Gener 2009
La implantació de la qualitat és una decisió estratègica que ha de permetre millorar contínuament les activitats d'AQU Catalunya i adaptar-se als canvis que afronta el sistema universitari català. Des de l'any 2000 l'Agència ha optat per certificar el seu sistema intern de qualitat i el proper mes d'abril tornarà a renovar la certificació ISO 9001, com un element més de garantia de qualitat, juntament amb els estàndards i directrius europeus, pels quals va ser avaluada l'any 2007 per ENQA, l'associació europea d'agències. Aquesta avaluació ha permès que, al final del 2008, AQU Catalunya hagi estat una de les tres primeres agències a ser inclosa en el registre europeu EQAR, un registre d'agències de qualitat que operen en l'EEES que genera una llista de les considerades solvents, dignes de confiança i amb una bona credibilitat. Fundat per les associacions europees que agrupen universitats i institucions d'educació superior, estudiants i agències de garantia de la qualitat —EUA (Associació Europea d'Universitats), EURASHE (Associació Europea d'Institucions d'Educació Superior), ESU (Associació Europea d'Estudiants) i ENQA (Associació Europea d'Agències d'Assegurament de la Qualitat)—, l'EQAR té per objectiu la promoció del desenvolupament de l'EEES mitjançant l'increment del grau de transparència en la garantia de la qualitat.
La propera auditoria externa es realitzarà basant-se en la nova versió de la norma ISO 9001: Gestió dels Sistemes de Garantia de Qualitat, després que el mes de novembre passat se n'hagi publicat la quarta edició. Segons les dades presentades a la darrera memòria de l'organització ISO (ISO Scope 2007), la norma ISO 9001 està implantada a 175 països diferents com a marc de treball per a la gestió dels sistemes interns de qualitat. El nombre d'organitzacions certificades augmenta cada dia. Així, l'any 2006 n'hi havia 896.929, xifra que va passar a 951.486 el desembre de l'any 2007. Aquestes dades consoliden l'estàndard com a referent dels sistemes de gestió de la qualitat.
A fi de mantenir les normes actualitzades, totes les normes ISO (més de 17.400) són revisades periòdicament. Per dur a terme les revisions, es tenen en compte les opinions dels usuaris rebudes per mitjà d'enquestes, els dubtes que sorgeixen durant els processos d'implantació i les tendències respecte dels sistemes de gestió.
El comitè que s'encarrega d'aquesta revisió (ISO/TC 176/SC 2) ha desenvolupat un conjunt de documents on s'expliquen les diferències entre totes dues versions (disponibles a http://www.iso.org/). Pel que fa a contingut, la versió 2008 no introdueix nous requisits, si la comparem amb la versió 2000, a la qual reemplaça. Està previst que els canvis amb més impacte tinguin lloc en una propera revisió, l'any 2012.
Per tant:
Els objectius del canvi són:
Un altre dels punts que la norma considera, ateses les repercussions que sempre ha tingut, és la documentació. Primer de tot cal recordar que, a escala d'una organització, els objectius principals de la documentació són:
Partint d'aquesta base, la norma vol permetre a les organitzacions més flexibilitat per escollir quin procediment de documentació fan servir per desenvolupar el seu sistema. Per tant, cada organització triarà quins són els documents necessaris per demostrar l'efectivitat dels seus processos i la millora contínua.
Segons la nova versió 9001:2008, apartat 4.2 ("Requisitos de la documentación"), i les definicions de la norma ISO 9000:2005, apartat 3.7 ("Términos relativos a la documentación"), els documents poden tenir els formats següents:
Les notes de l'apartat 4.2 emfatitzen que l'extensió de la documentació del sistema de qualitat dependrà de cada organització, d'acord amb:
Per acabar, cal recordar que, encara que la certificació externa segons la norma ISO 9001 no és un requeriment, la major part d'organitzacions que l'apliquen com a sistema de garantia interna estan certificades. El canvi de norma implicarà que tots els centres certificats amb la versió de l'any 2000 hauran de revalidar-se amb la nova versió abans de dos anys, moment en què els certificats emesos deixaran de tenir validesa. El procés de transició té, doncs, una durada màxima de dos anys.
Tal com s'ha comentat, atès que es tracta d'un canvi que no implica nous requisits, sinó que està orientat a la comprensió, l'aclariment i l'harmonització del vocabulari amb altres normes, aquest temps de transició es pot considerar suficient per tal que les organitzacions puguin fer l'adaptació amb fluïdesa.