Aquesta guia s'ha elaborat a partir de la pròpia docència dels autors. Les unitats docents proposades s'han dissenyat comptant alhora amb el context, amb el coneixement científic propi de l'assignatura i amb les capacitats i actituds dels estudiants; així s'ha aconseguit enriquir les classes amb els factors que impliquen els estudiants en la feina (que promouen la metacognició, les habilitats generals humanes, que els permeten autoregular la seva feina…) i treballar de manera transversal la competència de "resoldre problemes rellevants, en contextos reals on hi ha persones i explicar-los als altres".

Els autors han comprovat que els instruments o l'activitat d'avaluació i els d'aprenentatge coincidien. En efecte, ser competent requereix fer alguna cosa que faci pensar i actuar amb autonomia comptant amb els altres; la docència ha de proporcionar ocasions per demostrar aquesta competència, que permetin, alhora, aprendre-la. Tot i això, s'ha detectat que es poden dissenyar "preguntes d'examen" que demostrin aquesta competència, que no podran ser respostes adequades als estudiants si no han tingut l'ocasió de desenvolupar l'"activitat científica", al llarg del curs.