL, UVic, UIC, UAO CEU i 24 centres adscrits.

Població de referencia i mostra: La població de referència ha estat de 31.279 persones graduades (promoció 2010 excepte en el cas de medicina que, per la trajectòria més llarga d'inserció que presenten, van ser les persones titulades de la promoció 2007) i la mostra assolida ha estat de 17.337, xifra que representa un percentatge del 55% i un error mostral del 0,51%.

Resultats de les edicions anteriors

28.5.2015