Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

Accés al contingut (Alt + 1)

>

Accés al menú de la secció (Alt + 2)

Conceptes clau de l'avaluació

En primer lloc, es pot afirmar que hi ha unanimitat a admetre que tota pràctica científica d'avaluació consisteix a obtenir evidència (informació objectiva d'índole quantitativa i qualitativa) de manera sistemàtica per tal d'informar d'algun tipus de decisió.

Les diferents formes en les quals es concreta l'avaluació dels programes formatius responen, d'una banda, a la tradició de la pràctica avaluativa més o menys formalitzada dels sistemes universitaris i, de l'altra, a l'adopció de determinats models que han anat consolidant-se a partir de la reflexió crítica i la investigació avaluativa.

En aquest apartat es presenta breument el panorama general de les diferents perspectives a l'hora de catalogar les diverses pràctiques d'avaluació (institucional) en l'educació superior.

Segons l'objectiu de l'avaluació

Assegurament de la qualitat per a la rendició de comptes, caracteritzat per una visió externa de control i associat a estructures administratives centralitzades i a una revisió externa d'auditors que mesuren indicadors quantitatius d'èxit.

Assegurament de la qualitat per a la millora, caracteritzat per una visió interna de control i associat a estructures administratives facilitadores i a la utilització de la revisió d'experts per obtenir indicadors qualitatius d'èxit.

Segons la metodologia d'avaluació

Acreditació. L'acreditació suposa el reconeixement de la situació i la legitimitat d'una institució, un programa o un mòdul d'estudi. Es tracta d'un procés pel qual un programa educatiu o una institució proveeix informació sobre la seva activitat i els seus assoliments a un comitè extern, que, de manera independent, avalua aquesta informació per emetre un judici públic a partir d'uns estàndards explicitats sobre el valor i la qualitat de la institució o el programa.

Tradicionalment, l'acreditació posa l'èmfasi en els inputs com a garantia de la qualitat dels outputs, presenta una orientació cap a l'eficàcia i té un alt component d'avaluació sumativa.

Revisió / Avaluació de programes. A diferència de l'acreditació, no es confronta amb criteris fixats prèviament, sinó que només pretén descriure i valorar els antecedents de la unitat o el programa, el seu rendiment actual i els seus plans futurs. És un procés que analitza la qualitat del procés d'aprenentatge, incloent-hi aspectes com ara l'activitat docent i els mètodes pedagògics. És obvi que, quan la revisió no respon a una motivació interna, la dificultat de la seva posada en marxa és alta.

Auditoria. És un procés de revisió dels procediments posats en marxa per a l'assegurament de la qualitat. Una auditoria de qualitat comprova fins a quina mesura una institució o un programa aconsegueix assolir els seus objectius per mitjà dels processos que té establerts. També verifica la idoneïtat d'allò previst en els procediments de qualitat amb relació als objectius a assolir, la conformitat de les activitats de qualitat actuals respecte de les planificades i, finalment, l'efectivitat de les activitats en l'assoliment dels objectius establerts en el programa.

Segons els agents de l'avaluació

Dimensió interna. La responsabilitat en la iniciativa i l'execució recau en la mateixa institució universitària. El lideratge, la participació i l'organització del procés són factors clau de l'èxit. 

Dimensió externa. La responsabilitat de l'execució descansa en òrgans externs a la institució. La qualitat dels comitès d'avaluació, més enllà de la tecnologia (guies i protocols) posada a la seva disposició, és el factor determinant d'una bona pràctica d'avaluació.

Segons la tipologia d'evidències que sostenen l'avaluació

Avaluació basada en indicadors de rendiment. El judici de valor que s'emet és una conseqüència directa de la constatació d'un determinat valor quantitatiu o de la presència o absència d'un seguit de característiques de l'objecte sotmès a avaluació. En general, es tendeix a un cert reduccionisme en la identificació d'indicadors (facilitat, fiabilitat de l'indicador, potencialitat del seu maneig estadístic), i també a la seva associació a una avaluació orientada a la rendició de comptes.

Avaluació basada en judicis d'experts. De vegades s'ha confós aquest tipus d'avaluació amb l'absència d'informació quantitativa (indicadors), com si el judici de l'expert provingués de la inferència qualitativa (ull clínic) de l'avaluador. El seu significat autèntic és que les dades (quantitatives i qualitatives) són contextualitzades, interpretades i valorades (dins d'uns marcs de referència) per les persones avaluadores. Es descarten l'automatisme de la dada al judici d'avaluació.

Segons el moment de l'avaluació

Model ex ante. En el context europeu en general, i en l'espanyol en particular, sempre hi ha hagut un procés d'acreditació (sui generis) d'institucions i de programes que culminava amb l'aprovació administrativa de la creació d'una universitat o del pla d'estudis conduent a una titulació homologada. El fonament en què es basava el procés era de caràcter totalment apriorístic i administrativista: si es compleixen els requisits, normes o directrius establerts, la qualitat està assegurada. Els òrgans responsables d'aquests processos eren d'índole governamental i estaven regits per procediments altament formalitzats i amb escassa transparència.

Model a posteriori. Habitual en els sistemes universitaris amb àmplia tradició d'autonomia en l'oferta, el disseny i el desenvolupament dels seus programes formatius. Està vinculat, generalment, a l'acreditació o a l'avaluació-revisió de programes i, per tant, exigeix haver completat un determinat cicle temporal en el qual el programa ha passat per totes les seves fases d'execució.

El model d'avaluació d'AQU Catalunya en el marc VSMA

És evident que l'actual marc normatiu (Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre) identifica un seguit de característiques que ha de reunir el model d'avaluació que els òrgans competents adoptin, però també és cert que permet la concreció —elecció— d'altres. La ja llarga experiència d'AQU Catalunya en l'avaluació institucional (vegeu-ne la trajectòria prèvia) ha portat, en definitiva, a adoptar el model que es presenta i que es caracteritza per:

  • Integrar els objectius d'orientació a la millora i a la rendició de comptes.
  • Combinar les metodologies d'auditoria, revisió de programes i acreditació.
  • Complementar les dimensions interna i externa de l'avaluació.
  • Integrar les evidències basades en indicadors amb els judicis d'experts.
  • Considerar el contínuum de temps real pel que fa al moment d'avaluació:
  • Verificació ex ante de la proposta de l'ensenyament.
  • Seguiment del desenvolupament de la proposta.
  • Acreditació —avaluació a posteriori— de l'ensenyament.

6.3.2015